Arran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'organització juvenil. Vegeu-ne altres significats a «Arran (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióArran
Logotip d'Arran (organització).jpg
Pancarta d'Arran.jpg

Lema Als Països Catalans, el jovent seguem arran!
Dades bàsiques
Tipus organització política juvenil
Ideologia política independentisme català, socialisme i feminisme
Alineació política extrema esquerra
Forma jurídica
Reemplaça Maulets i Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista
Creació 14 juliol 2012 a Berga
Activitat
Àrea d'operació Països Catalans
Membres500 (2018)
Organització i govern
Seu 
Part de Esquerra Independentista
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: arran.paisoscatalans Twitter: Arran_jovent Instagram: arran_jovent Telegram: arran_jovent Youtube: UC-4Pm9XN9BsVLpwRq4vPF2Q
Modifica les dades a Wikidata

Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans. Va sorgir de la unificació de Maulets i la CAJEI el 2012.[1] Forma part de l'Esquerra Independentista i és propera a Endavant.[2]

Ideologia[modifica]

Arran es declara independentista, socialista i feminista.[3] El seu àmbit d'actuació són els Països Catalans.[4] Forma part de l'Esquerra Independentista.[2] Té de referent polític a la CUP i forma part del seu Grup d'Acció Parlamentària.[5] El seu referent sindical és la Coordinadora Obrera Sindical i l'estudiantil és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. És propera a Endavant.[2]

Història[modifica]

Fundació[modifica]

Manifestació d'Arran a Berga

Abans de 2012, l'Esquerra Independentista comptava amb dues organitzacions de joves: Maulets-JIR i la CAJEI. La primera venia de la unió al 1999 de Maulets —les joventuts de Catalunya Lliure— i les JIR —les joventuts de l'AUP, impulsada per l'MDT—. La segona va ser impulsada el 2002 per Endavant.[2]

El 2007, totes dues organitzacions van començar un procés d'unificació que acabaria el 2012 amb la fundació d'Arran.[1] En aquest procés s'hi van afegir grups locals com l'Assemblea de Joves de Terrassa, la de Sant Sadurní i la d'Horta, o l’Associació de Joves Pinyol Vermell de Sa Pobla.[3]

Arran es va presentar el 14 de juliol de 2012 a Berga durant l'onzè aplec del Rebrot.[3] En el moment de la seva constitució, tenia presència a 36 comarques arreu dels Països Catalans i comptava amb més de 600 militants repartits en uns 60 nuclis.[4]

Crisi i escissió[modifica]

Malgrat la confluència, es produirien discrepàncies entre alguns nuclis provinents de Maulets-JIR —especialment els més propers a l'MDT— i la direcció d'Arran —on els primers consideraven que s'havia imposat la línia de la CAJEI—. Aquests nuclis es van implicar en la creació de les joventuts de l'Assemblea Nacional Catalana anomenades Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI). Per contra, en una mesa nacional d'Arran on es debatia si anar a la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» organitzada per l'ANC, s'hi va amenaçar d'expulsió els militants que hi anessin.[2]

El 2014 aquests nuclis també van crear juntament amb el SEPC l'agrupació Estudiants 9N, que va organitzar una vaga d'estudiants per donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya. Durant la campanya electoral, alguns nuclis com el d'Arbúcies van fer cartells demanant votar Sí Sí, que la direcció d'Arran va fer retirar. A l'assemblea nacional d'aquell any es va votar majoritàriament a favor d'expulsar els militants que participessin a l'ANC, pel fet que només lluitava per la independència de Catalunya i no dels Països Catalans, però no es va dur a terme perquè no va arribar als dos terços dels vots necessaris.[2][6]

Això provocaria que durant el 2015 abandonessin l'organització nuclis com els de Mataró,[2] l'Alt Maresme,[7][2][8] Badalona,[2][8] Cerdanyola,[9][2][8] València,[8] Castelló[8] o Girona.[10][8] Alguns d'aquests nuclis crearien una coordinadora d'assemblees que el 2018 es convertiria en la Forja.[2] Davant d'això, Arran va afirmar que feia un cert temps que aquestes assemblees no tenien activitat i que, malgrat coincidissin amb antics nuclis de Maulets, ja no hi havia cap militant anterior a la confluència.[11][8]

Creixement[modifica]

El 27 de març de 2017 una trentena de militants d'Arran van entrar a la seu del Partit Popular a Barcelona com a inici d'una campanya en defensa del Referèndum sobre la independència de Catalunya. Van enganxar-hi cartells i van deixar urnes a l'entrada. Un cop fora, van presentar oficialment la campanya.[12] Per aquests actes es van acusar sis joves, el PP va demanar sis anys de presó per cadascun i la fiscalia va demanar multes de 5.400 euros per cadascun.[13]

El 22 de juliol de 2017 una trentena de militants d'Arran van desplegar una pancarta contra el turisme massiu al Port de Palma i van obrir-hi pots de fum de color.[14] Cinc dies després, quatre militants d'Arran van pintar «El turisme mata els barris» al parabrisa d'un Bus Turístic de Barcelona i van punxar-ne una roda.[15]

El 25 de març de 2018 Arran va fer pintades en un carrer de Das, a la Baixa Cerdanya, on el jutge Pablo Llarena hi té una casa. Una pintada demanava la llibertat dels empresonats per la causa contra el procés independentista que Llarena instrueix. Una altra deia «Llarena, feixista, ni a Das ni enlloc».[16] El 14 de novembre van tirar pintura groga a la porta de la casa que té Llarena a Sant Cugat del Vallès.[17]

El 29 de setembre de 2018 Jusapol, una organització de policies, va convocar a Barcelona un homenatge als antiavalots espanyols que van actuar durant el Referèndum sobre la independència de Catalunya, celebrat un any abans. Davant d'això, diverses organitzacions com els Comitès de Defensa de la República van convocar mobilitzacions de protesta. En concret, Arran va convocar un holi, on es va llençar pintura de colors als antiavalots dels Mossos d'Esquadra que els separaven de Jusapol. Els Mossos van carregar en diversos punts i en total hi va haver 6 detinguts i 24 ferits.[18]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arran Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Maulets i CAJEI creen la nova organització Arran». VilaWeb, 02-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Pérez, Moisés; Badia, Quique; Puig i Sedano, Xavier. «Passat, present i futur de l’esquerra independentista». El Temps, 23-07-2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Neix l'organització Arran, fruit del procés de confluència entre Maulets i la CAJEI». Setmanari de Comunicació Directa, 04-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  4. 4,0 4,1 «L'aplec del Rebrot veu néixer la nova organització juvenil Arran». Llibertat.cat, 16-07-2012. [Consulta: 17 febrer 2019].
  5. «La CUP decideix aquest diumenge el seu suport a la investidura de Quim Torra». Catalunya Press, 13-05-2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  6. Tedó, Xavi. «Tres dècades de l’inici del “combat maulet”». Ara, 24-09-2018. [Consulta: 24 setembre 2018].
  7. «Arran Alt Maresme». Twitter, 16-01-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Ferrer, Bernat. «L'esperit maulet rebrota a Arran». Nació Digital, 12-07-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  9. «Arran Cerdanyola». Twitter, 24-01-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  10. «Comunicat de dissolució de l’assemblea d’Arran Girona». Arran Girona, 27-06-2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  11. «Comunicat: 3 anys segant arran!». Arran, 16-07-2015. [Consulta: 3 setembre 2018].
  12. Orriols, Núria. «Arran intenta ocupar la seu del PP a Barcelona». Ara, 27-03-2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  13. «La fiscalia demana multes de 5.400 euros als militants d'Arran que van intentar ocupar la seu del PP». Ara, 14-02-2018. [Consulta: 16 febrer 2019].
  14. «Arran dona el sus a la campanya ‘La Clau’». Ara, 23-07-2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  15. «Arran reivindica l'atac al bus turístic de Barcelona». Ara, 30-07-2017. [Consulta: 16 febrer 2019].
  16. «Arran assenyala el domicili de Llarena a Das (la Cerdanya)». Vilaweb, 25-03-2018. [Consulta: 16 febrer 2019].
  17. «Arran llança pintura groga a la casa de Llarena a Sant Cugat del Vallès». El País, 14-11-2018. [Consulta: 16 febrer 2019].
  18. «Los Mossos cargan contra independentistas que intentaban oponerse a la manifestación del sindicato policial Jusapol» (en castellà). eldiario.es, 29-09-2018. [Consulta: 17 febrer 2019].