Religió a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Religions a Catalunya (2016)[1]

  Protestantisme (3.0%)
  Ateisme (16.0%)
  Agnosticisme (11.9%)
  Islam (4.8%)
  Budisme (1.3%)
  Altres religions (2.4%)
  No contesta/no ho sap (1.1%)

La religió a Catalunya és diversa. Històricament, la pràctica totalitat de la població era cristiana, concretament catòlica, però des de la dècada de 1980 s'observa una tendència en la davallada del cristianisme i un creixement paral·lel de la irreligió i d'altres religions. La secularització de la cultura catalana va començar en els segles XVIII i XIX, però la desafiliació conscient del catolicisme també ha estat impulsada des dels anys 80 per l'associació de les autoritats religioses amb l'Espanya franquista.[2] Segons l'estudi més recent patrocinat pel govern de Catalunya, el 2016, el 61,9% dels catalans s'identifiquen com a cristians, davant el 56,5% de 2014,[3] dels quals el 58,0 % són catòlics, el 3,0% protestants i evangèlics, el 0,9% cristians ortodoxos i el 0,6% testimonis de Jehovà. Al mateix temps, el 16,0% de la població s'identifica com ateu, el 11,9% com agnòstic, el 4,8% com a musulmà, l'1,3% com a budista i un altre 2,4% en d'altres religions.[3]

Demografia[modifica]

Religions i posicions de vida per edats[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2016)[3]
Religió 16–24 25–34 35–49 50–64 65+
Cristianisme 39,3% 44,3% 57,5% 67,7% 88,7%
Catolicisme 34.3% 35.1% 56.0% 63.5% 87.1%
Testimonis de Jehovà - 1.1% 0.7% 1.0% 0.1%
Cristianisme ortodox 1.2% 2.1% 0.8% 1.0% -
Protestantisme 3.8% 6.0% 2.5% 2.2% 1.5%
Ateisme 24.6% 24.8% 14.5% 17.2% 4.9%
Agnòstic 20.8% 18.9% 12.8% 7.4% 4.7%
Islam 8.1% 9.3% 6.3% 1.8% 0.3%
Budisme 1.9% 1.1% 2.2% 1.1% -
Judaisme - - - - -
Altres religions 5.2% 0.6% 3.3% 3.0% 2.1%
No ho sap - 1.1% 0.9% 0.9% 0.9%
No contesta 0.1% - - 0.9% 1.0%

Religions i posicions de vida província[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2014)[4]
Religió Barcelona Girona Lleida Tarragona
Cristianisme 52.7% 60.6% 71.9% 70.6%
Catolicisme 49.2% 57.0% 65.7% 62.7%
Testimonis de Jehovà 0.5% 0.2% 0.2% 0.2%
Cristianisme ortodox 0.5% 1.2% 3.5% 4.7%
Protestantisme 2.5% 2.2% 2.5% 3.0%
Ateisme 19.7% 17.0% 14.5% 11.0%
Agnòstic 14.0% 7.3% 3.5% 7.2%
Islam 6.5% 12.7% 7.7% 7.5%
Budisme 1.5% - 0.5% 1.5%
Judaisme - 0.2% - -
Altres religions 2.7% 1.0% 1.2% 1.2%
No ho sap 1.2% 0.5% 0.2% -
No contesta 1.5% 0.5% 0.2% 0.7%


Religions[modifica]

Fe bahà'í[modifica]

La Fe Bahà'í tenia gairebé mil membres el 2014 i deu centres a Catalunya el 2020.[5][6] El primer grup bahà'í a Catalunya es va establir a Barcelona el 1949, mentre que el primer centre formal va ser inaugurat a Terrassa, al Vallès Occidental, l'any 1962. La Vallès Occidental és encara la regió on resideixen la major part de bahà'ís catalans, i on estan situats sis dels nou centres bahà'í.[7] La majoria dels bahás són autòctons, tot i que agrupen a persones d'altres nacionalitats, com immigrants d'origen iranià o d'altres orígens.[7]

El Monestir Budista del Garraf (també anomenat Palau Novella), que pren el seu nom del Massís del Garraf, situat a la Plana Novella, Olivella, és una antiga casa de camp construïda en part en estil Gaudí convertida en un monestir de budisme tibetà.

Budisme[modifica]

L'1,3% de la població catalana s'identificava com a budista l'any 2016.[3] El 2020, a Catalunya hi havien 68 temples budistes, mantenint els seus serveis en català, castellà, xinès i tibetà, reflectint els orígens ètnics de la comunitat budista.[8][6] Tot i això, la majoria de budistes són catalans autòctons.[9] Aquests practiquen una varietat de tradicions del budisme, representades col·lectivament des de 2007 per la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes (CCEB).[10] Els temples budistes a Catalunya són majoritàriament de tradicions Tibetanes (54%) i del Zen (32%), amb la resta representant altres tradicions com el budisme de Terra Pura i el budisme Nichiren de Soka Gakkai.[11]

Cristianisme[modifica]

El 61,9% dels catalans s'identificaven com a Cristians l'any 2016.[3]

Catolicisme[modifica]

El 58.0% de catalans s'identificaven com a Catòlics l'any 2016.[3] A data de 2020, a Catalunya hi havien 5.956 esglèsies catòliques.[6]

Cristianisme ortodox i catolicisme oriental[modifica]

El 0,9% de la població catalana s'identificaven com a cristians ortodoxos l'any de 2016.[12] A data de 2020, hi ha 57 esglésies cristianes ortodoxes i catòliques orientals (la majoria d'elles són cristianes ortodoxes) al país, sobretot per a les comunitats de parla romanesa i ucraïnesa (les poques esglésies catòliques orientals són de tradició grecocatòlica ucraïnesa), amb una petita proporció d'esglésies de parla àrab i grega.[6][13]

Església Evangèlica de Rubí, és una església protestant històrica de la ciutat.

Protestantisme[modifica]

El 3,0% dels catalans s'identificaven com a protestants o evangèlics en 2016. El 2020 hi havia 788 esglésies protestants i evangèliques a Catalunya, que celebren els seus cultes majoritàriament en espanyol, català, anglès, romanès i una minoria en coreà, rus, portuguès del Brasil i llengües africanes. Molts seguidors són immigrants de Sud-amèrica, Àfrica i Europa de l'Est.[14] La majoria de les esglésies el 2014 eren evangèliques, 469 d'elles pertanyents al pentecostalisme, mentre que el protestantisme històric (anglicanisme, luteranisme, metodisme, presbiterianisme) estaba representat per menys del 20% de les esglésies.[15]

Restauracionisme[modifica]

Adventisme[modifica]

L'Església Adventista del Setè Dia té uns 1.500 membres a Catalunya, pertanyents a 26 esglésies. La majoria d'aquestes esglésies celebren els seus cultes en espanyol i català, amb una minoria que utilitza el romanès, i una minoria encara més petita que utilitza les llengües de Ghana.[16]

Sala del Regne dels Testimonis Cristians de Jehovà, Barcelona
Testimonis de Jehovà[modifica]

El 0,6% dels catalans s'identifiquen com a Testimonis de Jehovà a data de 2014.[3] El 2020 hi havien 115 sales del Regne del Senyor al país, ubicades en totes les comarques de Catalunya però amb una alta concentració a la província de Barcelona. La majoria dels testimonis de Jehovà són d'ètnia catalana.[17]

Mormonisme[modifica]

L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, l'òrgan majoritari del mormonisme, compta amb més de 6.000 membres (2014) i 13 llocs de culte el 2020, la majoria dels quals utilitzen l'espanyol com a llengua sacra.[18] Molts mormons a Catalunya són immigrants sud-americans, de manera que l'espanyol és la llengua principal de les comunitats mormones al país.[19]

Referències[modifica]

  1. «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. Capdevila, 2013, p. 9–10.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. Arxivat de l'original el 20 octubre 2018. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. «BARÒMETRE SOBRE RELIGIOSITAT I GESTIÓ DE LA SEVA DIVERSITAT, 2014» (PDF). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2014. [Consulta: 7 gener 2021].
  5. «Gràfics Fe bahà'í» (PDF). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 2014. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Mapa religiós de Catalunya». [Consulta: 12 octubre 2021].
  7. 7,0 7,1 «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya». Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  8. «Gràfiques Budisme a Catalunya.». Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  9. «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» p. 74. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  10. «El mapa de les minories religioses a Catalunya» p. 71-73. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, novembre 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  11. «Wayback Machine», 27-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  12. «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"». Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 20-10-2018. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  13. «Esglésias orientals — Mapa Religiós de Catalunya». Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  14. «Esglésies evangèliques — Mapa Religiós de Catalunya». Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  15. ISOR researchers, 2014, p. 33-34.
  16. «Església Adventista del Setè Dia — Mapa Religiós de Catalunya». Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  17. «Testimonis Cristians de Jehovà — Mapa Religiós de Catalunya». Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  18. «Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies — Mapa Religiós de Catalunya». Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  19. ISOR researchers, 2014, p. 109.

Fonts[modifica]

  • ISOR researchers El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya, 2014.
  • Capdevila, Alexandra (en català) Entre el catolicisme, l'agnosticisme i l'ateisme. Una aproximació al perfil religiós dels catalans. Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), 2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Religió a Catalunya