Tibetà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tibetà
ལྷ་སའི་སྐད་
Pronunciació: AFI: lha-sa'i skad
Parlat a: Xina (Tibet), Nepal, Índia
Regió:
Parlants: 1,2 milions (1990)
Classificació genètica: Llengües sinotibetanes
estatus oficial
Llengua oficial de: Xina (Regió Autònoma del Tibet)
Nepal (Regne de Mustang)
Regulat per: Comitè de Normalització de la Llengua tibetana
codis de la llengua
ISO 639-1 bo
ISO 639-2 bod
ISO 639-3 bod
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El tibetà és un conjunt de varietats lingüístiques sinotibetanes, que comprèn diferents variants històriques:

Pel que fa a la variació dialectal dins del tibetà, les varietats no estàndard són tan variades que arriben a la inintel·ligibilitat mútua, de manera que des d'un punt de vista lingüístic és més adequat parlar de les varietats del tibetà com a llengües tibètiques.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El tibetà en la seva forma testimoniada més antiga, el tibetà clàssic o tibetà escrit, està testimoniat des del segle VII. Les paraules del tibetà acostumen a ser monosil·làbiques, i aquesta una de les poques similituds tipològiques que té amb les llengües sinítiques.

Algunes expressions en tibetà són: Tashi Delek , que significa 'Bona sort' i és la forma en què se saluden els tibetans; Tuk-je-che que significa "gràcies"; Gong dhaa "perd"' (en sentit d'excusar-se); Kiki Soso La gyal lo '"ue tingui bona sort i arribi a les altures"; Jule, s'utilitza per a "hola", "adéu" i "gràcies". El tibetà és una llengua ergativa i una llengua SOV, ja que col·loca el verb al final de l'oració. Aquest es conjuga diferent segons es tracti d'un verb que indiqui una acció voluntària o involuntària. Pot tenir tres arrels: una per indicar present o futur, la segona per al passat i la tercera per a les formes imperatives. Hi ha una àmplia varietat de verbs copulatius.

Una altra cosa a destacar és la diferència entre el llenguatge parlat i la forma en què s'escriu; per donar un exemple molt clar, tashi delek s'escriu <bkra shis bde legs>. A més, hi ha una gran quantitat de dialectes del tibetà.

L'inventari de fonemes del tibetà inclou vuit vocals i un repertori mitjà de consonants, les quals poden ser sons oclusius, africats, fricatius o aproximants. Es distingeix entre sons aspirats i no aspirats. Les paraules poden ser monosíl·labes o bisíl·labes; aquestes últimes acaben sempre en: pa, po, ba, bo, ma, mo.

El tibetà té a més sufixos flexius que normalment denoten si una paraula és de gènere masculí, femení, de nombre plural, o els seus morfemes verbals, etc. Tots aquests trets l'allunyen tipològicament del xinès. Els substantius es declinen en sis casos: absolutiu, agentiu, genitiu, ablatiu, associatiu i cas oblic però no acostumen a presentar marques de gènere ni s'acompanyen d'articles. El plural es fa afegint el sufix "tso": teb= llibre teb tso= llibres. Els pronoms presenten tres nombres: singular, dual i plural i els demostratius es poden referir a tres graus de proximitat o llunyania, com el castellà, però es col·loquen darrere el nom al qual acompanyen i no al davant.

Té tres registres molt marcats quant a diferències lèxiques i gramaticals: Phal-skad o llengua estàndard, Zhe-sa o llengua formal i Chos-skad o variant religiosa.

Els alfabets[modifica | modifica el codi]

Text tibetà.

L'alfabet tibetà prové de l'època del rei Songtsen Gampo, qui va introduir el budisme al Tibet després d'haver enviat un grup d'erudits a l'Índia perquè estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquests erudits havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, en modificar-lo, es va crear l'alfabet tibetà.

L'alfabet tibetà és sil·làbic i, com el brahmi, té la vocal a inherent a cada síl·laba pel que, en afegir uns accents a les síl·labes, s'aconsegueix que la vocal sigui una altra diferent de la a. En l'escriptura, no es deixen espais entre paraules: simplement es col·loquen unes comes (') al final de cada síl·laba.

Hi ha dos tipus bàsics d'escriptura: l'anomenada u-me i la més comuna o u-chen , escriptura capçal, utilitzada en documents, en periòdics, electrònicament, llibres ...

A més de no separar les paraules i acabar cada síl·laba per un apòstrof ('), les frases acaben amb una barra vertical (|). Es llegeix d'esquerra a dreta i en escriure, les línies continuen a baix, com a Occident; encara que també es pot escriure d'esquerra a dreta però començant per la part d'a baix de la pàgina. En tibetà s'alineen les paraules per dalt, no per baix, com en l'alfabet llatí.

Quan es nomenen paraules, moltes vegades s'especifica de dues maneres: la pronunciació i la transliteració. En l'exemple del Tashi Delek que hem vist a dalt, "tashi delek" és la pronunciació, mentre que la transliteració (o transcripció Wylie) passa a l'alfabet llatí la forma exacta en què els tibetans escriuen les paraules, és a dir, "bkra shis bde legs".

Consonants[modifica | modifica el codi]

[ká] [kʰá] [ɡà/kʰà] [ŋà]
[tɕá] [tɕʰá] [dʑà/tɕʰà] [ɲà]
[tá] [tʰá] [dà/tʰà] [nà]
[pá] [pʰá] [bà/pʰà] [mà]
[tsá] tsha [tsʰá] dza [dzà/tsʰà] वa [wà]
[ʑà/ɕà] za [zà/sà] 'a [ɦà/ʔà] [jà]
[rà] [là] [ɕá] [sá]
[há] [ʔá]

Algunes paraules en tibetà[modifica | modifica el codi]

Com estàs?: Khye-rang ku-su de-po yin-pe ? (literalment: està el teu cos bé?)

Gràcies: Thu je che

Llibres[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en tibetà de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibetà Modifica l'enllaç a Wikidata