Riudaura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRiudaura
Escut de Riudaura
Escut de Riudaura
Ridaura, església de Santa Maria, torre, i cases veïnes.jpg

Localització
Localització de Riudaura respecte de la Garrotxa.svg
 42° 11′ 19″ N, 2° 24′ 34″ E / 42.1887348°N,2.4093804°E / 42.1887348; 2.4093804
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGarrotxa
Població
Total 462 (2018)
• Densitat 19,58 hab/km²
Llar 24 (1553)
Gentilici Riudaurenc, riudaurenca
Geografia
Superfície 23,6 km²
Altitud 572 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Agustí Llop i Miarons (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 17179
Fus horari
Codi de municipi INE 17149
Codi territorial IDESCAT 171498
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Riudaura (o bé, Ridaura) és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.[1] Està situada a 572 metres d'altitud i té una extensió de 23,6 km².[2] Es troba a l'extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d'Osona i el Ripollès. La vila és al centre de la vall, i queda aïllada d'Olot pel coll dels Morts.[1]

Medi físic[modifica]

Riudaura es troba a l'extrem Nord de la Serralada Transversal. El 85% de la superfície municipal té un pendent abrupte i escarpat, ocupat bàsicament per boscos.[3]

La litologia predominant són conglomerats, gresos i margues. A la zona nord, travessa d'est-oest una zona de margues calcàries amb petites zones disperses de guixos. A la zona planera, hi ha graves, sorres, llims i argiles, resultat de l'acció erosiva de les aigües fluvials.[3]

El bosc ocupa més de tres quartes parts del municipi. Es distingeixen dues comunitats vegetals que connecten de manera gradual. En una d'aquestes predominen les fagedes i rouredes, en l'altra, els alzinars.[3]

Gairebé la meitat del municipi està inclòs en l'espai natural protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que a la vegada formen part de la Xarxa Natura 2000.[4]

Aquest espai destaca pel caràcter essencialment humit del territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, i que compta amb diverses espècies de flora i fauna d’interès, especialment la fauna invertebrada i la flora micològica, briològica i liquenològica.[5]

La riera de Riudaura pertany a la conca alta del riu Fluvià.[3] Neix prop del Coll de Canes, passa pel poble, segueix tota la vall, travessa la vall de Bianya, i conflueix amb la riera de Bianya. De la riera de Riudaura en van ser extrets blocs de pedra per a fabricar eines en l'assentament humà del paleolític superior ubicat a la part baixa del pla d'Olot.[6]

La superfície de conreu representa el 17 % del municipi i se situa a la plana. Les pastures es distribueixen al voltant de les masies disseminades, que es troben a cotes més elevades. [3]

Economia[modifica]

Històricament l'economia de Riudaura havia estat vinculada al sector primari (agricultura i ramaderia). El 1986 representava el 56 % de l'economia. Però des de llavors aquest sector ha descendit fins al 15 % registrat el 2005. El sector terciari (serveis) i el sector secundari (indústria) són actualment els principals sectors econòmics del municipi.[3][7]

Malgrat la gran davallada del sector primari, la superfície agrària útil es manté, però es redueix en un 30 % la superfície explotada durant el període 1989-1999. Els conreus són destinats principalment al cultiu de farratges i cereals (principalment, blat de moro, blat i ordi) i a les pastures.[8][9][7]

El municipi compta amb un centenar de llocs de treball, dels quals el 40 % són ocupats per persones residents al municipi. Quatre cinquenes parts de la població riudaurenca treballa fora del municipi. Així doncs, el saldo de treballadors és negatiu i per tant el municipi té una clara vocació residencial.[7]

Pel que fa al turisme, Riudaura compta amb 5 establiments de turisme rural, amb un total de 40 places.[10]

En relació al comerç, no hi ha establiments comercials al municipi.[7]

Prehistòria[modifica]

Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina, 7 o 8 inhumacions i també una destral plana del període calcolític i bronze antic i mitjà.[6]

Història[modifica]

La primera referència a Riudaura és en la fundació del Monestir de Santa Maria de Riudaura el 852 per part del comte Guifre I de Girona-Besalú.[1] Aquest la defineix com "una vall erma i deserta" de nom Riodazari.[11][12] El bisbe de Girona Seniofred va consagrar la primera església el 858.[1][13] Més endavant, al 936 la vall de Riudaura va ser donada al monestir occità d'Urbione (Santa Maria de la Grassa) pel comte Sunyer;[13] i hi va haver una segona donació el 954 per part de la comtessa Riquilda.[14]

Sembla que ja al segle XI hi ha indicis de poblament al voltant del monestir.[cal citació] La confraria de Sant Marçal de Riudaura data del 1137 i va ser una de les primeres de la Garrotxa.[6] Abans del 1123 ja va aparèixer el mercat Riudaura; i al 1423, es va fundar un hospital, com a resposta a la necessitat d'assistir malalts pobres i com a conseqüència de la consolidació de la vila.[6]

Al segle XV, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolau V. El 1592 finalment el monestir passà a dependre de Camprodon gràcies a la mediació papal.

Entre els segles XI i XVI el monestir de Riudaura hagué de fer front a les ànsies dels senyors del voltant que intentaren reiteradament apropiar-se de les terres i les rendes del monestir.

El monestir es mantingué actiu fins a inicis del segle XIX.

Al segle XV, com tants altres pobles del voltant, Riudaura va patir els estralls dels terratrèmols que arrasaren el poble.[6] L'església de Santa Maria també va ser enderrocada pels terratrèmols, de l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.[11][3] En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consagració és del segle XV.

A mitjan segle XIX el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les quals cal destacar la de febre tifoïdal de 1863.

Cal destacar el paper del poble durant les guerres carlines, especialment la tercera, ja que fou a l'hostal de la corda (dins del terme municipal de Riudaura) on es firmà la fi de la resistència carlina a Catalunya (pacte secret entre Francesc Savalls i Martínez Campos).

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.[cal citació]

L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.

Antic pou de petroli prop del nucli urbà de Riudaura

El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble. [cal citació]

Lluita contra la fracturació hidràulica[modifica]

L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils Limited va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per realitzar la perforació de dos pous a Riudaura amb la finalitat d'investigar sobre l'existència d'hidrocarburs del subsòl.[15] De seguida es va crear una forta oposició a les prospeccions, ja que se sospitava que en cas de trobar gas o petroli l’empresa l’extrauria mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica (fracking).[16] La població de Riudaura i de la resta de municipis afectats es van mobilitzar i es va crear la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking.[17]

Al 8 de febrer de 2013, diversos partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya van signar el Compromís del Bover a la masia homònima, propera a un dels pous oberts als anys 60.[18] Aquest document incloïa suspendre les llicències adjudicades, prohibir la fracturació hidràulica, més transparència per part de les administracions i les empreses implicades; com també iniciar un debat sobre el model i la sobirania energètica de Catalunya.[19]

Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra la fracturació hidràulica en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tècnica.

Cultura i Festivitats[modifica]

El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia. O el curiós Ball del Gambeto que es balla per la Festa del Roser.

També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església.

Festa del Roser[modifica]

Ball del Gambeto de Riudaura

La Festa del Roser se celebra el diumenge de Pentacosta.[20] Una data que varia anualment, ja que depèn del cicle lunar, i sol ser al maig o juny.

L'acte central de la Festa del Roser és el Ball del Gambeto, que deu el seu nom a la indumentària que duen els homes per ballar. Sembla que els seus orígens es remunten a l'antic monestir de Riudaura. El ball del Gambeto ha sofert diversos canvis al llarg del temps.[21] Antigament, se celebrava el dilluns, però a partir dels anys vuitanta es realitza el diumenge.[21] La darrera variació del ball, va ser el 2019 amb la incorporació de nens i nenes d'entre 12 i 13 anys, els Gambetons Joves.[22][23]

Malgrat que inicialment la Festa del Roser era una festivitat religiosa, actualment, en resta només la celebració de l'Ofici Solemne el diumenge.[24]

Festival "D'aquí estant veig una estrella"[modifica]

Festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella de Riudaura

Des del 2006 se celebra anualment el festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella.[25] Un festival que aplega mig miler de persones l'últim cap de setmana de juliol a la plaça del Gambeto.[26]

El festival combina la participació de veus i músics de Riudaura amb músics reconeguts.[27] Bona part de les cançons són interpretades per veïns de Riudaura des dels balcons, finestres de les cases o racons de la plaça.[28][29] El festival finalitza sempre amb la interpretació conjunta de la cançó que dóna nom al concert.[30]

L'origen del festival se situa en el treball de camp realitzat pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa entre el 1993 i el 2005, en el qual van documentar més de 180 cançons i tonades de transmissió oral.[21] El resultat d'aquest treball va culminar en la celebració de la primera edició del festival i la publicació al 2006 del llibre D'aquí estant veig una estrella: Cançons i tonades tradicionals a Riudaura de Josep Garcia. L'objectiu del festival és doble: difondre el patrimoni musical i històric de Riudaura, a la vegada que establir una connexió entre la societat tradicional i l'actual.[31][21]

En la 10a edició del festival, la programació es va ampliar amb un sopar i un concert a la vigília del concert principal.[32][33]

Altres festes[modifica]

  • La Festa Major. Se celebra el tercer diumenge de setembre.
  • La festa de Sant Sebastià
  • L'aplec de Font de Joan
  • Carnaval. Se celebra dues setmanes després del carnaval tradicional.
  • Caga Tió
  • La Castanyada
  • Tir al Plat (Dins del campionat de Catalunya)

Associacions i entitats[modifica]

  • L'Associació Cultural i Esportiva Verregassos de Riudaura organitza activitats populars com ara el Caga Tió, la Gran Calçotada, la Quina de Nadal o la Pujada Cronometrada del Rompeculs a la Festa del Roser. Verregassos es va fundar el 1998 amb la intenció de mantenir viu el municipi.[34]
  • L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMIPA) de l'escola Lluís Castells de Riudaura organitza activitats extraescolars i porta la gestió del menjador escolar.[35]
  • Riudaura Junts contra el Fracking és una plataforma que s'oposa al projecte d'explotació de gas a partir de la fracturació hidràulica.[17]
  • La Comissió de Festes de Riudaura organitza la Festa Major i del Roser, la Cavalcada de Reis, el Cap d'Any, entre d'altres.[36]

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
El Bac d'en Deu 36
El Clot de la Plana 32
La Fajula 14
Riudaura (nucli) 300
El Solei 80

L'any 2018 Riudaura té una població de 462 habitants. D'aquests, la majoria (65 %) viuen al nucli, la resta (un 35 %) es distribueix en disseminats.[7][37]

La densitat de població és de 19,6 persones per km2, molt inferior a la mitjana garrotxina (77,1) i la catalana (236,7).[38]

S'observa un increment significatiu de població al segle XVIII i XIX, passant dels 522 habitants l'any 1717 als 1.111 l'any 1887, en què es va registrar el màxim històric. Des d'aleshores, la població va anar descendint fins a 372 habitants de l'any 1992. Posteriorment, hi ha hagut una escassa recuperació de la població, que ha arribat a poc més de 460 habitants en els darrers anys.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 25 24 522 971 913 1.096 1.111 955 943

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
950 823 752 710 638 629 426 387 372 383

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
389 390 417 413 406 417 426 441 438 463

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
466 462 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

  • Església parroquial de Santa Maria de Riudaura.
  • Església de Sant Miquel del Mont. Any 958
  • Santuari de la Font de Joan. Segle XII
  • Plaça del Gambeto
  • El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys).
  • Puig Estela
  • Santuari de Sant Joan de la Font, d'origen romànic.[3]

Centre Cívic[modifica]

El Centre Cívic de Riudaura és una obra d'RCR Arquitectes inaugurada el 1999 que va ser nominada als premis Mies van der Rhode. Poc després de la seva construcció l'ajuntament va tancar l'accés a l'edifici per motius de seguretat.[39]

Senderisme[modifica]

Diversos camins veïnals connecten Riudaura amb la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya.[1] Com també el camí ral que anava de Riudaura a Ripoll, passant per Vallfogona de Ripollès.[40] La xarxa de senders Itinnerània recull alguns d'aquests camins; i també va crear el recorregut "Els camins dels carlins", que inicia a Olot, passa per la Pinya i finalitza a la plaça dels Tiradors de Riudaura.[41]

Educació[modifica]

A Riudaura podem trobar l'Escola Lluís Castells (Carrer de L'Escola,s/n) que donen servei de Llar d'Infants (3-6 anys) i Primària. Per fer la Secundària, l'escola està adscrita a l'Institut la Garrotxa (Ctra. de Riudaura,110,d'Olot)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Riudaura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Altitud, superfície i població. Municipis» (en català). Institut d’Estadística de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Pla d'ordenació urbanística municipal de Ridaura». Ajuntament de Riudaura, 2007. [Consulta: 9 setembre 2019].
  4. «Situació i dades bàsiques. Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt» (en català). Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  5. «Pla especial Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Savassona». Generalitat de Catalunya.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Història de la Garrotxa (en català). Girona: Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-26-5. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat (PALS) de Riudaura». Ajuntament de Riudaura, abril 2011. [Consulta: 9 setembre 2019].
  8. «Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009.
  9. «Superfície agrícola utilitzada (SAU). Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009. [Consulta: 9 setembre 2019].
  10. «Allotjaments turístics. Riudaura». Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  11. 11,0 11,1 «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  12. «Història». Ajuntament de Riudaura.
  13. 13,0 13,1 Guardiola, Gaspar. Notes històriques dels masos i molins de Riudaura. Editorial Oliveras. ISBN 978-84-616-9934-6. 
  14. Bolós, Jordi «El pes dels monestirs». Història de la Garrotxa, 2008.
  15. «ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre, pel qual s’atorga un permís d’investigació d’hidro-carburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície, a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España». Generalitat de Catalunya, 02-10-2012.
  16. ««¡No, no estamos en Tejas!»». Nació Digital, 06-02-2013.
  17. 17,0 17,1 «Riudaura es mobilitza per les prospeccions de gas». viladetora.net, dissabte 12 gener 2013.
  18. «Tots menys el PP volen suspendre el permís d'investigació d'hidrocarburs». Nació Digital, 09-02-2013.
  19. «Compromís del Bover», 08-02-2013. [Consulta: 26 agost 2019].
  20. Garrich Ribera, Montserrat; Casals Canalias, Raimon. «Ball del gambeto de Riudaura». Inventari de danses vives de Catalunya, 2018.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (en català). CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  22. «Nou Ball del Gambeto Infantil, inscripcions obertes». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  23. «Ball dels gambetons joves de Riudaura». [Consulta: 26 agost 2019].
  24. Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (en català). CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  25. «El ‘D’aquí estant veig una estrella’ celebra la desena edició amb la participació de Jaume Arnella i La Criatura Verda». Garrotxa Digital, 31-07-2015.
  26. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  27. «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019.
  28. «"D'aquí estant veig una estrella" arriba a la seva desena edició a Riudaura». Diari de Girona, 18-07-2015.
  29. «Reportatge ÉsDansa». Revista de Girona.
  30. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  31. «D’aquí estant veig una Estrella 2017». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  32. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  33. «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019.
  34. «Els Verregassos de Riudaura celebren els 20 anys de la fundació de l’associació». Garrotxa Digital, 15-07-2018.
  35. «AMIPA Lluís Castells». [Consulta: 26 agost 2019].
  36. «Comissió De Festes De Riudaura» (en català). [Consulta: 9 setembre 2019].
  37. «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya. Riudaura». Idescat, 01-01-2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  38. «Densitat de població. Riudaura». Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  39. «Desencallen la reforma del centre cívic de Riudaura de RCR arquitectes». Diari de Girona, 14-04-2018.
  40. «PR®-C 59.1» (en català). Fedederació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, 2013. [Consulta: 8 setembre 2019].
  41. «Els camins dels carlins» (en català). Itinerànnia, 2016. [Consulta: 8 setembre 2019].

Enllaços externs[modifica]