Cabuts

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Capgrossos a Bellpuig

Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars de diverses zones europees.[1][2][3] Els nanos són aquells caps, de vegades amb cos inclòs, que amb una persona a dins fan la sensació d’una figura humana escurçada. Per a produir aquest efecte l'espiera del portador és al front o al barret de la figura. El capgròs, en canvi, és una pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat. El portador acostuma a veure-hi per la boca o pel pap.[4]

La funció que tenen dins la festa és diversa. N'hi ha que obren pas i mantenen l’ordre a les processons i als seguicis; per això alguns dels capgrossos més antics duen o han dut xurriaques, fustes i bufetes per a fer aquesta funció. Alguns altres han representat personatges concrets, en comparses teatralment orquestrades expressament. Una tendència recent és d’utilitzar un capgròs com a element d’homenatge local. Majoritàriament, nanos i capgrossos són elements vinculats a les colles de gegants, per bé que n’hi ha que pertanyen a comparses totalment autònomes.[4]

A Catalunya són famosos els nanos d'Olot, per la seva coreografia, i els de Tarragona i Mataró, per la seva indumentària. A Terrassa durant la Festa Major s'estrena el Capgròs de l'any que homenatja la testa d'un personatge popular que hagi destacat per la seva aportació a la ciutat de Terrassa.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabuts Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «nan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Grau, Jan. «NANS, NANOS, CAPSGROSSOS, CAPARRUTS, CABUTS...». festes.org, 22-04-1995. [Consulta: 3 febrer 2014].
  3. Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Impremta La Neotípia, 1934. 
  4. 4,0 4,1 «Nans i cabuts». Cultura popular. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 14 febrer 2015].
  5. «El casinet de l'espardenya» (en català). [Consulta: 22 juny 2014].