Tibetà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
<div" cellpadding="0">
Territoris de l'esfera cultural del Tibet
            Tibet històric reclamat pels grups tibetans a l'exili
Àrees tibetanes designades per la República Popular de la Xina
Regió Autònoma del Tibet (control actual)
Reclamat per l'Índia com a part d'Aksai Chin
Reclamat per la República Popular de la Xina com a part de la Regió Autònoma del Tibet
Altres àrees històriques de l'esfera cultural tibetana

El tibetà és una llengua del grup sino-tibetà i del subgrup Tibetanobirmà, parlada per uns 6 milions de tibetans principalment al Tibet i per uns 150.000 exiliats a l'Índia i altres països.

Ells mateixos anomenen la seva llengua com བོད་སྐད་ (pronunciat pö-pa).

El tibetà té nombrosos dialectes a vegades no mútuament intel·ligibles a més la frontera que separa el tibetà d'altres llengües de l'Himàlaia (per exemple el Sherpa) no està clara.

Segons declaracions de l'actual Dalai Lama la política del govern de la Xina pretén reduir l'ús del tibetà fins al punt que finalment no servirà per a res més que per a ser professor de llengua tibetana.

El tibetà utilitza un alfabet del típus índic compost de 29 consonants i 5 vocals.

Ch'os-skad (és l'estil literari en el que estan escrits els textos religiosos del budisme tibetà o lamaisme.


Característiques[modifica | modifica el codi]

L'inventari de fonemes del tibetà inclou vuit vocals i un repertori mitjà de consonants, les quals poden ser sons oclusius, africats, fricatius o aproximants. Es distingeix entre sons aspirats i no aspirats. Les paraules poden ser monosíl·labes o bisíl·labes; aquestes últimes acaben sempre en: pa, po, ba, bo, ma, mo.

El tibetà és una llengua ergativa i una llengua SOV, ja que col·loca el verb al final de l'oració. Aquest es conjuga diferent segons es tracti d'un verb que indiqui una acció voluntària o involuntària. Pot tenir tres arrels: una per indicar present o futur, la segona per al passat i la tercera per a les formes imperatives. Hi ha una àmplia varietat de verbs copulatius.

Els substantius es declinen en sis casos: absolutiu, agentiu, genitiu, ablatiu, associatiu i cas oblic però no acostumen a presentar marques de gènere ni s'acompanyen d'articles. El plural es fa afegint el sufix "tso": teb= llibre teb tso= llibres. Els pronoms presenten tres nombres: singular, dual i plural i els demostratius es poden referir a tres graus de proximitat o llunyania, com el castellà, però es col·loquen darrere el nom al qual acompanyen i no al davant.


Té tres registres molt marcats quant a diferències lèxiques i gramaticals: Phal-skad o llengua estàndard, Zhe-sa o llengua formal i Chos-skad o variant religiosa.

Algunes paraules en tibetà[modifica | modifica el codi]

Com estàs?: Khye-rang ku-su de-po yin-pe ? (literalment: està el teu cos bé?)

Gràcies: Thu je che

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en tibetà de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibetà Modifica l'enllaç a Wikidata

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Manual of Standard Tibetan, Nicolas Tournadre and Sangda Dorje, Snow Lion 2003, ISBN 1-55939-189-8.
  • Tibetan-English Dictionary (With Sanskrit Synonyms), Sarat Chandra Das, Motilal Banarsidass 2000, ISBN 81-208-1713-3.
  • An Introduction to Classical Tibetan, Stephen Hodge, Orchid Press 2003, ISBN 974-524-039-7