Religió a Catalunya
Religions a Catalunya (2016)[1]
L'Església catòlica segueix sent àmpliament majoritària a Catalunya, amb més del 84% dels centres de culte. La tendència varia d'unes comarques a d'altres, si bé hi ha hagut canvis en l'organització de les parròquia i la reestructuració de les zones pastorals de diverses diòcesi que han modificat el nombre total. Prop del 6% dels habitants de Catalunya són musulmans (de diferents branques). La província amb la proporció més elevada es Girona, amb el 10%.
Les confessions minoritàries agrupen gairebé el 16% dels centres de culte. D'aquestes, poc més de la meitat (52%) pertanyen a les esglésies protestant. Els centes de culte Islam representen el 18% entre les confessions minoritàries, i els salons del Regne dels Testimonis Cristians de Jehovà, poc més del 10%.
Les religions minoritàries han creat 135 nous centres de culte els darrers tres anys, la qual cosa suposa un augment de poc més del 12%. Es visualitza que la tendència a la creació de nous centres de culte per part de les confessions minoritàries s'està frenant. Les darreres edicions dels mapes religiosos, l'increment havia superat àmpliament el 20%. A més, la reducció del nombre de centres d'algunes confessions és causada per la reestructuració per raons econòmiques, de seguretat i salubritat. Aquest és el cas dels testimonis de Jehovà, que han reduït el nombre de Salons del Regne on es reuneixen les congregacions, tot i que aquestes han augmentat.
Les dades proporcionades per la Direcció General d'Afers Religiosos provenen de dues fonts. Les xifres sobre temples catòlics han estat facilitades pels deu bisbats amb seu a Catalunya. En canvi, la resta de religions han estat estudiades per l'equip Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitza aquest estudi ininterrompudament des de 2001.
Demografia[modifica]
Religions i posicions de vida per edats[modifica]
|
Religions i posicions de vida província[modifica]
|
Religions[modifica]
Fe bahà'í[modifica]
La Fe Bahà'í té gairebé mil membres i nou centres a Catalunya a partir de 2014.[4] El primer grup bahà'í a Catalunya es va establir a Barcelona el 1949, mentre que el primer centre formal va ser inaugurat a Terrassa, al Vallès Occidental, l'any 1962. La Vallès Occidental és encara la regió on resideixen la major part de bahà'ís catalans, i on estan situats sis dels nou centres bahà'í.[5] La majoria dels bahás són autòctons, tot i que agrupen a persones d'altres nacionalitats, com immigrants d'origen iranià o d'altres orígens.[5]
Budisme[modifica]
L'1,3% de la població catalana s'identificava com a budista l'any 2016.[2] Al mateix any, a Catalunya hi havien 68 temples budistes, mantenint els seus serveis en català, castellà, xinès i tibetà, reflectint els orígens ètnics de la comunitat budista.[6] Tot i això, la majoria de budistes són catalans autòctons.[7] Aquests practiquen una varietat de tradicions del budisme, representades col·lectivament des de 2007 per la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes (CCEB).[8] Els temples budistes a Catalunya són majoritàriament de tradicions Tibetanes (54%) i del Zen (32%), amb la resta representant altres tradicions com el budisme de Terra Pura i el budisme Nichiren de Soka Gakkai.[9]
Cristianisme[modifica]
El 61,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristians l'any 2016.[2]
Catolicisme[modifica]
El 58.0% de catalans s'identificaven com a Catòlics l'any 2016.[2] A data de 2013, a Catalunya hi havien 6.701 esglèsies catòliques.[10]
Cristianisme ortodox i catolicisme oriental[modifica]
El 0,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristian Ortodoxos l'any 2016.[11]
Font[modifica]
- Mapa de les religions de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals (Generalitat de Catalunya) (consultat el 19 d'abril de 2014)
Referències[modifica]
- ↑ «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. Arxivat de l'original el 20 octubre 2018. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «BARÒMETRE SOBRE RELIGIOSITAT I GESTIÓ DE LA SEVA DIVERSITAT, 2014» (PDF) (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2014. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Gràfics Fe bahà'í» (PDF) (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 2014. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català). Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Gràfiques Budisme a Catalunya.» (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català) p. 74. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «El mapa de les minories religioses a Catalunya» (en català) p. 71-73. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, novembre 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Wayback Machine», 27-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Llocs de culte per confessió i comarca — Mapa Religiós de Catalunya». Government of Catalonia, Department of Governance and Institutional Relations, General Direction of Religious Affairs, 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
- ↑ «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 20-10-2018. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Religió a Catalunya |