Raül Romeva i Rueda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Raül Romeva)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRaül Romeva i Rueda
Romeva i Rueda, Raül-1554.jpg
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència 

14 gener 2016 -
Roger Albinyana i Saigí
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

2015 -
Circumscripció: Barcelona


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

2004 - 2014
Circumscripció: Espanya

Dades biogràfiques
Naixement Raül Romeva i Rueda
12 de març de 1971 (46 anys)
Madrid
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i professor
Altres dades
Partit polític Iniciativa per Catalunya Verds (1989–2015)

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: raulromeva IMDB: nm3461854
Modifica dades a Wikidata

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971)[1] és un analista i polític català, actual conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.[2]

És diputat al Parlament de Catalunya des de 2015, on es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí. Fou diputat al Parlament Europeu (2004-2014) per Iniciativa per Catalunya Verds, adscrit al Grup Parlamentari Verds/ALE.

Biografia[modifica]

Infantesa i joventut[modifica]

Va viure dels 9 als 22 anys a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), on el pare era director de la granja escola Torre Marimon, propietat de la Diputació de Barcelona. Com a calderí, era membre de la Colla de Bastoners i de l'Esbart Dansaire, a banda de nedador del Club Natació de Caldes (més endavant, va ser-ho del Club Natació Sabadell). A Caldes, va conèixer Pepe Beúnza –el primer objector de consciència de l'estat– i Daniel López, els quals el van empènyer a defensar els postulats no violents. Amb 22 anys, es va establir a Sant Cugat del Vallès, on viu amb Diana, la seva parella, i Elda i Noah, els seus dos fills. És membre actiu dels Castellers de Sant Cugat, els Gausacs.[3]

Està emparentat amb Pau Romeva, un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya, que era cosí del seu avi.[4][5]

Investigació[modifica]

És doctor en relacions internacionals i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[6][7]

Entre 1993-1994, va entrar en contacte amb el conflicte de Bòsnia i Hercegovina participant en iniciatives de suport a la població refugiada als camps de refugiats a Croàcia. Des d'octubre del 1995 fins a agost del 1996, va ser l'ajudant principal de Colin Kaiser, representant de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina, on va treballar com a responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO. Va ser també supervisor de l'OSCE per a les eleccions a Bòsnia i Hercegovina els anys 1996 i 1997.[8]

Ha estat professor associat de Relacions Internacionals a la UAB (1994-1995 i 1996-2002), investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya (1994-1998) i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats d'Intermón-Oxfam (1998-1999). Col·labora habitualment en la premsa escrita i la ràdio.

Activitat política[modifica]

La seva militància en Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) comença a l'agrupació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) l'any 1989. El 1994 i el 1999, va ser candidat al Parlament Europeu en les llistes d'ICV, en les quals l'any 2004 va ser elegit eurodiputat, càrrec que ocupà fins al 2014.[9] En aquest període, va ser considerat el polític més actiu de l'Eurocambra en fer més de 1.600 intervencions, entre preguntes i mocions.[4] Malgrat que la intenció era presentar-se en una posició simbòlica a la llista d'Europe Écologie-les Verts de José Bové, finalment no fou així.[10]

Raül Romeva entrant a l'acte de presentació de Junts pel Sí

És analista investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.[7] També és el responsable d'Òmnium Cultural de la campanya unitària Ara és l'hora, que impulsen Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana.[4] El 15 de juliol del 2015, es va fer públic que encapçalaria la coalició independentista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre del 2015.[11] Junts pel Sí va obtenir 62 escons al Parlament de Catalunya, amb més d'un milió i mig de vots. Però no van assolir la majoria absoluta que els permetés governar sense el suport de la CUP.

El 13 de gener de 2016, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont el va nomenar conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Va prendre possessió del càrrec el 14 de gener, esdevenint el primer membre del Govern de Catalunya en ocupar la cartera d'Afers Exteriors.[2]

El 27 d'octubre de 2017, després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern, inclòs Raül Romeva. Immediatament després, es va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[12]

El 2 de novembre de 2017, vuit membres del Govern català (el mateix Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Dolors Bassa i Joaquim Forn) i l'exconseller Santi Vila declararen davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo, va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català inclòs Raül Romeva. Santi Vila, en canvi, podia pagar una fiança de 50.000 euros per evitar la presó,[13] cosa que finalment va fer després d'una nit d'estada a la presó.

Publicacions[modifica]

  • 1997 — Pau i seguretat a Europa: prevenció de conflictes armats a l'Europa de la postguerra freda (Centre UNESCO: 1997)
  • 1999 — Bòsnia-Hercegovina: lliçons d'una guerra (Centre UNESCO: 1998)[14] ISBN 9788489622609
  • 2000 — Desarme y desarrollo: claves para armar conciencias (Intermón Oxfam: 2000) ISBN 9788489970724
  • 2003 — Bosnia en paz: lecciones, retos y oportunidades de una posguerra contemporánea (Catarata: 2003) ISBN 84-8319-158-X [15]
  • 2003 — Guerra, posguerra y paz: pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo (Icaria: 2003) ISBN 978-84-7426-652-8
  • 2012 — Sayonara Sushi (novel·la) (Plaza & Janés / Rosa dels Vents 2012) ISBN 9788401388002
  • 2013 — Retorn a Shambala (novel·la) (Rosa dels Vents 2013) ISBN 9788401389153
  • 2014 — Som una nació europea (i una carpeta incòmoda): Catalunya vista des d'Europa (Rosa dels Vents 2014) ISBN 9788415961338
  • 2015 — Pont de cendra (novel·la) (Ara Llibres 2015) ISBN 9788415645665
  • 2016 — Les aventures d’en Nao, el nen llenguado (novel·la infantil) (Ed La Galera 2016) ISBN 9788424658304

Referències[modifica]

  1. «Raül Romeva i Rueda». Parlament Europeu. [Consulta: 18 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2015.
  3. Relats, Vicenç «Raül Romeva. Els castells com a valor de cohesió social i d'identitat». Vallesos, 9, Primavera - estiu 2015, pàg. 56-57. ISSN: 2014-1882.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Raül Romeva, un home fet a Europa i amb una trajectòria dedicada a la pau». Diari Ara, 15-07-2015.
  5. «Mercè Romeva, la dona reivindicada a ‘Sa meu mare’, de Pau Riba Romeva». Raül Romeva. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Picazo, Sergi «Algú pensa que Londres o Berlín ens ajudaran?». El Punt Avui, 29-08-2013.
  7. 7,0 7,1 Bella, Emili «El candidat europeista». El Punt, 31-05-2009.
  8. «Raül Romeva i Rueda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. González, Sara «Badia es resisteix a ser apartada d’Europa per Navarro». Ara, 19-10-2013, p. 11.
  10. «Raül Romeva (ICV) anirà a les eleccions europees a la llista dels Verds francesos». Ara, 23-01-2014. [Consulta: 23 gener 2014].
  11. «Raül Romeva encapçalarà la llista del 27-S». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 15 juliol 2015].
  12. «Orden PRA/1034/2017, de 27 de octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 de octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  13. «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat.
  14. «Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra». web. Periskopia. [Consulta: 15 juliol 2015].
  15. «Bosnia en Paz». web. Libros de la Catarata. [Consulta: 15 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
primer en el càrrec
Conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec