Argelaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Argelaguer
Bandera d'Argelaguer Escut d'Argelaguer
(bandera) (escut)
Localització

Argelaguer situat respecte Catalunya
Argelaguer situat respecte Catalunya

Localització d'Argelaguer respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Argelaguer - Panoràmica - (Catalonia).jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Gentilici Argelaguenc, argelaguenca
Superfície 12,56 km²
Altitud 183 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
425 hab.
33,84 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 470600 4673750Coord.: 42° 12′ 55″ N, 2° 38′ 38″ E / 42.21528°N,2.64389°E / 42.21528; 2.64389
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Josep Dorca i Serrat (CiU)
Codi territorial 170101

Argelaguer és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Se situa a l'aiguabarreig del Torrent del Vinyot i del Llierca amb el Fluvià, a la meitat est de la comarca. Té boscos de pollancres. La seva agricultura és de secà principalment cereals i oliveres, indústria hidroelèctrica i artesania tradicional (espardenyes, esclops).[2]

El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any 982. A principis del segle XIII els senyors de Sales passen el feu d'Argelaguer als de Montpalau[3] És la seu de la trobada anual la Violinada. Té una necròpolis del segle XII al camp anomenat Rost d'en Pi.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Argelaguer està situat a la confluència del riu Llierca, Torrent del Vinyot i el Fluvià. Està dividit en dos nuclis. L'un a 183 m d'altitud al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa de Catalunya, d'origen romànic. L'altre, el carrer Major o Via Annia dels romans i camí de Sant Jaume format per dues rengleres de cases a banda i banda de la carretera Nacional N-260. Darrere la filera de cases, al mig del poble formant una placeta hi trobem la capella de Santa Anna d'Argelaguer, d'origen romànic. El terme municipal d'Argelaguer se situa a la comarca de la Garrotxa de la província de Girona. Pel nord limita amb els termes de Montagut i Oix, Tortellà i Sales de Llierca. Pel sud i l'est amb Sant Ferriol i a l'oest amb el terme de Sant Jaume de Llierca. El municipi té una extensió de 12,53 km², format per unes vint hectàrees de zona de bosc, majoritàriament de pins i alzines, amb pasturatges a l'hivern. La vinya i l'olivera que havien estat tradicionals, ja no es cultiven, igual que els carboners. Han desaparegut activitats que eren tradicionals, com la fabricació d'esclops, de cordes, i espardenyes. En ramaderia, hi ha criança de bestiar oví i boví. L'economia d'Argelaguer era bàsicament agrícola, però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis. Pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera, i la del carrer Major que es desenvolupa paral·lelament a aquest, és on es concentra més l'animació i activitat de la població. En aquesta zona es troben els equipaments més representatius com són: l'actual Ajuntament, el Casal Social, la farmàcia, a la zona de la carretera, al carrer Major on actualment hi ha les escoles, la pista esportiva i el Polivalent.[4]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Argelaguer 346
el Guilar 9
l'Hostalnou de Llierca 23
Sant Sebastià 10
Santa Magdalena 12
Tapioles 24
Dades: 2011. Font: Idescat

Indrets d'interès[modifica | modifica el codi]

Antic edifici de les Escoles d'Argelaguer[modifica | modifica el codi]

Edifici fundat en temps de la República a través de la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l'arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l'any 1929 i es va finalitzar el 1931. L'any 1931, durant la República, es va decidir construir l'escola tal com és ara. Va funcionar fins a l'acabament de la guerra civil. Durant l'últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar. Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda. Fou tancada per manca d'alumnes l'any 1977. El 1987 es va tornar a obrir, fins avui.

Via Ànnia - Camí Ral - carrer Major[modifica | modifica el codi]

Via de traçat recta, que passa per l'actual carrer Major. Molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i Girona amb la muntanya. Utilitzant el curs natural del riu Fluvià mitjançant camins paral·lels. La Vall d'Argelaguer es troba en un lloc estratègic de pas. En temps antics els bascos, ibers i romans van utilitzar el curs del Fluvià mitjançant camins paral·lels. Els romans van construir una via empedrada anomenada la Via Ànnia. La via va ser utilitzada més tard pels visigots, àrabs i francs. En els temps moderns hi van passar les tropes de Napoleó el 1808 i els exèrcits facciosos dels carlins. Més endavant el 1854 es va iniciar el projecte de la nova carretera paral·lela N-260 al camí ral, molt més ampla, de grava i pedra picada que va ser un element bàsic pel desenvolupament i creixement del poble. L'autovia actual A26 passa pel nord del poble amb la construcció d'un fals túnel per reduir-ne l'impacte visual.

Castell de Montpalau[modifica | modifica el codi]

Anomenat Monti Palatio en llatí. Els visigots van construir un castrum els anys 500-600. Els senyors feudals de Sales el van habitar l'any 1216 convertint-lo en el castell de Montpalau. Actualment es conserven els murs i una torre mestra. L'antic castell de Montpalau està ubicat just al puig del davant on actualment hi ha el poble de Sant Jaume de Llierca. Els Montpalau foren els senyors d'Argelaguer i residien en aquest castell. Dins del recinte s'hi va construir una capella dedicada a Santa Magdalena. Cap al 1430 els senyors de Montpalau van construir un nou castell en el nucli d'Argelaguer i van deixar el seu castell de muntanya. (Lejarza) Cal Rei És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d'emergència.

Capella de Xivella (Sant Sebastià)[modifica | modifica el codi]

Capella construïda a mitjan s. XVI. Actualment no consta com església i la seva nau és utilitzada com a magatzem. Conta la tradició que a mitjan s. XVI, la pesta feia estralls als pobles de Girona. La gent d'Argelaguer va fer la promesa a Sant Sebastià, advocat i protector contra la pesta, que si no arribava al poble es construiria una capella dedicada al seu nom. La pesta va arribar fins a Besalú i va parar. El 1562 es va construir la capella en un aire senzill i popular. Al cap d'un temps acompanyat de Sant Sebastià s'hi va afegir Santa Llúcia i Sant Grau. La missa per la diada del sant es va celebrar fins a finals dels anys 1960. L'any 1980 la capella, ja totalment abandonada, va ser venuda al propietari del mas Rafelic. Els sants van ser traslladats a l'ermita del Guilar.

Capella de Santa Anna[modifica | modifica el codi]

És d'origen romànic, d'una nau i absis, amb la porta adovellada. Fou restaurada pels mateixos veïns d'Argelaguer. La Capella de Santa Anna és d'estil romànic. No sabem la data exacta de la construcció però per la seva arquitectura sembla ser de cap al 1000 i 1200. És un edifici senzill de planta rectangular amb capçalera a llevant formada per un absis sense cornisa ni finestra. La nau té volta de canó. La porta d'entrada es troba a ponent i dóna a la placeta. És adovellada i de mig punt.

Castell-Palau d'Argelaguer[modifica | modifica el codi]

Edifici construït al segle XV. És un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana. A la façana principal, situada a ponent, hi destaquen un finestral gòtic, tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família Montpalau i una bonica porta dovellada. La família Montpalau s'hi traslladà, abandonant el castell proper en el qual hi havien residit durant molts segles. Fins a mitjan segle XVII van ser amos i senyors d'Argelaguer i van marcar la història del municipi.

Ermita de Santa Magdalena de Montpalau[modifica | modifica el codi]

Temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega. La porta d'entrada és a ponent i té un campanar d'espadanya. Fou construït pels senyors de Sales a començaments del s. XIII. Construcció de planta rectangular, amb una nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant. Hi ha cornises de pedra a l'absis i a les parets laterals. Un porxo al costat de ponent, refet el 1983-1984, aixopluga la porta principal. Té campanar d'espadanya d'un sol ull i teulat a dues aigües formant part de la façana.

Església Parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa nascut a Argelaguer l'any 304[modifica | modifica el codi]

El portal d'entrada és d'època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d'estil corinti. El temple actual es va construir entre els segles XVI i XVIII, ja que el temple romànic del segle XII va patir greus desperfectes durant els terratrèmols del segle XV. En la construcció actual es van aprofitar diversos elements del temple anterior, com la base de l'absis. En la part baixa encara es poden identificar dues de les columnes adossades, que dividien el tambor absidal. El temple també està dedicat a Sant Damas, segons la tradició fill d'Argelaguer, que va ser elegit Papa l'any 386. Del romànic original conserva la base de l'àbsida, que segles més tard va ser alçada, on s'observen les restes de dues columnes que sustentaven unes arcades decoratives i un interessant pany del mur de migdia, que es troba amagat per una ampliació de 1645 i que presenta una cornisa amb mènsules, decorada amb l'estil dent de serra. Es pot observar la paret des de les golfes de l'altar lateral de Sant Damas. El portal d'entrada és d'època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d'estil corinti.

Muralles del castell[modifica | modifica el codi]

Antigues muralles del castell de Montpalau situat al centre d'Argelaguer. El castell també disposava de fossars dels quals no en queden vestigis. La part que es conserva de muralles queda en el carrer del davant, anomenat de la Muralla i a la placeta amb la portalada, que accedeix al pati del castell. És al 982 quan apareixen les primeres referències escrites que esmenten el lloc d'Argelagarios. És durant el 1400/1492, durant l'època de la baixa edat mitjana (segle XV), quan la família Montpalau va edificar l'actual castell al pla. Només s'han documentat dos dels trams de la muralla: el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de 3,40 metres. El segon tram s'aixeca paral·lel al carrer de la Muralla i té una alçada de 3 metres. Posteriorment a la intervenció arqueològica realitzada el 2001, l'arquitecte Valentín Llaguno Lobato dirigí la restauració de la muralla.

Paratge i marges del riu Fluvià[modifica | modifica el codi]

Paratges que es troben resseguint el Fluvià i que tradicionalment han estat utilitzats com a horts. Diversos camins porten al voltant de diferents rierols formats pel Fluvià al seu pas per Argelaguer

Patrimoni arqueològic, excavacions de Can Xac[modifica | modifica el codi]

Un poblat a l'aire lliure de finals de l'època del bronze. S'hi van trobar diferents peces i útils, així com les estructures de les cabanes dels habitants de la zona. Arran dels diferents estudis realitzats a la zona (finals 2003-2004), el material que s'ha pogut recuperar és molt abundant, i va des de les grans peces senceres que responen clarament a un ús domèstic i estable de l'indret, fins a ceràmica feta a mà, fauna, malacologia i objectes metàl·lics. Es tracta d'un petit poblat de cabanes agrupades i organitzades. S'han pogut trobar els forats dels troncs que es clavaven a terra per sostenir les parets i el sostre de les cabanes. Els habitatges estaven fets de tovot i branques.

Pou del glaç[modifica | modifica el codi]

Construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç. A Argelaguer n'hi trobem dos que es creu que serien del segle XVIII. El primer pou situat al costat esquerre del torrent d'Orriols. Amb un gruix de paret de 0,6 m fet de pedra, un diàmetre exterior de 6 m i una profunditat de 5,5 metres. Orientat cap al sud-est hi conserva part de l'entrada de 0,9 m d'amplada.

L'altre pou se situa en un extern del municipi al marge dret de la riera de can Palomer també de forma cilíndrica, amb un diàmetre superior de 7,5 m. i una profunditat actual d'uns 7 metres. El gruix de la paret és de 0,6 m i construït amb pedres grans sense escairar. La producció del glaç era molt important, ja que feia la funció de frigorífic natural. La seva activitat començava als primers freds de l'hivern fins al febrer, es desviava l'aigua cap a uns compartiments d'uns 20 cm de fondària i, un cop l'aigua es glaçava se serraven els blocs, d'uns 100 kg i es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar-los es posaven branques d'alzina.

Santuari de Santa Maria d'Albis del Guilar[modifica | modifica el codi]

Aquest petit edifici va ser creat com a capella del castell del Guilar que havia fundat el cavaller Simó de Balbs l'any 1334 arran d'unes promeses de vot, sota l'advocació de Santa Maria Va ser erigida entre final del 1100 i principi del 1200 pels Senyors d'Albis. La Capella és d'estil romànic i dedicada a Santa Maria. Se sap que es va fer una ampliació cap als segles XVII o XVIII. Davant la porta d'entrada hi ha un pòrtic. Existeix un document que ens certifica que el segle XIX ja estava construït.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
35 36 49 224 265 1.031 974 898 844 869
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
881 722 622 609 565 464 360 349 366 371
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
361 365 379 404 385 418 430 425 425 425
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Argelaguer, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 129 47,42
ERC Oriol Junqueras 51 18,75
CUP David Fernández i Ramos 39 14,33
ICV-EUiA Joan Herrera 18 6,61
PSC Pere Navarro i Morera 13 4,77
SI Alfons López Tena 6 2,2
C's Albert Rivera 4 1,47
Vots en blanc 6 2,19
Altres 6 2,19
Total 274 81,79

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Argelaguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Senyors de Montpalau
  4. Juan R Lejarza Cal Music

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argelaguer Modifica l'enllaç a Wikidata