Caganer
El caganer és una figura present als pessebres dels Països Catalans, sovint amagada en un racó o darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure.[1] Vestit generalment amb camisa blanca, pantaló fosc, faixa i barretina vermelles i, a vegades, amb una pipa als llavis.[2] L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se'l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.[3]
Actualment, representa individus molt variats com ara polítics, policies, monges, pastors, jugadors de futbol, bruixes, cantants, legionaris romans o bombers, sense deixar d'estar en la seva posició característica.[4] El pagès, però, no ha deixat de ser la forma més popular.[5]
Història[modifica]
L'origen sembla que se situa en el pas del segle xvii al xviii, en ple barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. El caganer apareix als pessebres catalans a finals del segle xvii, encara que no es va fer popular del tot fins al xix.[5] Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, segons l'etnòleg Joan Amades, el caganer amb les seves femtes fertilitza la terra, fet pel qual se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l'any vinent. Representa la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar.[6]
Fora de l'àmbit catalanoparlant, també existeix a les Illes Canàries, i tant a Nàpols com a Portugal o la Regió de Múrcia hi ha figures semblants, el cagador, pastore che fa la caca, cagão i cagón, respectivament.[5]
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el tió, un tronc d'arbre que els infants escullen i que és portat al menjador de la llar. És cobert amb una flassada perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els infants de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè «cagui» neules, torrons, dolços i llamins.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Quèquicom - El caganer». TV3, 18-04-2017. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ Rose, Jeremy. «Barcelona’s Christmas Crapper Canned» (en anglès). Scoop News, 25-12-2005. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ «Estos son los mejores 'caganers' para tu pesebre» (en castellà). Mundo Deportivo, 22-12-2022. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Caganer». Institut de Cultura de Barcelona. Arxivat de l'original el 20 gener 2015. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Porta sort el caganer? La història de la figura del pessebre més irreverent». Vilaweb, 06-12-2022. [Consulta: 25 desembre 2022].
- ↑ «D'on ve la tradició de fer cagar el tió?». 324cat, 23-12-2022. [Consulta: 25 desembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caganer |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Perpinyà: s'inaugura l'exposició de caganers al Palmarium. |
Bibliografia[modifica]
- Arruga, Jordi; Mañà, Josep. El caganer. La figura més popular del pessebre català, 2018. ISBN 978-84-15269-70-0.
