Riudaura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRiudaura
Escut de Riudaura
Escut de Riudaura modifica
Plaça del Gambeto.jpg
modifica

Localització
Localització de Riudaura respecte de la Garrotxa.svg modifica
 42° 11′ 19″ N, 2° 24′ 34″ E / 42.1887°N,2.4094°E / 42.1887; 2.4094
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa modifica
Població
Total478 (2019) modifica
• Densitat20,25 hab/km²
Llar24 (1553) modifica
GentiliciRiudaurenc, riudaurenca modifica
Geografia
Superfície23,6 km² modifica
Altitud572 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaAgustí Llop i Miarons (15 juny 2019) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal17179 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE17149 modifica
Codi territorial IDESCAT171498 modifica
Altres

Lloc webriudaura.cat modifica

Riudaura (pronunciat Ridaura, antigament també escrit)[1] és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.[2] Està situada a 572 metres d'altitud i té una extensió de 23,6 km².[3] Es troba a l'extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d'Osona i el Ripollès. Queda aïllada d'Olot pel coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall.[2][4]

Medi físic[modifica]

Riudaura es troba a l'extrem Nord de la Serralada Transversal. Gairebé la meitat del municipi està inclòs en l'espai natural protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que a la vegada formen part de la Xarxa Natura 2000.[5]

Aquest espai destaca pel caràcter essencialment humit del territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, i que compta amb diverses espècies de flora i fauna d’interès, especialment la fauna invertebrada i la flora micològica, briològica i liquenològica.[6]

La major part de la superfície municipal té un pendent abrupte i escarpat, ocupat bàsicament per boscos.[7] Es distingeixen dues comunitats vegetals que connecten de manera gradual. En una d'aquestes predominen les fagedes i rouredes, en l'altra, els alzinars.[7] La superfície de conreu se situa a la plana i representa gairebé una sisena part del municipi. Les pastures es distribueixen al voltant de les masies disseminades, que es troben a cotes més elevades.[7]

La litologia predominant són conglomerats, gresos i margues. A la zona nord, travessa d'est-oest una zona de margues calcàries amb petites zones disperses de guixos. A la zona planera, hi ha graves, sorres, llims i argiles, resultat de l'acció erosiva de les aigües fluvials.[7]

La riera de Riudaura pertany a la conca alta del riu Fluvià.[7] Neix prop del Coll de Canes, passa pel poble, segueix tota la vall, travessa la vall de Bianya, i conflueix amb la riera de Bianya. De la riera de Riudaura en van ser extrets blocs de pedra per a fabricar eines en l'assentament humà del paleolític superior ubicat a la part baixa del pla d'Olot.[8]

Economia[modifica]

L'economia de Riudaura havia estat vinculada històricament al sector primari (agricultura i ramaderia). El 1986 el sector primari representava més de la meitat de l'economia. Des de llavors, aquest sector va anar descendint, fins al 15 % registrat el 2005, i deixant lloc al sector secundari (indústria) i el sector terciari (serveis), que actualment són els principals sectors econòmics del municipi.[7][9]

Malgrat la gran davallada del sector primari, la superfície agrària útil s'ha mantingut, però es va reduir una tercera part de la superfície explotada durant el període 1989-1999. Els conreus són destinats principalment al cultiu de farratges i cereals (principalment, blat de moro, blat i ordi) i a les pastures.[10][11][9]

El municipi compta amb un centenar de llocs de treball, dels quals tres de cada cinc són ocupats per persones no residents al municipi. La majoria de la població treballa fora del municipi (un 80 %). Així doncs, el municipi té una clara vocació residencial.[9]

Pel que fa al turisme, Riudaura compta amb 5 establiments de turisme rural, amb un total de 40 places.[12] En relació al comerç, no hi ha establiments comercials al municipi.[9]

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina, 7 o 8 inhumacions i també una destral plana del període calcolític i bronze antic i mitjà.[13]

Edat mitjana[modifica]

La primera referència a Riudaura és en la fundació del monestir de Santa Maria de Riudaura el 852 per part del comte Guifre I de Girona i Besalú. Aquest la defineix com una vall erma i deserta de nom Riodazari. L'església va ser consagrada el 858 pel bisbe de Girona Seniofred. Més endavant, el monestir va perdre la seva independència quan el 937 va ser donat pel comte Sunyer al monestir occità Santa Maria de la Grassa.[2][14][15][16] i hi va haver una segona donació el 954 per part de la comtessa Riquilda.[17]

Abans del 1123 ja va aparèixer el mercat de Riudaura; i el 1137, es va crear la confraria de Sant Marçal, que va ser una de les primeres de la Garrotxa. Més endavant, el 1415 es va crear una Pia Almoina i el 1423 es va fundar un hospital per tal d'assistir malalts pobres. Els terratrèmols de 1427 i 1428 van enderrocar el poble i també l'església de Santa Maria, de la qual només en queda una torre circular.[2][8][18][19] En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consagració és del segle XV.[cal citació]

Edat moderna[modifica]

Al segle XV, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolau V. El 1592 finalment el monestir passà a dependre de Sant Pere de Camprodon[20] gràcies a la mediació papal. Al segle XVII el Decret de Nova Planta va redefinir les entitats supramunicipals i Riudaura va quedar dins del corregiment de Vic, amb dependència del tinent de Camprodon.[8]

Edat contemporània[modifica]

El monestir de Santa Maria es mantingué actiu fins al primer terç del segle XIX que amb la desamortització de Mendizábal es va abandonar.[21][20] A mitjan del segle el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les quals cal destacar la de febre tifoïdal de 1863.[cal citació]

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.[cal citació] L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.

Antic pou de petroli prop del nucli urbà de Riudaura

El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble. [cal citació]

L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils Limited va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per realitzar la perforació de dos pous a Riudaura amb la finalitat d'investigar sobre l'existència d'hidrocarburs del subsòl.[22] De seguida es va crear una forta oposició a les prospeccions, ja que se sospitava que en cas de trobar gas o petroli l’empresa l’extrauria mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica o fracking.[23] La població de Riudaura i de la resta de municipis afectats es va mobilitzar i es va crear la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking.[24]Al 2013, diversos partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya van signar el Compromís del Bover a la masia homònima propera a un dels pous oberts als anys 60, per prohibir la fracturació hidràulica a Catalunya.[25][26]

Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra la fracturació hidràulica en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tècnica.

Cultura i Festivitats[modifica]

El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia i el festival "D'aquí estant veig una estrella" al voltant d'aquestes cançons. També el típic Ball del Gambeto que es realitza a la Festa del Roser i l'aplec de la font de Sant Joan amb una excursió que inicia al poble i arriba al santuari romànic homònim.

També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església. Antigament, per Nadal també s'havia celebrat un pessebre vivent.[27]

Les festes locals de Riudaura són Sant Sebastià (20 de gener), Sant Joan (24 de juny), la Festa del Roser (al juny) i la Festa Major d'Estiu (tercer diumenge de setembre).[27]

Festa del Roser[modifica]

Ball del Gambeto de Riudaura

La Festa del Roser se celebra el diumenge de Pentacosta.[28] Una data que varia anualment, ja que depèn del cicle lunar, i sol ser al maig o juny. Malgrat que inicialment la Festa del Roser era una festivitat religiosa, actualment, en resta només la celebració de l'Ofici Solemne el diumenge.[29]

L'acte central de la Festa del Roser és el Ball del Gambeto, que deu el seu nom a la indumentària que duen els homes per ballar. Es realitza a la Plaça del Gambeto a la tarda del diumenge de la Festa del Roser. Sembla que els seus orígens es remunten a l'antic monestir de Riudaura.[30]

Festival "D'aquí estant veig una estrella"[modifica]

Festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella de Riudaura

Des del 2006 se celebra anualment el festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella.[31] Un festival que aplega unes cinc centes persones l'últim cap de setmana de juliol a la plaça del Gambeto.[32] Al festival s'interpreten cançons i tonades típiques de Riudaura, bona part d'aquestes per veïns del municipi des dels balcons, finestres o racons de la plaça.[33][34] També hi participen músics reconeguts de música tradicional que varien d'un any a un altre. El festival sempre finalitza amb la cançó que dóna nom al concert, que és interpretada per tots els músics que han participat en l'esdeveniment.[35][36] En la 10a edició del festival, la programació es va ampliar amb un sopar i un concert a la vigília del concert principal.[37][38]

L'origen del festival se situa en el treball de camp realitzat pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa entre el 1993 i el 2005, en el qual van documentar més de 180 cançons i tonades de transmissió oral.[39] El resultat d'aquest treball va culminar en la celebració de la primera edició del festival i la publicació al 2006 del llibre D'aquí estant veig una estrella: Cançons i tonades tradicionals a Riudaura de Josep Garcia. L'objectiu del festival és doble: difondre el patrimoni musical i històric de Riudaura, a la vegada que establir una connexió entre la societat tradicional i l'actual.[40][39]

Altres festes[modifica]

  • Carnaval. Se celebra dues setmanes després del carnaval tradicional.
  • Caga Tió
  • La Castanyada
  • Tir al Plat (dins del campionat de Catalunya)

Associacions i entitats[modifica]

  • L'Associació Cultural i Esportiva Verregassos de Riudaura organitza activitats populars com ara el Caga Tió, la Gran Calçotada, la Quina de Nadal o la Pujada Cronometrada del Rompeculs a la Festa del Roser. Verregassos es va fundar el 1998 amb la intenció de mantenir viu el municipi.[41]
  • L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMIPA) de l'escola Lluís Castells de Riudaura organitza activitats extraescolars.[42]
  • Riudaura Junts contra el Fracking és una plataforma que s'oposa al projecte d'explotació de gas a partir de la fracturació hidràulica.[24]
  • La Comissió de Festes de Riudaura organitza la Festa Major i del Roser, la Cavalcada de Reis, el Cap d'Any, entre d'altres.[43]

Demografia[modifica]

Habitants segons entitat de població (2018)

Entitat de població Habitants
El Bac d'en Deu 36
El Clot de la Plana 32
La Fajula 14
Riudaura (nucli) 300
El Solei 80

L'any 2018 Riudaura tenia una població de 462 habitants. D'aquesta, la majoria viu al nucli (65 %) i la resta es distribueix en disseminats (un 35 %).[9][44] La densitat de població és de 19,6 persones per km2, molt inferior a la mitjana garrotxina (77,1) i la catalana (236,7).[45] Històricament, s'observa un increment significatiu de població al segle XVIII i XIX, passant dels 522 habitants l'any 1717 als 1.113 l'any 1860, en què es va registrar el màxim històric. Des d'aleshores, la població va anar descendint fins a 372 habitants l'any 1992. Posteriorment, hi ha hagut una escassa recuperació de la població, que ha arribat a poc més de 460 habitants en els darrers anys.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 25 24 522 971 913 1.096 1.111 955 943

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
950 823 752 710 638 629 426 387 372 383

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
389 390 417 413 406 417 426 441 438 463

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 462 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

Església de Santa Maria de Riudaura.

Centre Cívic[modifica]

El Centre Cívic de Riudaura és una obra d'RCR Arquitectes inaugurada el 2000 que va ser nominada als premis Mies van der Rhode del 2001.[47] Després de quatre anys de la seva construcció l'ajuntament va tancar l'accés a l'edifici per motius de seguretat. A partir del 2015 i després d'una sèrie de reformes, es va obrir una sala polivalent a la planta subterrània.[48]

Senderisme[modifica]

Diversos camins veïnals connecten Riudaura amb la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya.[2] Com també el camí ral que anava de Riudaura a Ripoll, passant per Vallfogona de Ripollès.[49] La xarxa de senders Itinnerània recull alguns d'aquests camins; i també va crear el recorregut "Els camins dels carlins", que inicia a Olot, passa per la Pinya i finalitza a la plaça dels Tiradors de Riudaura.[50]

Educació[modifica]

A Riudaura podem trobar l'Escola Lluís Castells (Carrer de L'Escola,s/n) que donen servei de Llar d'Infants (3-6 anys) i Primària. Per fer la Secundària, l'escola està adscrita a l'Institut la Garrotxa (Ctra. de Riudaura,110,d'Olot)

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ridaura». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Riudaura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Altitud, superfície i població. Municipis» (en català). Institut d’Estadística de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  4. «Puig Estela» (en català). Enciclopèdia.cat.
  5. «Situació i dades bàsiques. Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt» (en català). Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  6. «Pla especial Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Savassona». Generalitat de Catalunya.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Pla d'ordenació urbanística municipal de Ridaura». Ajuntament de Riudaura, 2007. [Consulta: 9 setembre 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 Història de la Garrotxa (en català). Girona: Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-26-5. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat (PALS) de Riudaura». Ajuntament de Riudaura, abril 2011. [Consulta: 9 setembre 2019].
  10. «Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009.
  11. «Superfície agrícola utilitzada (SAU). Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009. [Consulta: 9 setembre 2019].
  12. «Allotjaments turístics. Riudaura». Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  13. Història de la Garrotxa (en català). Girona: Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-26-5. 
  14. «Història». Ajuntament de Riudaura.
  15. Noguera i Massa, Antoni. La Comarca d'Olot. Barcelona: Editorial Barcino, 1969, p. 167. 
  16. Guardiola, Gaspar. Notes històriques dels masos i molins de Riudaura. Editorial Oliveras. ISBN 978-84-616-9934-6. 
  17. Bolós, Jordi «El pes dels monestirs». Història de la Garrotxa, 2008.
  18. «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  19. Olivera, C. Els terratrèmols dels segles XIV i XV de Catalunya (en català). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006, p. 171. ISBN de l'antic monestir romànic. 
  20. 20,0 20,1 Arnau i Guerola, Maruja. Els pobles gironins. Festes, història, costums, tradicions. VI. Olot: Impremta Aubert, 2006. ISBN 84-609-9889-1. 
  21. «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  22. «ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre, pel qual s’atorga un permís d’investigació d’hidro-carburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície, a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España». Generalitat de Catalunya, 02-10-2012.
  23. ««¡No, no estamos en Tejas!»». Nació Digital, 06-02-2013.
  24. 24,0 24,1 «Riudaura es mobilitza per les prospeccions de gas». viladetora.net, dissabte 12 gener 2013.
  25. «Tots menys el PP volen suspendre el permís d'investigació d'hidrocarburs». Nació Digital, 09-02-2013.
  26. «Compromís del Bover» (en català), 08-02-2013. [Consulta: 26 agost 2019].
  27. 27,0 27,1 Collelldemont, Pep El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcànica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres, 1993.
  28. Garrich Ribera, Montserrat; Casals Canalias, Raimon. «Ball del gambeto de Riudaura». Inventari de danses vives de Catalunya, 2018.
  29. Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (en català). CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  30. Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (en català). CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  31. «El ‘D’aquí estant veig una estrella’ celebra la desena edició amb la participació de Jaume Arnella i La Criatura Verda». Garrotxa Digital, 31-07-2015.
  32. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  33. «"D'aquí estant veig una estrella" arriba a la seva desena edició a Riudaura». Diari de Girona, 18-07-2015.
  34. «Reportatge ÉsDansa». Revista de Girona.
  35. «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019.
  36. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  37. «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  38. «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019.
  39. 39,0 39,1 Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (en català). CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  40. «D’aquí estant veig una Estrella 2017». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  41. «Els Verregassos de Riudaura celebren els 20 anys de la fundació de l’associació». Garrotxa Digital, 15-07-2018.
  42. «AMIPA Lluís Castells». [Consulta: 26 agost 2019].
  43. «Comissió De Festes De Riudaura» (en català). [Consulta: 9 setembre 2019].
  44. «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya. Riudaura». Idescat, 01-01-2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  45. «Densitat de població. Riudaura». Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  46. Caritat, Antonia «El vell teix de Riudaura». Revista de Riudaura.
  47. «Recreation and Culture Centre». Fundació Mies van der Rohe. [Consulta: 17 novembre 2019].
  48. «Desencallen la reforma del centre cívic de Riudaura de RCR arquitectes». Diari de Girona, 14-04-2018.
  49. «PR®-C 59.1» (en català). Fedederació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, 2013. [Consulta: 8 setembre 2019].
  50. «Els camins dels carlins» (en català). Itinerànnia, 2016. [Consulta: 8 setembre 2019].

Enllaços externs[modifica]