Manuel Delgado Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Delgado Ruiz

Manuel Delgado a Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona - doctor en antropologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòleg, etnòleg, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1986–) Modifica el valor a Wikidata
PartitComunistes de Catalunya (2014-)

Partit dels Comunistes de Catalunya (2008-2014) Partit Socialista de Catalunya - Joventut Comunista de Catalunya (1974-1995)

Organización Comunista de España - Bandera Roja (1972-1974)
Premis
IMDB: nm2318907 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) és un antropòleg i catedràtic universitari català.[1] Llicenciat en Història de l'art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona.[2] Ha treballat especialment entorn la violència religiosa i la construcció de l'etnicitat i les estratègies d'exclusió en marcs urbans. Alhora, s'ha interessat per les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani. Va ser membre de la Comissió d'Estudi sobre la Immigració del Parlament de Catalunya.[3] Forma part del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4]

Biografia[modifica]

Va cursar estudis de tercer cicle a la Section de Sciences Réligieuses de l'École Pratique des Hautes Études (Sorbona de París). Des de 1986 imparteix classe d'etnologia religiosa i antropologia urbana en el Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. És director del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials) de la Universitat de Barcelona i membre del OACU (Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà)[5] i l'ICA (Institut Català d'Antropologia).[6] A més, és docent en el Màster d'Antropologia i Etnografia de la Universitat de Barcelona.[7]

Delgado ha publicat llibres d'antropologia, la temàtica dels quals ha girat al voltant de la violència ritual i la festa, l'anticlericalisme, la persecució dels immigrants per l'administració pública i les apropiacions socials de l'espai urbà.[8]

És director de la col·lecció «Biblioteca del Ciudadano» de l'Editorial Bellaterra i de la col·lecció «Breus clàssics de l'antropologia», de l'Editorial Icària, col·lecció que recull obres de Michel Leiris, Marcel Mauss, Bronislaw Malinowski, Franz Boas i Maurice Lienhardt, entre d'altres. És membre dels comitès editorials de revistes com Quaderns de l'ICA,[9] Reflexiones, Scripta Nova, Dissidences Hispanic Journal of Theory and Criticism i de la Revista de Antropología Experimental que dirigeix José Luis Anta Félez des de la Universitat de Jaén. Ha estat professor convidat a universitats estrangeres, com ara a Harvard.[10] a més d'altres d'Itàlia, Japó, Estats Units, Regne Unit, Brasil, França, Bèlgica, Mèxic, Colòmbia, Portugal, Costa Rica, Egipte, Bolívia, Veneçuela, Filipines, Equador, Xile i Argentina.

L'any 1999 va guanyar el XXVII Premi Anagrama d'Assaig amb el llibre El animal público. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, com Crític.[11]

Des de fa anys, escriu i comparteix fragments de les seves publicacions a un blog personal sota el nom de "El Cor de les Aparences".[12] Les temàtiques dels seus textos a la pàgina són variades i es relacionen amb els seus treballs, com ara l'antropologia urbana, l'antropologia religiosa, l'antifranquisme o el racisme.

Activisme i militància política[modifica]

Manuel Delgado ha estat detingut diverses vegades per la seva militància política i com activista social.[13] Durant el final del franquisme, va ser empresonat durant tres mesos a disposició militar a la presó Model de Barcelona,[14] després de ser apallissat.[15] La seva darrera detenció va ser el 2007 en el decurs d'una protesta contra l'especulació immobiliària. És membre de l'Associació Catalana d'Ex Presos Polítics del Franquisme.

Militant, i fins al 2020, membre del Comitè Central de Comunistes de Catalunya, va participar en un lloc simbòlic i sense deixar el seu partit a la llista de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent el 2015.[16]

Obra[modifica]

  • De la muerte de un dios: La fiesta de los toros en el universo simbólico de la cultura popular. Ed. Nexos, 1986. ISBN 84-297-2457-5
  • La sexualidad en la sociedad contemporánea: Lecturas antropológicas. Fundación Universidad-Empresa, 1991. ISBN 84-7842-055-X
  • La magia: La realidad encantada. Ed. Montesinos, 1992. ISBN 84-7639-138-2
  • La festa a Catalunya, avui. Ed. Barcanova, 1992. ISBN 84-7533-747-3
  • Las palabras de otro hombre: Anticlericalismo y misoginia. Ed. Muchnik, 1993. ISBN 84-7669-181-5
  • Antropologia social. Diversos autors. Ed. Proa, 1995. ISBN 84-8256-054-9
  • Ciutat i immigració. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1997. ISBN 84-88811-29-2
  • Diversitat i integració: Lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya. Ed. Empúries, 1998. ISBN 84-7596-571-7
  • El animal público. Hacia una antropología de los espacios urbanos. Ed. Anagrama, 1999. ISBN 84-339-0580-5
  • Ciudad líquida, ciudad interrumpida. Medellín: Universidad de Antioquía, 1999.
  • Luces iconoclastas: Anticlericalismo, espacio y ritual en la España contemporanea. Ed. Ariel, 2001. ISBN 84-344-2215-8
  • Movimientos juveniles en la Península Ibérica: Graffitis, grifotas, okupas. Diversos autors. Ed. Ariel, 2002. ISBN 84-344-4245-0
  • Inmigración y cultura. Centre de Cultura Contemporània, 2003. ISBN 84-96103-35-8
  • La otra cara del Fòrum de les Cultures S.A. Diversos autors. Ed. Bellaterra, 2004.
  • Elogi del vianant: Del model Barcelona a la Barcelona real. Edicions de 1984, 2005. ISBN 84-96061-45-0
  • Sociedades movedizas. Ed. Anagrama, 2007. ISBN 978-84-339-6251-5
  • La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘Modelo Barcelona'. Ed. Catarata, 2007 ISBN 978-84-8319-320-4
  • Pensar por pensar. Amb Manuel Cruz, Ed. Aguilar, 2008. ISBN 978-84-03-09857-2
  • El espacio público como ideología. Ed. Catarata, 2011. ISBN 978-84-8319-595-6
  • La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Ed. RBA, 2012. ISBN 978-84-9006-286-9 (prèviament editat per l'Editorial Humanidades l'any 1992).
  • Ciudadanismo. Ed. Catarata. 2016. ISBN 978-84-9097-212-0[17]
  • Márgenes y umbrales. Revuelta y desorden en la colonización capitalista del espacio. Amb Núria Benach. Virus Editorial, 2022. Plantilla:ISBN 978-84-17-87017-1

Referències[modifica]

  1. ↑ «Manuel Delgado Ruíz.» (en català, castellà i anglès). [Consulta: 9 gener 2022].
  2. ↑ «Manuel Delgado Ruiz». Medialab Prado. Aj. de Madrid. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
  3. ↑ «Manuel Delgado Ruiz». Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 31 juliol 2014].
  4. ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Arxivat de l'original el 2022-01-09. [Consulta: 9 gener 2022].
  5. ↑ «OBSERVATORI D'ANTROPOLOGIA DEL CONFLICTE URBÀ» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2022].
  6. ↑ «Institut Català d'Antropologia» (en català). [Consulta: 9 gener 2022].
  7. ↑ «Màster d'Antropologia i Etnografia - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona». [Consulta: 9 gener 2022].
  8. ↑ «Entrevista a Manuel Delgado a Terrícoles». Betevé, 28-11-2018. [Consulta: 3 abril 2019].
  9. ↑ «Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia». [Consulta: 9 gener 2022].
  10. ↑ Delgado, Manuel. «EL COR DE LES APARENCES: El "espacio público" como representación y falacia en Henri Lefebvre», dimecres, 11 d’agost 2021. [Consulta: 9 gener 2022].
  11. ↑ «Crític, un nou portal de periodisme d'investigació, comença a buscar fons a Verkami». Ara, 10-06-2014 [Consulta: 31 octubre 2014].
  12. ↑ «EL COR DE LES APARENCES». [Consulta: 9 gener 2022].
  13. ↑ Delgado, Manuel. «EL COR DE LES APARENCES: Carta oberta al Comitè Central de Comunistes de Catalunya», dilluns, 9 novembre 2015. [Consulta: 2 desembre 2017].
  14. ↑ «La Model durant el franquisme», 06-06-2017. [Consulta: 2 desembre 2017].
  15. ↑ Vendrell, Ramón «Centre de repressió ideològica». El Periódico de Catalunya, 24-02-2017.
  16. ↑ «L'antropòleg Manuel Delgado anirà a la llista de la CUP per al 27-S». Ara, 07-08-2015 [Consulta: 7 agost 2015].
  17. ↑ «Entrevista íntegra a Manuel Delgado sobre "Ciudadanismo"». TV3, 11-02-2017. [Consulta: 3 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Delgado Ruiz
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Manuel Delgado Ruiz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Delgado_Ruiz&oldid=32970500»