Manneken Pis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaManneken Pis
Bruxelles Manneken Pis.jpg
Tipus font i estàtua
Artista Jerome Duquesnoy el Vell
Data creació 1619
Material bronze
Ubicació Angle dels carrers Stoofstraat/Eikstraat, Brussel·les 50° 50′ 42″ N, 4° 21′ 0″ E / 50.84500°N,4.35000°E / 50.84500; 4.35000Coord.: 50° 50′ 42″ N, 4° 21′ 0″ E / 50.84500°N,4.35000°E / 50.84500; 4.35000
Modifica dades a Wikidata

El Manneken Pis (pronúncia: [màneke], en dialecte de Brussel·les Menneke Pis, és a dir, «homenet que pixa») és una estàtua de bronze que fa 61 centímetres d'altura i està situada al centre històric de Brussel·les (Bèlgica) que representa un nen petit nuet que pixa sobre una font.[1]

Juntament amb la Plaça Major de Brussel·les i l'Atòmium, es tracta d'una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, i hom la relaciona amb l'esperit independent dels seus habitants. L'exemplar a cel obert a la font a l'angle dels carrers Stoofstraat i Eikstraat, uns dels monuments més fotografiats de Brussel·les, és una còpia, l'original està al museu de la ciutat.[2] El primer esment escrit del bronze data del 1451-1452. Abans de fer-se famós, com totes les fonts, tenia un paper utilitari en el sistema de subministrament d'aigua potable de la ciutat.[3]

Generalment queda despullat, però 130 vegades per any es vesteix.[4] És de costum que moltes confraries, associacions o governs li regalen els seus vestits típics o uniforme, fet de mida. El museu conté una col·lecció de quasi mil vestits, de la qual els més antics daten del segle XIX.[5] El primer, l'hauria donat Lluís XIV de França, després d'una temptativa de rapte per una tropa de soldats francesos. Per calmar el clam públic, Lluís li va atorgar un títol de noblesa, el dret de portar espada així com la condecoració de la Creu de Sant Lluís el que implicava que des d'aleshores, els soldats havien de donar-li el salut militar.[6] El 20 de maig de 2017 per primera vegada va prendre els colors dels jugadors del Barça.[7][8]

Manneken Pis revisitat per la Companyia de teatre Campi Qui Pugui

Tothom qui vulgui donar un vestit ha d'enviar una requesta a l'Ajuntament de Brussel·les. Una comissió mixta de representants de la ciutat i de la Confraria dels Amics de Manneken Pis avalua la proposició que per ser acceptat no pot tenir cap caràcter publicitari, comercial, polític o religiós. Després de l'aprobació s'organitza la cerimònia de lliurament. A aquesta ocasió, de vegades el Manneken obsequia per la seva via habitual vi o cervesa en lloc d'aigua.[9]

Dels Països Catalans destaquen entre molts altres vestits
Competidors i clons

Des del segle XV té la competició d'un bronze amb la mateixa funció a la ciutat de Geraardsbergen,[17] qui té igualment un rober impressionant i des del 2016 el seu museu propi.[18] Tenen junts un conflicte no resolt sobre qui és el més gran, segons el conservador de Geraardsbergen, és sense dubte el Manneke-Pis de Geraardsbergen.[19] El 1987 es va inaugurar, al mateix barri de Brussel·les dins del marc de la igualtat de gènere, una seva germana de bronze «Jeanneke Pis» que actua amb la mateixa desimboltura.[20] Des del juny del 1990 té un clon a la plaça Imperial Tàrraco prop d'un seu amic de bronze, el Maginet, com símbol de l'agermanament de Tarragona amb Brussel·les.[21] El 2015 la companyia de teatre del carrer Campi Qui Pugui va estrenar a la Fira Tàrrega un espectacle inspirat en el Manneken brussel·lenc.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Manneken Pis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Investiguen l'autenticitat del Manneken Pis». Ara, 05-08-2015.
  3. Deligne, Chloé «Edilité et politique: Les fontaines urbaines dans les Pays-Bas méridionaux au Moyen Age» (en francès). Histoire urbaine, núm. 32.
  4. «Calendari de les disfresses» (en anglès, neerlandès, francès). The Brussels City Museum. [Consulta: 22 agost 2017].
  5. «GardeRobe MannekenPis» (en neerlandès, francès, anglès). Ajuntament de Brussel·les. [Consulta: 22 agost 2017].
  6. «Histoire & origine de Manneken-Pis» (en francès).
  7. «Manneken Pis as football player of FC Barcelona» (en anglès). Ajuntament de Brussel·les, 2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  8. «El Manneken es vesteix de blaugrana un any més». Casal català de Brussel·les, 2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  9. «Manneken-Pis» (en neerlandès). Ajuntament de Brussel·les. [Consulta: 23 agost 2017].
  10. «Folkloredanser uit Mallorca», 23-02-1952.
  11. «Mallorca», 20-12-1967.
  12. «Catalaan», 21-09-1979.
  13. «La popular estatua Manneken-Pis, lucirá el traje de la Muixeranga de Algemesí» (en castellà). Las Provincias, 22-07-2008.
  14. «Castellers van Vilafranca».
  15. Pijoan, Francesc Bou. «El Manneken Pis de verd». | Castellers de Vilafranca, 2010. [Consulta: 22 agost 2017].
  16. «El Manneken Pis de Brussel·les lluirà una rèplica del vestit del capdanser de la Gala de Campdevànol». Ripollès Digital, 12-04-2017.
  17. «Manneke Pis» (en neerlandès). Onroerend Erfgoed -Govern de Flandes, 1978. [Consulta: 22 agost 2017].
  18. «Manneken Pis Museum» (en neerlandès). Ajuntament de Geraardbergen, 2016. [Consulta: 22 agost 2017].
  19. Nevraumont, Marcel. «Het oudste Manneken Pis van België, het plassertje van Geraardsbergen» (en neerlandès). Manneken-Pismuseum, 2004. [Consulta: 22 agost 2017].
  20. «Jeanneke-Pis» (en neerlandès, francès), 2011.
  21. «L’estàtua del Maginet pateix un intent de robatori i resulta malmesa». Tot Tarragona, 26-05-2011. [Consulta: 22 agost 2017].
  22. «Manneken Piss. Campi Qui Pugui. IX Gaire 2016» (vídeo). [Consulta: 22 agost 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Civis. Histoire et origine de Manneken-Pis, suivie de l'historique de la Place des Martyrs et de l'Église de Sainte-Gudule (en francès), 1860, p. 70 (Souvenir de Bruxelles). 
  • Couvreur, M.; Deknop, A.; Symons, Th. Manneken-Pis in alle staten (en neerlandès). Brussel·les: Museum van de Stad Brussel, 2005 (Historia Bruxellae núm. 9). 
  • Stabenom, Michael «Wie echt ist das Manneken Pis?» (en alemany). Frankfurter Allgemeine, 06-08-2015. «Manneken Pis ist eine Hauptattraktion in Brüssel und so beliebt, dass es auch bei Dieben Begehrlichkeiten weckt. Deshalb untersuchen Forscher nun, ob das Original des pinkelnden Dreikäsehochs auch wirklich das Original ist»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manneken Pis Modifica l'enllaç a Wikidata