Religió a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Religions a Catalunya (2016)[1]

  Protestantisme (3.0%)
  Ateisme (16.0%)
  Agnosticisme (11.9%)
  Islam (4.8%)
  Budisme (1.3%)
  Altres religions (2.4%)
  No contesta/no ho sap (1.1%)

L'Església catòlica segueix sent àmpliament majoritària a Catalunya, amb més del 84% dels centres de culte. La tendència varia d'unes comarques a d'altres, si bé hi ha hagut canvis en l'organització de les parròquia i la reestructuració de les zones pastorals de diverses diòcesi que han modificat el nombre total. Prop del 6% dels habitants de Catalunya són musulmans (de diferents branques). La província amb la proporció més elevada es Girona, amb el 10%.

Les confessions minoritàries agrupen gairebé el 16% dels centres de culte. D'aquestes, poc més de la meitat (52%) pertanyen a les esglésies protestant. Els centes de culte Islam representen el 18% entre les confessions minoritàries, i els salons del Regne dels Testimonis Cristians de Jehovà, poc més del 10%.

Les religions minoritàries han creat 135 nous centres de culte els darrers tres anys, la qual cosa suposa un augment de poc més del 12%. Es visualitza que la tendència a la creació de nous centres de culte per part de les confessions minoritàries s'està frenant. Les darreres edicions dels mapes religiosos, l'increment havia superat àmpliament el 20%. A més, la reducció del nombre de centres d'algunes confessions és causada per la reestructuració per raons econòmiques, de seguretat i salubritat. Aquest és el cas dels testimonis de Jehovà, que han reduït el nombre de Salons del Regne on es reuneixen les congregacions, tot i que aquestes han augmentat.

Les dades proporcionades per la Direcció General d'Afers Religiosos provenen de dues fonts. Les xifres sobre temples catòlics han estat facilitades pels deu bisbats amb seu a Catalunya. En canvi, la resta de religions han estat estudiades per l'equip Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitza aquest estudi ininterrompudament des de 2001.

Demografia[modifica]

Religions i posicions de vida per edats[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2016)[2]
Religió 16–24 25–34 35–49 50–64 65+
Cristianisme 39,3% 44,3% 57,5% 67,7% 88,7%
Catolicisme 34.3% 35.1% 56.0% 63.5% 87.1%
Testimonis de Jehovà - 1.1% 0.7% 1.0% 0.1%
Cristianisme ortodox 1.2% 2.1% 0.8% 1.0% -
Protestantisme 3.8% 6.0% 2.5% 2.2% 1.5%
Ateisme 24.6% 24.8% 14.5% 17.2% 4.9%
Agnòstic 20.8% 18.9% 12.8% 7.4% 4.7%
Islam 8.1% 9.3% 6.3% 1.8% 0.3%
Budisme 1.9% 1.1% 2.2% 1.1% -
Judaisme - - - - -
Altres religions 5.2% 0.6% 3.3% 3.0% 2.1%
No ho sap - 1.1% 0.9% 0.9% 0.9%
No contesta 0.1% - - 0.9% 1.0%

Religions i posicions de vida província[modifica]

Font: Institut Opiniòmetre i CEO (2014)[3]
Religió Barcelona Girona Lleida Tarragona
Cristianisme 52.7% 60.6% 71.9% 70.6%
Catolicisme 49.2% 57.0% 65.7% 62.7%
Testimonis de Jehovà 0.5% 0.2% 0.2% 0.2%
Cristianisme ortodox 0.5% 1.2% 3.5% 4.7%
Protestantisme 2.5% 2.2% 2.5% 3.0%
Ateisme 19.7% 17.0% 14.5% 11.0%
Agnòstic 14.0% 7.3% 3.5% 7.2%
Islam 6.5% 12.7% 7.7% 7.5%
Budisme 1.5% - 0.5% 1.5%
Judaisme - 0.2% - -
Altres religions 2.7% 1.0% 1.2% 1.2%
No ho sap 1.2% 0.5% 0.2% -
No contesta 1.5% 0.5% 0.2% 0.7%


Religions[modifica]

Fe bahà'í[modifica]

La Fe Bahà'í té gairebé mil membres i nou centres a Catalunya a partir de 2014.[4] El primer grup bahà'í a Catalunya es va establir a Barcelona el 1949, mentre que el primer centre formal va ser inaugurat a Terrassa, al Vallès Occidental, l'any 1962. La Vallès Occidental és encara la regió on resideixen la major part de bahà'ís catalans, i on estan situats sis dels nou centres bahà'í.[5] La majoria dels bahás són autòctons, tot i que agrupen a persones d'altres nacionalitats, com immigrants d'origen iranià o d'altres orígens.[5]

Budisme[modifica]

L'1,3% de la població catalana s'identificava com a budista l'any 2016.[2] Al mateix any, a Catalunya hi havien 68 temples budistes, mantenint els seus serveis en català, castellà, xinès i tibetà, reflectint els orígens ètnics de la comunitat budista.[6] Tot i això, la majoria de budistes són catalans autòctons.[7] Aquests practiquen una varietat de tradicions del budisme, representades col·lectivament des de 2007 per la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes (CCEB).[8] Els temples budistes a Catalunya són majoritàriament de tradicions Tibetanes (54%) i del Zen (32%), amb la resta representant altres tradicions com el budisme de Terra Pura i el budisme Nichiren de Soka Gakkai.[9]

Cristianisme[modifica]

El 61,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristians l'any 2016.[2]

Catolicisme[modifica]

El 58.0% de catalans s'identificaven com a Catòlics l'any 2016.[2] A data de 2013, a Catalunya hi havien 6.701 esglèsies catòliques.[10]

Cristianisme ortodox i catolicisme oriental[modifica]

El 0,9% de la població catalana s'identificaven com a Cristian Ortodoxos l'any 2016.[11]

Font[modifica]

  • Mapa de les religions de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals (Generalitat de Catalunya) (consultat el 19 d'abril de 2014)

Referències[modifica]

  1. «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (PDF) (en català) p. 30. Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2016. Arxivat de l'original el 20 octubre 2018. [Consulta: 7 gener 2021].
  3. «BARÒMETRE SOBRE RELIGIOSITAT I GESTIÓ DE LA SEVA DIVERSITAT, 2014» (PDF) (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 2014. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. «Gràfics Fe bahà'í» (PDF) (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 2014. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
  5. 5,0 5,1 «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català). Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  6. «Gràfiques Budisme a Catalunya.» (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  7. «El mapa de les minories religioses a Catalunya — Informe d'actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya» (en català) p. 74. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  8. «El mapa de les minories religioses a Catalunya» (en català) p. 71-73. Investigacions en sociologia de la religió, Govern de Catalunya, novembre 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  9. «Wayback Machine», 27-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
  10. «Llocs de culte per confessió i comarca — Mapa Religiós de Catalunya». Government of Catalonia, Department of Governance and Institutional Relations, General Direction of Religious Affairs, 2014. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017.
  11. «Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016"» (en català). Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya, 20-10-2018. Arxivat de l'original el 27 setembre 2017. [Consulta: 7 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Religió a Catalunya