Sant Feliu de Pallerols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la vila i municipi de la Garrotxa. Vegeu-ne altres significats a «Pallerols».
Infotaula de geografia políticaSant Feliu de Pallerols
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Sant Feliu de Pallarols CIC 20110914 21974.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sant Feliu de Pallerols respecte de la Garrotxa.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 04′ 33″ N, 2° 30′ 28″ E / 42.0758°N,2.5078°E / 42.0758; 2.5078Coord.: 42° 04′ 33″ N, 2° 30′ 28″ E / 42.0758°N,2.5078°E / 42.0758; 2.5078
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaLa Garrotxa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.437 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat41,17 hab/km²
Llars97 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicifeliuà, feliuana, feliuenc, feliuenca, santfeliuenc, santfeliuenca, Pescallunes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud473 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataArtur Colomer i Buchner (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17174 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17161 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT171616 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websantfeliudepallerols.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.[1]

Situat a la vall d'Hostoles, s'estén per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Tià i Traiter, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1.030 metres d'altitud. A nivell geològic, una de les particularitats del municipi és que s'hi troba la rara mica amb liti, anomenada lepidolita.

Antigament va pertànyer al castell d'Hostoles i a la corona junt amb les Planes d'Hostoles.

Agricultura de secà. Ramaderia de bestiar boví i porcí, així com aviram, la indústria d'embotits i xocolates que juntament amb el turisme residencial és la base de la seva economia.

Cal destacar-ne la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols (festa de gegants, cavallets i mulassa), declarada festa tradicional d'interès nacional.

Climatologia[modifica]

És un municipi amb clima mediterrani d'interior, tot i que amb més influència del mar que no pas altres poblacions de la Garrotxa. Les temperatures màximes i mínimes anuals ronden els 33/35 °C i els -8/-10 °C, tot i que a causa del canvi climàtic s'observa una tendència a l'alça de les temperatures.

Les precipitacions hi són abundants, per sobre dels 1.000 l/m² anuals, concentrades a la primavera i a la tardor.

Educació[modifica]

Llar d'Infants (0-3 anys)

  • Escola Bressol Petits Pescallunes

Llar d'Infants (3-6 anys)

  • Escola Rocalba

Primària

  • Escola Rocalba

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants
Bastons 21
la Fàbrega 36
Pallerols 36
la Salut 4
Sant Feliu de Pallerols 1.157
Sant Iscle de Colltort 34
Sant Miquel de Pineda 30
la Torra 12

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102020 Modifica el valor a Wikidata
2411697 Modifica el valor a Wikidata1.2361.5811.6271.8411.5551.2881.3631.437 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

El cens del 1717 incorpora Sant Miquel de Pineda i Sant Pere Sacosta; el 1787, les Planes d'Hostoles; el 1857, Sant Iscle de Colltort, les Encies i Cogolls; i el 1872 es desagrega les Planes d'Hostoles.

Llocs d'interès[modifica]

Església de Sant Feliu de Pallerols

Vegetació[modifica]

El poble es troba en una zona de transició entre la vegetació mediterrània i la vegetació pròpia de climes humits. Així doncs, podem distingir dues zones:

  • La primera, més solella, comprèn des del brugent fins al límit nord del municipi. És una zona muntanyosa i irregular. Al vessant sud de les carenes hi ha vegetació mediterrània, amb alzina, boix i boix marí. A la part superior de les carenes la vegetació esdevé més escassa, ja que és la que més pateix la calor de l'estiu. Al vessant nord hi trobem bosc caducifoli: sobretot rouredes, tot i que a l'extrem nord es converteixen en fagedes per sobre dels 700 metres. També hi trobem til·lers i avellaners. A les fondalades s'hi troben verns, pollancres i trèmols. Als terrenys planers hi predominen els conreus i les pastures.
  • La segona comprèn la meitat sud del municipi, als peus de la muntanya de la Salut. A la part més propera al poble hi trobem pastures, boix, boix grèvol alzines i roures, tot i que així que pugem de cota és només roureda. Des del poble fins a la casa del Vallac (actualment en ruïnes), al voltant de la cota 700, perviuen restes de les feixes que abans es cultivaven. Aquesta zona s'utilitza com a pastura, tot i que està sent ràpidament reemplaçada pel bosc. Un cop arribem a la cota 700-800, apareix la fageda, que arriba fins a la carena. Just a la carena hi trobem una barreja de pastures, bedolls, roures i faigs. Als torrents hi abunden els verns.

El fet de trobar-se en una zona de transició dona una gran riquesa natural. Aquest equilibri entre dues zones es pot veure afectat durant els propers anys a causa del canvi climàtic.

Els Pescallunes[modifica]

Pescallunes

A la gent de Sant Feliu de Pallerols també se'ls coneix històricament com a "Pescallunes". El motiu és una història que el mateix municipi relata d'aquesta manera:

« S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna. »

El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes:

« Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb il·lusions, somnis i molts projectes. »

Fills il·lustres[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Pallerols