Sant Jaume de Llierca

Sant Jaume de Llierca
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	42° 12′ 43″ N, 2° 36′ 27″ E / 42.212°N,2.6074°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	Sant Jaume de Llierca
Població humana
Població	863 (2025) (126,91 hab./km²)
Llars	13 (1553)
Gentilici	Santjaumí, santjaumina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	6,8 km²
Banyat per	Fluvià i Llierca
Altitud	203 m
Limita amb	Montagut i Oix ; Santa Pau ; Sant Ferriol ; Argelaguer ; Sant Joan les Fonts
Organització política
• Alcalde	Jordi Cargol i Cros (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17854
Codi INE	17165
Codi IDESCAT	171655
Lloc web	santjaumedellierca.cat

Sant Jaume de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Era conegut antigament com a Palau de Montagut o Palau d'Avall. El 1928 es va constituir la Parròquia de Sant Jaume de Llierca (o Sant Jaume de Politger) pel bisbat de Girona^[1] i dos anys després va prendre aquest mateix nom la població.

La primera notícia documentada està datada en l'any 940 per la compra d'una finca per Ava de Cerdanya, la comtessa de Besalú, vídua de Miró II de Cerdanya. En 1983 es va trobar un jaciment prehistòric en el Pla de Politger.^[2]

Geografia

Llista de topònims de Sant Jaume de Llierca (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El riu Fluvià divideix el terme en dos grans àrees, a l'esquerra el terreny és pla i es troba la majoria de la població així com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny és accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvià travessa el poble conflueix amb el riu Llierca el qual marca el límit del seu terme municipal. Al nord i oest limita amb la població de Montagut (Montagut), a l'est amb Argelaguer i amb les poblacions de Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Sant Ferriol al sud.

La seva economia està repartida entre l'agricultura, sobretot cereals i la indústria d'embotits i conserves càrnies.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
11	-	13	104	127	417	581	719	735	979

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.010	1.021	841	824	853	847	782	776	772	772

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
761	711	714	758	778	815	809	780	757	812

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
873	840	871	842	849	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Nucli heterònim o Entitat de població	Tipus	Habitants (2025)
Sant Jaume de Llierca	entitat singular de població	802
Can Coma	entitat singular de població	44
l'Hostalnou	entitat singular de població	15
Font: Idescat

Nomenclatura

Hi ha quatre noms tradicionalment relacionats amb aquest poble: Palau de Montagut, Sancti Jacobi de Poligario, Sant Jaume de Llierca i Poble del Llierca. Fins al 1930 el poble es deia Palau de Montagut. L'origen d'aquest nom el trobem en el castell de Montpalau i en el fet que les terres que avui formen part del terme municipal de Sant Jaume de Llierca pertanyien al terme de Montagut.

Palau és un terme que ja apareix en un document de l'any 940: "... vendimus nos tibi in comitatum bisuldunense in termino Monte Aguto in villa qui dicunt Palacio". Al segle xii, Palacio de Monte Acuto disposava d'una església pròpia, Sancti Jacobi de Poligario (aquesta església està citada el 1169). Va desaparèixer al segle xv a causa dels terratrèmol de 1428.^[3]

Sembla que el poble va heretar el nom de Sant Jaume en "honor" a Sant Jacobí. El creixement de la població va convertir en poble independent al "barri" anomenat Palau. El nom de Palau de Montagut es va mantenir durant molts segles però al segle xx es va decidir canviar el nom i posar el de Sant Jaume de Llierca. El nom de Sant Jaume respon al sant que des de l'edat mitjana es venerava a Palau (Sant Jacobí). Llierca, per la seva part, fa referència al riu que passa pel poble i que du aquest mateix nom.

Sant Jaume de Llierca, però, va ser un nom que no durà gaires anys, perquè sis anys després del canvi de nom, el 1936, es va tornar a canviar el nom. El poble passà a dir-se Poble de Llierca. Aquest nom, però, encara va ser més fugaç: el 1939 es va tornar a posar el nom de Sant Jaume de Llierca.

Educació

Llar d'Infants (0-3 anys)

Llar d'Infants El Petit Lledoner

Llar d'Infants (3-6 anys)

Escola Les Escomes

Primària

Escola Les Escomes

Indrets d'interès

Església parroquial de Sant Jaume de Llierca. A l'interior es conserven dues talles de fusta del segle xvi o XVII. Té una cúpula revestida de ceràmica vermella
Mosaics per a numerar les cases col·locats en l'any 1864 per Ramon Castellà
Ruïnes del castell de Montpalau
Ermita de santa Magdalena. Any 1228

Referències

↑ Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 35, 1995, p. 405-446.
↑ CASAS, J.; MARTÍ, M. Memòria de la prospecció arqueològica per a l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de Reforma de la línia elèctrica de 66 kV a 132 kV SudEst Olot-SudEst Serinyà (Variant de la Cometa, Montagut-Oix, Sant Jaume de Llierca, La Garrotxa) nº8376.
↑ «Santa Magdalena de Montpalau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].

Bibliografia

El Meu País, Tots el pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5570-5.
ALBERCH, RAMON (et al), "El Gironès, La Selva, La Garrotxa" a Gran geografia comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia catalana. P. 388-390.
AMAT, JOAN, "La masovería y su régimen jurídico en las comarcas del antiguo condado de Besalú" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
BOLÒS, JORDI, "Els molins protomedievals del comtat de Besalú i de la seva rodalia" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1980. P.195-207
BOLÒS, JORDI," Paisatge, organització del territori i població de la Garrotxa a l'edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot,
BOLÒS / HURTADO, "Alguns problemes plantejats durant la confecció d'un mapa històric al comtat de Besalú" a V Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, 1986. P. 181-187.
COROMINAS / MARQUÈS, "Sant Jaume de Llierca a Catálago Monumental de la provincia de Gerona. Girona, 1976. P. 207-209
GIRONA I CASAGRAN, L'Alta Garrotxa. Ed. Selecta. Barcelona, 1961.
PAGÈS, JOAN, "Els Delmes a l'alta Garrotxa durant la baixa edat mitjana" a VI Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot
SALA, RAMON, " Les possessions del monestir de Camprodon segons la butlla del Papa Benet VIII, de l'any 1017" a IV Assemblea d'estudis sobre el comtat de Besalú. Actes. Olot, (Varis), "la Garrotxa" a La Catalunya romànica, IV

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Llierca

[1] Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 35, 1995, p. 405-446.

[2] CASAS, J.; MARTÍ, M. Memòria de la prospecció arqueològica per a l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de Reforma de la línia elèctrica de 66 kV a 132 kV SudEst Olot-SudEst Serinyà (Variant de la Cometa, Montagut-Oix, Sant Jaume de Llierca, La Garrotxa) nº8376.

[patmapa-3] «Santa Magdalena de Montpalau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	BNE (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) CatRom (1) OSM (1)