Neus Munté i Fernández

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Honorable Senyora
Simpleicons Interface user-outline.svgNeus Munté i Fernández
Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Neus Munté.jpg
Neus Munté en una fotografia de l'any 2010
 Consellera de la Presidència
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 14 de gener de 2016
 Portaveu del Govern de la Generalitat
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 22 de juny de 2015
 Vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català
Partit Democrata Europeu Catala.png
En el càrrec des de 23 de juliol de 2016
 Vicepresidenta del Govern de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
22 de juny de 2015 – 14 de gener de 2016
 Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
27 de desembre de 2012 – 14 de gener de 2016
 Diputada al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
22 de febrer de 2002 – 23 de setembre de 2003

16 de desembre de 2010 – 12 de març de 2013

En el càrrec des de 27 de setembre de 2015
 Secretària executiva d'Àmbit Sectorial de CDC
Logo CDC 2015.png
25 de març de 2012 – 10 de juliol de 2016
Supressió del càrrec →
Dades biogràfiques
Naixement 13 de novembre de 1970 (1970-11-13) (46 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat Pompeu Fabra
Ocupació Advocada i política
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (1996-2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016-Act.)
Fills 2

Twitter neusmunte
Modifica dades a Wikidata

Neus Munté i Fernández (Barcelona, 13 de novembre de 1970)[1][2] és una política catalana, actual consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, portaveu del Govern[3] i vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECAT).[4]

Advocada de professió, ha exercit en l'àmbit sindical a UGT de Catalunya, on va ocupar altres càrrecs. És diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí des del 27 de setembre de 2015, i també ho va ser entre 2002 i 2003 i entre 2010 i 2013 per Convergència i Unió. En la X legislatura, durant el govern d'Artur Mas, va ser també consellera de Benestar Social i Família (2012-2016) i vicepresidenta del Govern de Catalunya i portaveu del Govern (2015-2016).[5][6]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Barcelona el 1970, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra.[1] En l'àmbit familiar, és casada i té dues filles bessones.[7]

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Professionalment ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya, sindicat del qual continua sent afiliada.[8] A la UGT va ser membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics entre 1996 i 1999.[9] Després d'un breu salt a la política durant dos anys va tornar al sindicat durant l'etapa dels governs tripartits,[8] al qual va ocupar el càrrec de Secretària d'Ocupació i Educació i també Secretària de Política Institucional entre 2004 i 2010,[9] moment en què Artur Mas va decidir incloure-la a les candidatures a les eleccions del parlament.[10] Durant la seva feina al capdavant de la secretaria es va mostrar molt sensible a la problemàtica de l'atur i va treballar per millorar la situació de l'atur juvenil i el d'altres col·lectius.[1]

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit de la política, va entrar a Convergència Democràtica de Catalunya l'any 1996.[9] El perfil de Munté és socialdemòcrata i sobiranista, fins i tot durant l'etapa de Jordi Pujol, quan aquest corrent no era el majoritari.[8] Sorgida de la Joventut Nacionalista de Catalunya, en va ser secretària general adjunta entre el 1998 i el 2000. Dintre de la seva trajectòria institucional, va ser cap de gabinet de Carme Laura Gil, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, entre el 1999 i el 2002 i va ser diputada al Parlament de Catalunya els anys 2002 i 2003 ha estat diputada al Parlament de Catalunya, i fins aleshores va ser portaveu d'Ensenyament i d'Universitats de CiU a la cambra,[9][11] que va provocar una freda relació amb la consellera Irene Rigau,[8] i presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Persones. Des del darrer congrés del partit, celebrat el 2012, és secretària executiva de l'àmbit sectorial de CDC.[9][11]

Als Governs d'Artur Mas[modifica | modifica el codi]

Neus Munté a la sala de premsa del Parlament l'any 2012.

A les eleccions del 25 de novembre de 2012 es va presentar en el número 11 de les llistes de Barcelona de Convergència i Unió i va ser escollida diputada del Parlament. Amb els canvis succeïts en l'executiu d'Artur Mas va assumir la Conselleria de Benestar Social i Família en substitució de Josep Lluís Cleries.[1][12] El canvi va ser d'última hora per poder quadrar la paritat de sexe i els equilibres entre CDC i Unió a l'executiu.[11] Amb poc coneixement de l'àrea assignada,[13] malgrat estar al capdavant d'un departament complicat i molt sensible en un moment de crisi econòmica, Munté es va mantenir en segon pla, amb un perfil reservat allunyant-se de polèmiques polítiques; va mostrar sensibilitat social i capacitat de gestió, si bé va rebre crítiques a causa de les limitacions pressupostàries la seva experiència i els contactes sindicals van ajudar a superar els conflictes i tensions socials de la legislatura.[14][11] D'altra banda, es va apostar pel discurs del president Mas d'atribuir la culpa de la manca de recursos al govern central, per exemple amb la llei de la dependència, i la unió entre els conceptes progrés social i progrés nacional.[13]

Per tal d'ocupar-se totalment a la tasca de consellera i que altres persones del partit es dediquessin totalment a fer de diputats, a petició de CDC, el 2013 va renunciar voluntàriament a la seva acta de diputada. Va ser substituïda al Parlament per Maria Senserrich.[15][16]

Sense deixar d'ocupar-se de la Conselleria de Benestar Social i Família, el 22 de juny de 2015, amb la remodelació del Govern feta pel president Artur Mas per la sortida dels consellers d'Unió Democràtica de Catalunya, va assumir les funcions de la vicepresidència en substitució de Joana Ortega, i de portaveu del Govern ocupant el lloc de Francesc Homs, que amb la remodelació va deixar el càrrec per centrar-se en la campanya de les eleccions generals al Congrés dels Diputats. Mas va explicar que escollia Munté com a nova presidenta per «situar la justícia social en el frontispici de la màxima prioritat de Catalunya» i donar a entendre que les polítiques socials eren la seva màxima prioritat. En aquest sentit, la mateixa consellera es va marcar com a objectiu «seguir lluitant per la justícia social i la plenitud nacional».[17][18]

Participació en Junts pel Sí[modifica | modifica el codi]

El 2015 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí com a número dos de Convergència Democràtica de Catalunya i va revalidar el seu escó.[2]

El seu nom, juntament amb altres com el de Raül Romeva, va ser valorat per la CUP com una de les opcions per ser la candidata de consens per ocupar la Presidència de la Generalitat, a causa de la seva negativa a investir Artur Mas com a president, doncs Munté, dins de CDC, va ser vista com una persona de perfil socialdemòcrata, no vinculada ni esquitxada per cap cas de corrupció.[19][20] Aquesta opció també va ser ben vista pel grup sobiranista Súmate per desencallar les negociacions d'investidura. No obstant això, Munté va rebutjar totes aquestes ofertes i possibilitats i va afirmar categòricament que el seu candidat a la presidència, i el de Junts pel Sí, era Artur Mas.[21][22]

Després de la investidura com a president de la Generalitat de Carles Puigdemont, a qui va valorar com el millor candidat possible per liderar l'executiu català, el 13 de gener de 2016 va ser nomenada consellera de la Presidència i portaveu del Govern i des d'aquesta posició, encarregada de tutelar els departaments de Benestar Social, Ensenyament i Salut. El 14 de gener va prendre possessió dels càrrecs i va ser rellevada de les anteriors responsabilitats.[13][3]

Vicepresidència del PDECAT[modifica | modifica el codi]

Després de la refundació de Convergència en el Partit Demòcrata, Neus Munté va formar part d'una candidatura compartida amb Artur Mas per tal d'assolir la presidència col·legiada de la formació política.[23] La llista va aconseguir el 95,07% de vots a favor dels associats que van votar en l'elecció, ja que va ser l'única que es va presentar pel càrrec, motiu pel qual la va ser escollida com la primera vicepresidenta de la història del PDECAT.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neus Munté i Fernández Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Redacció «Neus Munté, 'consellera' de Benestar i Família». El Periódico, 27-12-2012.
  2. 2,0 2,1 «Neus Munté i Fernández». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
  4. 4,0 4,1 «El tándem Mas-Munté y la lista de Marta Pascal ganan las primarias del PDC». Expansión.com.
  5. «Consellera de Benestar Social i Família». web. Govern de la Generalitat, 2013. [Consulta: 6 gener 2013].
  6. DECRET 111/2015, de 22 de juny, pel qual es nomena la senyora Neus Munté i Fernàndez vicepresidenta del Govern., 22-06-2015, pàg. 6897A.
  7. Redacció «Neus Munté, un actiu en alça a CDC que es consolida com un dels pesos pesants del govern». Vilaweb, 14-01-2016.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Ríos, Pere «Una sobiranista convençuda que conserva el carnet de la UGT». El País, 09-11-2015.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Neus Munté, vicepresidenta y portavoz del Govern de la Generalitat». La Vanguardia. [Consulta: 22 juny 2015].
  10. Redacció «Neus Munté, d'UGT a consellera de Benestar i Família». 3/24, 28-12-2012.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Mateos, Roger «Neus Munté: l'ascens d'una advocada sindical que ha capejat les tensions socials des d'un segon pla». Ara, 22-06-2015.
  12. Redacció «Neus Munté, consellera de Benestar i Família». La Vanguardia, 27-12-2012.
  13. 13,0 13,1 13,2 Sust, Toni «Neus Munté, de cuota a casi presidenta». El Periódico, 12-01-2016.
  14. Redacció «Neus Munté, la consellera de Benestar afiliada a UGT». El Periódico, 22-06-2015.
  15. Sallés, Q «Neus Munté renuncia a l'acta de diputada». Nació Digital, 29-01-2013.
  16. Picazo, Sergi «CiU vol que els consellers renunciïn al seu escó». El Punt Avui, 30-01-2013.
  17. Tomàs, Neus; Puig, Laura «Neus Munté, Meritxell Borràs, Jordi Jané y Jordi Ciuraneta, nuevos nombramientos del Govern». El Periódico, 22-06-2015.
  18. Mateos, Roger «Les cinc claus per entendre una remodelació de govern condicionada pel 27-S». Ara, 22-06-2015.
  19. «La CUP contraposa Neus Munté a Artur Mas, com a presidenta de la Generalitat» (en català). vilaweb.cat. [Consulta: 11 agost 2015].
  20. Redacció «La CUP apunta a Munté como candidata de consenso». La Vanguardia, 08-11-2015.
  21. Masreal, Fidel «Munté rebutja la proposta de Súmate de ser candidata en lloc de Mas». El Periódico, 07-01-2016.
  22. Redacció «Munté descarta ser candidata a presidir el Govern: "Estoy 100% al lado de Mas"». 20 Minutos, 09-11-2015.
  23. «Formalizada la candidatura del tándem Mas-Munté». La Vanguardia.


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Lluís Cleries i Gonzàlez
Consellera de Benestar Social i Família
Generalitat de Catalunya

2012 - 2016
Succeït per:
Dolors Bassa i Coll
Precedit per:
Joana Ortega i Alemany
Vicepresidenta del Govern
Generalitat de Catalunya

2015 - 2016
Succeït per:
Oriol Junqueras i Vies
Precedit per:
Francesc Homs i Molist
Portaveu del Govern
Generalitat de Catalunya

22 de juny de 2015 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Carles Puigdemont i Casamajó
com a president de la Generalitat
Consellera de la Presidència
Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec