Albert Botran i Pahissa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Albert Botran)
Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Albert Botran i Pahissa

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats

3 desembre 2019 – juny 2023

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei
11 juny 2011 – 13 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - història comparada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític, assagista Modifica el valor a Wikidata
PartitPoble Lliure
Candidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
MovimentIndependentisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm7755691 Twitter (X): albertbotran Goodreads author: 5823823 Modifica el valor a Wikidata

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya. El 2009 va ser escollit membre del Secretariat Nacional de la CUP i va ser regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei.[1] En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser elegit diputat per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per la circumscripció de Barcelona.[2]

Trajectòria[modifica]

El setembre del 2017 la Fiscalia de l'Estat Espanyol va presentar una demanda per enaltiment del terrorisme contra quatre membres de Poble Lliure: Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, Ferran Dalmau i Toni Casserras,[3] per la seva participació, el febrer de 2017, en un acte per recordar el 30è aniversari de la mort de Julià Babia i Privat.[4]

En les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 va ser elegit diputat de la CUP al Congrés de Diputats a la circumscripció de Barcelona.

Com a portaveu de la CUP, el 3 de març de 2022 va exposar al Congrés de Diputats els motius de rebuig de la formació a una proposició no de llei de condemna a la invasió russa i de suport incondicional a Ucraïna en el context de la Guerra al Donbass. Botran va manifestar que «els Estats Units són un actor involucrat en el Maidan, com la UE, que ha jugat a enfrontar des de fora», la presència de nazis al Batalló Azov i va acabar, tot i desitjar la retirada de l'exèrcit rus, criticant l'enviament d'armes a Ucraïna i manifestant una clara oposició a l'OTAN amb la cita «El camí de la pau depèn, doncs, de la retirada de les tropes russes d'Ucraïna, del rebuig de l'escalada militar i de l'enviament de tropes i armes a Ucraïna, del rebuig a l’OTAN i de l’aposta per una relació amb els pobles a través del diàleg i la cooperació».[5]

A les eleccions a les Corts espanyoles de 2023 no va obtenir representació i al cap de pocs dies va anunciar que passava a segona línia, tot proposant una refundació de la CUP.[6]

És col·laborador habitual de El Punt Avui i de Ràdio Molins de Rei.[7]

Obres[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

El 2010 va guanyar el Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra "Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)".[8]

Referències[modifica]

  1. Polo, Jose «L'exregidor Albert Botran, candidat a les primàries de la CUP». Viu Molins de Rei, 17-07-2015.
  2. «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  3. Món, El «L'Estat investiga Botran i tres militants de Poble Lliure per enaltiment de terrorisme» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 25 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine.
  4. Llibertat.cat «Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya». Llibertat.cat.
  5. Portabella, David «La CUP no avala la unanimitat sobre Ucraïna». El Punt Avui, 04-03-2022 [Consulta: 27 maig 2022].
  6. 324cat. «Albert Botran plega pels resultats del 23J i el secretariat de la CUP demana una refundació», 25-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].
  7. «Albert Botran». Edicions del 1979. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 octubre 2015].
  8. «'Pensar històricament els Països Catalans', d'Albert Botran, guanyador del XXIV Premi Francesc Carreras i Candi». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]