Festa major

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Festa Major)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o siga una festa en honor a un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, es celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.[1]

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l'església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

Origen[modifica | modifica el codi]

Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Al segle XIV la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de bisbats limitessin als clergues el nombre de convidats a l'àpat de festa major. Ferran el Catòlic, en una pragmàtica del 1487, prohibí que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però aquesta fou derogada l'any següent, a petició dels pagesos, que negociaren amb el rei la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe i que al·legaven el costum de rebre, per les festes majors, els amics i els parents.[1]

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Solen durar tres dies (que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires), el primer dels quals hom considera feriat, i se sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana.

Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l'ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó (sovint amb gegants i nans), acompanyats, tots, per música de banda.[1]

Entre els actes profans, cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre (on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques), balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, cóssos amb divertiments infantils (com la sortija, salts amb sacs o trencar l'olla), toros o correbous, competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires (cavallets, tir al blanc, autos de xoc, etc.), etc. La corporació municipal presideix els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers, i a la majoria de les cases es fa un gran àpat, al qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar vestits.[1]

Festes majors[modifica | modifica el codi]

Actualment, l’única festa major declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya és la de Solsona. Els orígens es remunten a l’any 1653, en què es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa consistia a treure la imatge de la Mare de Déu en processó el dia 8 de setembre, però amb el pas del temps s’hi van afegir elements que es comparteixen amb moltes altres festes majors catalanes, com la participació dels gegants i el bestiari solsoní o els balls tradicionals.[2]

En la categoria de Festes Tradicionals d'Interès Nacional, hi ha festes majors tan importants com les de la Mercè i la del barri de Gràcia, totes dues a Barcelona, les festes de Santa Tecla de Tarragona, la festa de Misericòrdia de Reus, la festa major de Castellterçol, les festes del Tura d'Olot i la festa de Sant Bartomeu de Sitges.[2]

Són també especialment significatives les festes de creació més recent –però molt concorregudes i dinàmiques– com la de les Santes de Mataró, la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, les de Santa Anna de Blanes, la de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, les de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa, les Decennals de Valls (que cada deu anys recorden la Mare de Déu de la Candela), la dels Elois de Berga, l'Aquelarre de Cervera, la de la Santa Creu de Figueres o la de Sant Narcís de Girona.[2]

Festes Majors famoses són la Festa Major de Gràcia, les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Patum de Berga, les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana, les Falles de València i les Fogueres d'Alacant, la Festa Major (pirata) de Premià de Mar.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]