Escriptura Brahmi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Brahmi)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula sistema d'escripturaEscriptura Brahmi
Tipus escriptura natural
Llengües pràcrit
Basat en alfabet arameu
ISO 15924 Brah (300)
Direcció del text D'esquerra a dreta
Modifica les dades a Wikidata

Escriptura Brahmi[1] és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C. Aquests són tradicionalment considerats com les mostres més antigues d'escriptura brahmi, encara que descobriments més recents suggereixen que podria haver-n'hi de més antigues. L'escriptura va ser desxifrada el 1837 per James Prinsep, un arqueòleg, filòleg i oficial de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.[2] Així com l'escriptura contemporània de les àrees on queden avui Afganistan i Pakistan, el Kharoṣṭhī Brāhmī era un abugida.

Escriptura brami sobre roques en les Coves Kanheri

Característiques bàsiques[modifica]

L'escriptura fou innovadora, amb l'alfabet en un presentació en forma amb línies i columnes (anomenada varga) d'acord amb la fonètica[3] És alguna cosa com una taula periòdica de Mendeleiev. El sistema varga va resultar de segles d'anàlisis fetes per diverses persones, en un desenvolupament amb conceptes bàsics de fonologia que van ser descoberts i definits.

Fragment de l'Edicte d'Aixoca – 6è pilar.

L'escriptura Brami va ser l'antecessora de la majoria de les escriptures d'Àsia Meridional, del Sud-est Asiàtic, d'algunes d'Àsia Central, com l'alfabet tibetà i el khotanès. Hi ha qui creu, com Gary Ledyard, que també influí en el Hangul, escriptura del coreà (creada en 1444). La seqüència alfabètica del brami va ser adoptada per l'escriptura japonesa Kana, encara que no hi hagi relació entre les seves lletres.[4]

Escriptura[modifica]

Són 19 caràcters per a vocals i diacrítics; 33 més per a consonants.

Possible derivació del brami de l'alfabet fenici
Grec Α Β Γ Δ Ε Υ Ζ Η Θ Ι Κ Λ Μ Ν Ξ Ο Π Ϻ Ϙ Ρ Σ Τ
Fenici Phoenician aleph.svg Phoenician beth.svg Phoenician gimel.svg Phoenician daleth.svg Phoenician he.svg Phoenician waw.svg Phoenician zayin.svg Phoenician heth.svg Phoenician teth.svg Phoenician yodh.svg Phoenician kaph.svg Phoenician lamedh.svg Phoenician mem.svg Phoenician nun.svg Phoenician samekh.svg Phoenician ayin.svg Phoenician pe.svg Phoenician sade.svg Phoenician qoph.svg Phoenician res.svg Phoenician sin.svg Phoenician taw.svg
Arameu Aleph.svg Beth.svg Gimel.svg Daleth.svg He0.svg Waw.svg Zayin.svg Heth.svg Teth.svg Yod.svg Kaph.svg Brahmi c.svg Lamed.svg Mem.svg Nun.svg Samekh.svg Ayin.svg Pe0.svg ,Sade 1.svgSade 2.svg Qoph.svg Resh.svg Shin.svg Taw.svg
Brahmi Brahmi a.svg Brahmi b.svg Brahmi g.svg Brahmi dh.svg Brahmi ddh.svg ? Brahmi v.svg Brahmi d.svg Brahmi dd.svg ? Brahmi th.svg Brahmi tth.svg Brahmi y.svg Brahmi k.svg Brahmi c.svg Brahmi l.svg Brahmi m.svg Brahmi n.svg Brahmi nn.svg Brahmi sh.svg ? Brahmi p.svg Brahmi ph.svg Brahmi s.svg Brahmi kh.svg Brahmi ch.svg Brahmi r.svg Brahmi ss.svg Brahmi t.svg Brahmi tt.svg
Devanagari
Tàmil ஶ்
Canada
IAST a ba ga dha ḍha va de la? ḍa? tha ṭha ya ka ca la ma en la ṇa śa* pa pha sa* kha cha ra ṣa* ta ṭa

* Tant el fenici, com l'arameu i el brami presenten tres consonants sordes sibilants, però com que la seqüència alfabètica es va perdre, les correspondències entre elles no són clares.

No es consideren com a  consonants bramis originals: Brahmi bh.svg bh, Brahmi gh.svg gh, Brahmi h.svg h, Brahmi j.svg j, Brahmi jh.svg jh, Brahmi ny.svg ny, Brahmi ng.svg ng, van ser un desenvolupament més recent.

Referències[modifica]

  1. Sampaio, 2009, p. 59.
  2. More details about Buddhist monuments at Sanchi, Archaeological Survey of India, 1989.
  3. Frits Staal, "The science of language", Cap. 16 -pg. 352
  4. Daniels & Bright, The World's Writing Systems, Oxford University Press, 1996, ISBN 0-19-507993-0

Bibliografia[modifica]

  • Sampaio, Adovaldo Fernandes. Letras e Memória – Uma Breve História da Escrita. São Paulo: Ateliê Editorial, 2009. 
  • Kenneth R. Norman, The Development of Writing in India and its Effect upon the Pâli Canon, in Wiener Zeitschrift für die Kunde Südasiens (36), 1993
  • Siran Deraniyagala, The prehistory of Sri Lanka; an ecological perspective (revised ed.), Archaeological Survey Department of Sri Lanka, 1992.
  • Oscar von Hinüber, Der Beginn der Schrift und frühe Schriftlichkeit in Indien, Franz Steiner Verlag.
  • Gérard Fussman, Les premiers systèmes d'écriture en Inde, in Annuaire du Collège de France 1988-1989.

Enllaços externs[modifica]