Faràndula d'Argelaguer
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
La Faràndula d'Argelaguer és un ball de capgrossos que es va crear des del 1984 a Argelaguer.[1]
L'Hereu[modifica]
L’any 1984 un grups de veïns del poble, la Lut, en Josep, l’Arturo, en Joan, la MªAntònia i l’Albert van crear l’Hereu, el primer capgròs de la faràndula d’Argelaguer, amb la intenció d’animar les festes i fer coses per la mainada. L’Hereu no està inspirat en ningú, però representa la figura d’un pagès jove, de cara grassoneta i d’enorme rialla que porta una barretina cosida per la Carme Romero. El seu bateig va ser el 8 de desembre de 1985 dins els actes de celebració de la Festa Major de Sant Damas. Pocs mesos després, a la festa del Roser de maig es va estrenar la Pubilla.
Coincidint amb l'estrena del capgròs els nens del poble van ballar unes danses tradicionals i des de llavors això ha anat esdevenint costum i un fet habitual i distintiu de la festa d’Argelaguer. L’Hereu i la Pubilla sempre han anat de la mà en les principals festes del poble, Sant Damas al desembre i El Roser al maig i han estat ballats amb una coreografia pròpia al son d’ “A Gironella”.
Els primers balladors van ser l’Anna Dorca i l’Eva Fàbrega. Després coincidint amb una època de refredament de les festes i de la colla, i com era costum en altres indrets, han estat ballats per joves als que es pagava, fins que aparegué la segona parella de balladors que van ser l’Anita Quer i l’Albert Nebot. La tercera i més recent parella de balladors han estat l’Andreu Nebot i l’Eva Viñas.[1]
La Pubilla[modifica]
La Pubilla és el segon capgròs de la faràndula d’Argelaguer i va ser presentada en societat durant el mes de maig de 1986 a la Festa del Roser, cinc mesos després que fos batejat l’Hereu. També va ser construïda pels mateixos veïns que van fer el primer capgrós. [1]
En Toni del Porró[modifica]
L’any 1996, més de deu anys després de l'existència dels capgrossos l’Hereu i la Pubilla, neix l’Associació “Geganters d’Argelaguer” i en Toni del porró va ser el seu primer capgrós. Va ser creat pels socis sota la direcció artística de l’artista olotí Toni Tort i va ser batejat durant la Festa Major pel desembre d’aquell mateix any. [2]
Gegant Màssio[modifica]
“(…) El gegant Màssio va ser construït per l’Associació de Geganters d’Argelaguer l’any 1997. (…) El seu bateig es va dur a terme el 14 de desembre en el decurs d’un acte que va enregistrar una notable participació de veïns del poble, que van donar la benvinguda al gegant amb molta alegria. Els primers balladors del gegant van ser en Josep Dorca i en Pere Fábrega (…).
En la construcció d’en Màssio han participat moltes persones. El cap és obra de escultora de Sant Jaume de Llierca Àngels Figuerola, que va fer servir de model l’Artur Ginesta, veí d’Argelaguer i un dels promotors de la colla. El cap está fet de paper cartró i les mans de fibra de vidre. L'estructura del cos és de reixat metàl·lic i tub d’alumini sobre un cavallet de fusta construït per en Jordi Subirós.
El gegant, que va carregat amb un sac de farina a l'esquena, vesteix una camisa de color cru sense col, faldó de pana marró i faixa negra, roba que va ser confeccionada per la modista Carme Jodar.
En Màssio és un moliner en homentage a un de tants oficis tradicionals que malauradament s’han anat perdent i que en el nostre poble, com en d’altres indrets, varen tenir molta incidència. Així mateix, aquest gegant ens recorda l'existència d’un moliner d’Argelaguer que va acollir un infant per criar-lo junt amb els seus propis fills i que, segons ens expliquen, va ser Sant Damas, patró del nostre poble.
Tant se val la precisió d’aquesta historia si ens serveix perquè el nostre gegant moliner difongui pels pobles i ciutats aquest exemple de solidaritat i bondat que expressa en les seves faccions. Amb les seves sortides els dies de festa grossa, en Màssio també vol recordar i celebrar que les coses quotidianes, petites i senzilles, són essencialment importants, ja que són les que fan el dia a dia a casa nostra i al nostre poble i, per tant, contribueixen a unir-nos. Llarga vida al gegant Màssio!”
Fragment d’'Albert Nebot i Obón', primer president i un dels promotors de l’Associació de Geganters d’Argelaguer, publicat a la Revista l’Argelaga número 1 de maig de 1998 amb motiu del 10è aniversari del gegant.
El gegant Màssio fins a la darrera restauració feta per l’Eduard Granados a la darreria de 2011 media 3,65 metres d’alçada i pesava 48 kilos. En l'actualitat pesa 40 kg. [3]
Gervasi Cassoles[modifica]
L’any 1997, la Dolors Boquet, una mestra molt estimada de l'escola del poble fa donació a l’associació del capgròs Gervasi Cassoles, fet per ella mateixa. L’any 2012 va ser restaurat. [4]
Santanàs[modifica]
En Santanàs, o EL DIMONI com li diuen molts, és un gegantó creat pels joves del poble durant el mes d’abril de 2001. Va fer la seva presentació oficial per la festa major de Sant Damas, al desembre del mateix any. Té la característica de tenir uns braços no articulats enormes amb els que va repartint plantofades a tort i a dret, fet que el fa una de les figures més emblemàtiques i estimades de mainada. La cara i l'estructura va ser feta per Miquel Orellana i Adrià Nebot al carrer just davant de la casa d’aquest a tocar de la Plaça Major. El vestit va ser fet per la Marta Cordonets.
No disposem d’imatges de la seva construcció, però sí de la restauració que va fer la Laia Juez durant el 2011 al mateix Ajuntament del poble, on se’l pot veure habitualment al costat del Gegant Màssio. A continuació pots veure algunes d’aquestes imatges on també apareix l’Albert Nebot. Les fotos són d’aquest i de la Margaret Coumans.
Una altra dada digna de recordatori d’en Santanàs és que va representar l'entitat en una Trobada gegantera memorable a Olot el 29 de setembre de 2013 i que va ballar a la Plaça Major d’Olot un preciós pasdoble al so del violí d’en Panxito i la guitarra de la Montserrat Massana que va agradar molt als assistents. [5]
L'eriçó Argeriç[modifica]
Durant l'estiu de 2008 un grup de joves del poble sota la tutela de l’Artur Ginesta, en Ricard Ayats, l’Albert Nebot, en Joan Terradas i la direcció artística d’en Toni Tort creen l'Argeriç un capgrós enorme i simpàtic que escup aigua per la boca i que va sobre un bicicleta de tres rodes i que fa referència a un dels animalots que podem trobar freqüentment per les nostres terres.[6]
Els Burrets[modifica]
La història dels Burrets d’Argelaguer i el seu Ball parlat comença a partir de la necessitat de donar més protagonisme als nens en el ball i buscar una alternativa a les deteriorades i més que restaurades Cuques que ens van acompanyar durant els darrers anys. Finalment la metamorfosi d’aquests preciosos animalons verds, fets de múltiples caps enlloc de ser papallones van ser burros catalans.
L’assemblea dels geganters celebrada l'octubre de 2013 decideix tirar endavant la creació dels burrets en un procés que comença el dia 1 de desembre 2013 amb el Taller de samarretes dels Burrets amb una estampació original de la Marta Rius amb la col·laboració de la Kerstin i la Gemma.
El naixement dels Burrets d’Argelaguer amb l'estrena del seu Ball parlat va ser el diumenge 8 de desembre de 2013 durant els actes de la Festa de Sant Damas’13 sense disposar encara de la figura de la faràndula, amb la música, lletra i coreografia de Marta Rius. I val a dir que va agradar molt tant a nens com adults.
Acabada la festa vam decidir en assemblea demanar a l’Escola d’Art d’Olot que fessin un motllo de guix que servís per la posterior construcció del burrets a partir d’una idea original de la Kerstin Orth. En la seva creació hi van participar els alumnes de Grau Superior d’Escultura de l’Escola d’art i superior de disseny d’Olot: Meritxell Cebrià, Pere Crosas, Ferran Díaz, Mª Gràcia Figueras, i Albert Vila; i els professors: Mª Àngels Peroliu, Jordi Vila i Xus Ferrusola. Des d’aquí aprofitem per fer extensiu l’agraïment a tots ells per aquest desinteressat i bonic regal que van fer a l'entitat.
oques setmanes abans de la festa del Roser’14, vam rebre el motllo i la Kerstin Orth, la Núria Fluvià, l’Eli Robles, la Marta Rius i la Gemma Boix van posar-se a treballar de valent per poder batejar a la Plaça Major el primer burret. El corretatge de cuir que llueix va ser elaborat i donat per la Lut i el seu marit en Josep del Taller de Cuir de Besalú. El primer burret, que els nens van voler anomenar Confetti, va ser ballat per primera vegada per en Kenai Rodríguez per un sorteig entre tota la colla del Burrets d’Argelaguer. El seu bateig es va celebrar a la Plaça Major el dia 11 de maig de 2014 durant la Festa del Roser abans del Ball de Gegants i va ser un dels actes més esperats i celebrats. La presentació del Ball parlat del Burrets va ser efusivament feta per en Bernat Puigdevall davant del seu pare i la recent estrenada presidenta de l'entitat, la Selene Sanabria.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Casals i Canalias, Raimon. «Ball de capgrossos d'Argelaguer». Inventari de danses vives de Catalunya, s.d. [Consulta: 20 maig 2019].[Enllaç no actiu]