Caganer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caganer amagat a un racó del pessebre

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.[1]

Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen sembla que se situa en el pas del segle XVII al XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.[2]

En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. Fora d'aquest àmbit, també existeix a les illes Canàriesi tant a Portugal com a la regió de Múrcia hi ha figures semblants, el cagador i el cagón, respectivament.[2]

Origen del caganer:  Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l'arribar: “Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria. 

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'Església. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una manta perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Caganer». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caganer Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Perpinyà: s'inaugura l'exposició de caganers al Palmarium.