Religió a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Religions a Catalunya (2016)[1]

  Església Catòlica (58.0%)
  Protestantisme (3.0%)
  Església Ortodoxa (0.9%)
  Testimonis de Jehovà (0.6%)
  Ateisme (16.0%)
  Agnosticisme (11.9%)
  Islam (4.8%)
  Budisme (1.3%)
  Altres religions (2.4%)
  No contesta/no ho sap (1.1%)

L'Església catòlica segueix sent àmpliament majoritària a Catalunya, amb més del 84% dels centres de culte. La tendència varia d'unes comarques a d'altres, si bé hi ha hagut canvis en l'organització de les parròquia i la reestructuració de les zones pastorals de diverses diòcesi que han modificat el nombre total. Prop del 6% dels habitants de Catalunya són musulmans (de diferents branques). La província amb la proporció més elevada es Girona, amb el 10%.

Les confessions minoritàries agrupen gairebé el 16% dels centres de culte. D'aquestes, poc més de la meitat (52%) pertanyen a les esglésies protestant. Els centes de culte Islam representen el 18% entre les confessions minoritàries, i els salons del Regne dels Testimonis Cristians de Jehovà, poc més del 10%.

Les religions minoritàries han creat 135 nous centres de culte els darrers tres anys, la qual cosa suposa un augment de poc més del 12%. Es visualitza que la tendència a la creació de nous centres de culte per part de les confessions minoritàries s'està frenant. Les darreres edicions dels mapes religiosos, l'increment havia superat àmpliament el 20%. A més, la reducció del nombre de centres d'algunes confessions és causada per la reestructuració per raons econòmiques, de seguretat i salubritat. Aquest és el cas dels testimonis de Jehovà, que han reduït el nombre de Salons del Regne on es reuneixen les congregacions, tot i que aquestes han augmentat.

Les dades proporcionades per la Direcció General d'Afers Religiosos provenen de dues fonts. Les xifres sobre temples catòlics han estat facilitades pels deu bisbats amb seu a Catalunya. En canvi, la resta de religions han estat estudiades per l'equip Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitza aquest estudi ininterrompudament des de 2001.

Demografia[modifica]

Religions i posicions de vida per edats[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2016)[2]
Religió 16–24 25–34 35–49 50–64 65+
Cristianisme 39,3% 44,3% 57,5% 67,7% 88,7%
Catolicisme 34.3% 35.1% 56.0% 63.5% 87.1%
Testimonis de Jehovà - 1.1% 0.7% 1.0% 0.1%
Cristianisme ortodox 1.2% 2.1% 0.8% 1.0% -
Protestantisme 3.8% 6.0% 2.5% 2.2% 1.5%
Ateisme 24.6% 24.8% 14.5% 17.2% 4.9%
Agnòstic 20.8% 18.9% 12.8% 7.4% 4.7%
Islam 8.1% 9.3% 6.3% 1.8% 0.3%
Budisme 1.9% 1.1% 2.2% 1.1% -
Judaisme - - - - -
Altres religions 5.2% 0.6% 3.3% 3.0% 2.1%
No ho sap - 1.1% 0.9% 0.9% 0.9%
No contesta 0.1% - - 0.9% 1.0%

Religions i posicions de vida província[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2014)[3]
Religió Barcelona Girona Lleida Tarragona
Cristianisme 52.7% 60.6% 71.9% 70.6%
Catolicisme 49.2% 57.0% 65.7% 62.7%
Testimonis de Jehovà 0.5% 0.2% 0.2% 0.2%
Cristianisme ortodox 0.5% 1.2% 3.5% 4.7%
Protestantisme 2.5% 2.2% 2.5% 3.0%
Ateisme 19.7% 17.0% 14.5% 11.0%
Agnòstic 14.0% 7.3% 3.5% 7.2%
Islam 6.5% 12.7% 7.7% 7.5%
Budisme 1.5% - 0.5% 1.5%
Judaisme - 0.2% - -
Altres religions 2.7% 1.0% 1.2% 1.2%
No ho sap 1.2% 0.5% 0.2% -
No contesta 1.5% 0.5% 0.2% 0.7%


Religions[modifica]

Fe bahà'í[modifica]

La Fe Bahà'í té gairebé mil membres i nou centres a Catalunya a partir de 2014.[4] El primer grup bahà'í a Catalunya es va establir a Barcelona el 1949, mentre que el primer centre formal va ser inaugurat a Terrassa, al Vallès Occidental, l'any 1962. La Vallès Occidental és encara la regió on resideixen la major part de bahà'ís catalans, i on estan situats sis dels nou centres bahà'í.[5] La majoria dels bahás són autòctons, tot i que agrupen a persones d'altres nacionalitats, com immigrants d'origen iranià o d'altres orígens.[5]

Budisme[modifica]

L'1,3% de la població catalana s'identificava com a budista l'any 2016.[2] Al mateix any, a Catalunya hi havien 68 temples budistes, mantenint els seus serveis en català, castellà, xinès i tibetà, reflectint els orígens ètnics de la comunitat budista.[6] Tot i això, la majoria de budistes són catalans autòctons.[7] Aquests practiquen una varietat de tradicions del budisme, representades col·lectivament des de 2007 per la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes (CCEB).[8] Els temples budistes a Catalunya són majoritàriament de tradicions Tibetanes (54%) i del Zen (32%), amb la resta representant altres tradicions com el budisme de Terra Pura i el budisme Nichiren de Soka Gakkai.[9]

Cristianisme[modifica]

El 61,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristians l'any 2016.[2]

Catolicisme[modifica]

El 58.0% de catalans s'identificaven com a Catòlics l'any 2016.[2] A data de 2013, a Catalunya hi havien 6.701 esglèsies catòliques.[10]

Cristianisme ortodox i catolicisme oriental[modifica]

El 0,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristian Ortodoxos l'any 2016.[11]

Font[modifica]

  • Mapa de les religions de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals (Generalitat de Catalunya) (consultat el 19 d'abril de 2014)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. Arxivat de l'original el 20 octubre 2018. [Consulta: 7 gener 2021].
  3. ↑ «BARÒMETRE SOBRE RELIGIOSITAT I GESTIÓ DE LA SEVA DIVERSITAT, 2014» (PDF) (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2014. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. ↑ «Gràfics Fe bahà'í» (PDF) (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 2014. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català). Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  6. ↑ «Gràfiques Budisme a Catalunya.» (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  7. ↑ «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català) p. 74. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  8. ↑ «El mapa de les minories religioses a Catalunya» (en català) p. 71-73. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, novembre 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  9. ↑ «Wayback Machine», 27-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  10. ↑ «Llocs de culte per confessió i comarca — Mapa Religiós de Catalunya». Government of Catalonia, Department of Governance and Institutional Relations, General Direction of Religious Affairs, 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  11. ↑ «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 20-10-2018. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Religió a Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Religió_a_Catalunya&oldid=26929844»