Manuel Delgado Ruiz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956 Barcelona |
| Residència | Fort Pienc |
| Formació | Universitat de Barcelona - història de l'art |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, etnòleg, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona (1986–) Departament d'Antropologia Social (Universitat de Barcelona) |
| Partit | Comunistes de Catalunya (2014–) Partit Socialista Unificat de Catalunya (1974–1995) Bandera Roja (1972–1974) Partit dels i les Comunistes de Catalunya |
| Influències | |
| Premis | |
| |
| Lloc web | https://manueldelgadoruiz.blogspot.com |
Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) és un antropòleg i catedràtic universitari català[1] Llicenciat en història de l'art i doctor en antropologia social per la Universitat de Barcelona, amb una tesi dirigida per Alberto Cardín.[2] Ha treballat especialment entorn la violència religiosa i la construcció de l'etnicitat i les estratègies d'exclusió en marcs urbans. Alhora, s'ha interessat per les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani. Va ser membre de la comissió d'estudi sobre la immigració del Parlament de Catalunya.[3] Forma part del consell assessor per la diversitat religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4]
Biografia
[modifica]Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1984 d'història de l'art i, posteriorment, s'hi va doctorar en antropologia cultural el 1991.[5]
Va cursar estudis de tercer cicle a la secció de ciències religioses de l'École pratique des hautes études de París. Des de 1986 va impartir classes d'etnologia religiosa i antropologia urbana al departament d'antropologia social de la Universitat de Barcelona. És director del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà[6] i l'Institut Català d'Antropologia (ICA), on coordina el seu grup de recerca Cultura Popular i Conflicte[7] i va fundar el Grup de Recerca en Místiques i Heretodòxies Religioses.[8]
Delgado ha publicat llibres d'antropologia, la temàtica dels quals ha girat al voltant de la violència ritual i la festa, l'anticlericalisme, la persecució dels immigrants per l'administració pública i les apropiacions socials de l'espai urbà.[9] Ha traduït obres d'Émile Durkheim, Marcel Mauss, Georges Balandier, Michel Leiris, Claude Lévi-Strauss i Georges Condominas.
És director de la col·lecció «Biblioteca del ciudadano» de Bellaterra Edicions i de la col·lecció «Breus clàssics de l'antropologia», d'Icària Editorial, col·lecció que recull obres de Michel Leiris, Marcel Mauss, Bronislaw Malinowski, Franz Boas i Maurice Lienhardt, entre d'altres. És membre de comitès editorials de revistes com Quaderns de l'ICA,[10] Reflexiones, Scripta Nova, Dissidences Hispanic Journal of Theory and Criticism i de la Revista de Antropología Experimental que dirigeix José Luis Anta Félez des de la Universitat de Jaén.
L'any 1999 va guanyar el XXVII premi Anagrama d'Assaig per El animal público. El 2011 va recollir el premi UPEC a la defensa dels valors de l'esquerra i el 2024 el premi BEST a l'associacionisme cultural que atorga l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Aquest darrer any li fou lliurada la Medalla de Plata de la Universitat de Barcelona.
Col·labora en alguns mitjans de comunicació, com Crític[11] i el setmanari La realitat,[12] l'òrgan d'expressió de Comunistes de Catalunya. Des de fa anys, escriu i comparteix fragments de les seves publicacions a un blog sota el nom de El cor de les aparences.[13] Les temàtiques dels seus textos a la pàgina són variades i es relacionen amb els seus treballs sobre antropologia urbana, l'antropologia de la religió, l'antifranquisme o el racisme.
Activisme i militància política
[modifica]Manuel Delgado ha estat detingut diverses vegades per la seva militància política i com activista social.[14] Durant el final del franquisme, va ser detingut el 1974 per la seva activitat sindical a l'empresa on treballava. Després va ser empresonat durant tres mesos a disposició militar a la presó Model de Barcelona,[15] després de ser apallissat.[16] La seva darrera detenció va ser el 2007 en el decurs d'una protesta contra l'especulació immobiliària. És membre de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme.
Militant i membre del Comitè Central de Comunistes de Catalunya, va participar en un lloc simbòlic i sense deixar el seu partit a la llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[17]
Obra publicada
[modifica]- De la muerte de un dios: La fiesta de los toros en el universo simbólico de la cultura popular. Bellaterra, 2014, ISBN 978-84-7290-649-5 (prèviament editat per Editorial Península l'any 1986). ISBN 84-297-2457-5
- La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Ed. RBA, 2012. ISBN 978-84-9006-286-9 (prèviament editat per l'Editorial Humanidades l'any 1992). ISBN 84-6043135-5).
- La magia: La realidad encantada, Montesinos, 1992. ISBN 84-7639-138-2
- La festa a Catalunya, avui. Barcanova, 1992. ISBN 84-7533-747-3
- Las palabras de otro hombre: Anticlericalismo y misoginia. Ed. Muchnik, 1993. ISBN 84-7669-181-5
- Antropologia social. Diversos autors. Ed. Proa,1995. ISBN 84-8256-054-9
- Ciutat i immigració. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1997. Editor. Amb Carlota Solé, Jairo Montoya, Bruno de Meulder, Ubaldo Martínez Veiga, Javier de Lucas, Isaac Joseph, Nathan Glazer, Jesús Contreras, Horacio Capel, Tomàs Vidal, Saskia Sassen ISBN 84-88811-29-2
- Diversitat i integració: Lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya. Empúries, 1998. ISBN 84-7596-571-7
- El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos. Anagrama, 1999. ISBN 84-339-0580-5
- Ciudad líquida, ciudad interrumpida. Universidad de Antioquía, 1999. ISBN 958-655-332-9
- Luces iconoclastas: Anticlericalismo, espacio y ritual en la España contemporanea. Ed. Ariel, 2001. ISBN 84-344-2215-8
- Memoria y lugar. El espacio público como crisis de significado, Universitat Politècnica de València, 2001. ISBN 84-932-0872-8
- Disoluciones urbanas. Procesos identitarios y espacio público. Universidad de Antioquía, 2002. ISBN 958-655-619-0
- Inmigración y cultura. Editor. Amb textos d'Horacio Capel, Horacio Vázquez Rial, José Antonio Pérez Tapias, Miguel Pajares, Roberto Bergalli, Manuel Cruz, Francisco Fernández Buey i Jesús Contreras. Centre de Cultura Contemporània, 2003. ISBN 84-96103-35-8
- Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l´espai públic a Barcelona. Coordinador. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2003: ISBN 978-84-39362-16-6
- Elogi del vianant: Del model Barcelona a la Barcelona real. Edicions de 1984, 2005. ISBN 84-96061-45-0
- Normalidad y límite. Construcción e integración del "borderline". Amb Carlota Gallén. Editorial Ramón Areces, 2006. ISBN 84-8004-765-8
- Sociedades movedizas. Pasos hacia una antropología de las calles. Anagrama, 2007. ISBN 978-84-339-6251-5
- La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘Modelo Barcelona'. Ed. Catarata, 2007 ISBN 978-84-8319-320-4
- Pensar por pensar. Amb Manuel Cruz, Ed. Aguilar, 2008. ISBN 978-84-03-09857-2
- La humillación. Técnicas y discursos para la exclusión social. Editor. Amb Marina Garcés, Roberto Bergalli, Santiago López Petit, Jorge Larrosa, Fernando González Placer, Alberto López Bargados, Gerard Horta, Miquel Izard. Bellaterra Edicions, 2009. ISBN 978-84-7290-442-2
- El espacio público como ideología. La reforma ética y estética del capitalismo. Ed. Catarata, 2011. ISBN 978-84-8319-595-6
- Lluites secretes. La cultura de la clandestinitat a Catalunya, Amb Gerard Horta. Universitat de Barcelona, 2012 ISBN 978-84-475-3559-0
- Iconoclàstia i anticlericalisme. Violència religiosa a la Catalunya contemporània. Amb Jofre Padullés i Maria León, Pol·len Edicions, 2013. ISBN 978-84-864-6961-0
- Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo. Ed. Catarata. 2016. ISBN 978-84-9097-212-0[18]
- Quie no ens toquin els bous! Les festes de bous a les Terres de l'Ebre, entre la identitat i el conflicte. Amb Romina Martínez, Sarai Martín i Josep Roca. Bellaterra Edicions, 2021. ISBN 978-84-122750-7-0
- Márgenes y umbrales. Revuelta y desorden en la colonización capitalista del espacio. Amb Núria Benach. Virus Editorial, 2022. ISBN 978-84-17-87017-1
- Gegants de barri. Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona. Coordinador. Manifest Llibres, 2023. ISBN 978-84-19719-52-2
- Movilidades desbordadas. Límites y futuros de las nuevas movilidades urbanas. Coordinador amb Roger Sansi. Amb textos d'Ainhara del Pozo, Octavi Rofes, Daniel Malet, Joan Uribe, Gerard Horta, Juan Granero, Romina Martínez Algueró. Bellaterra Edicions, 2025. ISBN 978-84-122750-7-0
Referències
[modifica]- ↑ «Manuel Delgado Ruíz.» (en català, castellà i anglès). [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Manuel Delgado Ruiz». Medialab Prado. Aj. de Madrid. Arxivat de l'original el 28 d'abril 2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
- ↑ «Manuel Delgado Ruiz». Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 31 juliol 2014].
- ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Arxivat de l'original el 2022-01-09. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Bou, Ot. «L’autèntica derrota del projecte independentista és Aliança Catalana». Vilaweb, 03-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «OBSERVATORI D'ANTROPOLOGIA DEL CONFLICTE URBÀ» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Institut Català d'Antropologia» (en català). [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Màster d'Antropologia i Etnografia - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona». [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Entrevista a Manuel Delgado a Terrícoles». Betevé, 28-11-2018. [Consulta: 3 abril 2019].
- ↑ «Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia». [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Crític, un nou portal de periodisme d'investigació, comença a buscar fons a Verkami». Ara, 10-06-2014 [Consulta: 31 octubre 2014].
- ↑ «Manuel Delgado, autor a La Realitat» (en català), 31-10-2024. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «EL COR DE LES APARENCES». [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «EL COR DE LES APARENCES: Carta oberta al Comitè Central de Comunistes de Catalunya», dilluns, 9 novembre 2015. [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ «La Model durant el franquisme», 06-06-2017. [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ Vendrell, Ramón «Centre de repressió ideològica». El Periódico de Catalunya, 24-02-2017.
- ↑ «L'antropòleg Manuel Delgado anirà a la llista de la CUP per al 27-S». Ara, 07-08-2015 [Consulta: 7 agost 2015].
- ↑ «Entrevista íntegra a Manuel Delgado sobre "Ciudadanismo"». TV3, 11-02-2017. [Consulta: 3 abril 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Blog personal de Manuel Delgado
- «Manuel Delgado». Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà · (OACU) Grup de Recerca de la UB. Arxivat de l'original el 17 d'agost 2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
- «Manuel Delgado Ruiz». Interacció. Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona. [Consulta: 31 juliol 2014].
- Persones vives
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Candidats al Parlament de Catalunya per la CUP
- Militants d'Esquerra Unida i Alternativa
- Científics barcelonins contemporanis
- Etnòlegs barcelonins
- Polítics barcelonins contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1956
- Comunistes barcelonins
- Docents barcelonins contemporanis
- Activistes barcelonins contemporanis
- Activistes del segle XX
- Polítics catalans del sud del segle XXI
- Polítics catalans del sud del segle XX
- Traductors del francès al català
- Presos polítics a Espanya del segle XX
- Traductors barcelonins contemporanis
- Escriptors catalans del sud del segle XXI
- Escriptors catalans del sud del segle XX