Sant Pere de Camprodon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Pere de Camprodon
Camprodon-PM 28224.jpg
Sant Pere de Camprodon
Dades bàsiques
Tipus monestir
Començament segle X
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Municipi Camprodon
Localització Camprodon (Ripollès)

42° 18′ 52″ N, 2° 22′ 10″ E / 42.314306°N,2.369444°E / 42.314306; 2.369444
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 03/06/1931
Identificador BCIN: 95-MH
BIC: RI-51-0000566
IPAC: 100
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.

Història[modifica | modifica el codi]

Establert vers el 950 pel Guifré II de Besalú,[1] actualment només en resta l'església romànica consagrada el 1169 i edificada sobre una anterior consagrada el 904.

El monestir, que aviat conegué una forta expansió religiosa i patrimonial, fou unit el 1078 a l'abadia provençal de Moissac, filial de Cluny, de la qual no se separà fins al segle XV (1461), moment en què ja havia iniciat el seu declivi.[2]

La seva església, bastida sobre un temple anterior que havia estat consagrat el 904 pel bisbe Servusdei de Girona, fou novament consagrada el 1169. El seu claustre, coetani, s'arruïnà a causa dels terratrèmols del 1428 i ja no fou reconstruït. Abandonat des de l'exclaustració de 1835, la restauració del monestir fou empresa a partir del 1897 per l'arquitecte Antoni Serrallach, al mateix temps que Elies Rogent i Francesc de Paula Villar elaboraven un projecte de restauració. La restauració definitiva, tanmateix, no tingué lloc fins als anys 1928-32, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell. L'edifici monàstic i alguna altra dependència annexa foren enderrocats aleshores, a causa del seu estat ruïnós.[2]

Església[modifica | modifica el codi]

L'església, erigida a mitjan segle XII, és un edifici de línies austeres amb influències de l'art cistercenc. Té planta de creu llatina, amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte. La volta que cobreix la nau és apuntada, reforçada per arcs torals. Sobre el creuer s'aixeca una cúpula revestida exteriorment d'una llanterna octogonal, que fa de base al campanar de torre, de dos pisos.[2]

L'església posseïa un claustre, no conservat, però que devia ser del segle XII, a jutjar per alguns capitells que n'han quedat.[2]

Llista d'abats[modifica | modifica el codi]

Abaciologi[3]
Període Nom Ressenya Biogràfica
948-957 Gaufred
963-966 Teodoric
966-969 Aula
976-991 Dodó
1003-1006 Delan
1013- Odó
1016-1042 Bonfill
1067- Bernat
1074-1102 Berenguer
1106-1112 Pere
1113- Miquel
1118-1121 Gregori
1122-1130 Pere
1132- Esteve
1137- Bernat
1139-1141 Vidal
1143- Berenguer
1165-1169 Pere
1170-1187 Bernat de Sesguisoles
1187-1195 Guiu
1195- Robert
1196-1209 Bernat
1209-1220 Berenguer de Rocams
1220- Ramon
1222- Robert de Bastida
1223-1226 Berenguer
1227- Pere
1229- Guiu
1230-1235 Berenguer de Maçanet
1235- Bernat Desbach
1238- Bernat de Milhaud
1240-1249 Pere de Corts
1249-1255 Guiu
1256-1268 Mateu
1268-1270 Guillem
1270- Pere
1273-1311 Guillem Oller
1311- Francesc
1313- Berenguer Pla
1313-1316 Hug
1316-1322 Ramon
1323- Arnau
1324-1325 Gispert
1325-1348 Ramon de Guixà
1348-1361 Bernat de Folcrà
1361-1363 Francesc d'Olina
1363-1368 Francesc
1371-1397 Pere
1397-1400 Jaume
1401-1416 Pere
1416-1419 Jaume
1422-1425 Berenguer
1425-1463 Pere de Sanadal
1470-1514 Bernat Esteve
1515-1518 Francesc de Remolins
1518-1539 Joan Pasqual
1544-1560 Antoni Llorenç Valentí
1560-1573 Carles Domènech
1574-1593 Bernat de Cardona i de Queralt 80è President de la Generalitat de Catalunya
1597-1606 Jeroni de Tort
1606-1615 Felip Jordi
1615-1620 Antoni Carmona
1620-1627 Francesc Llordat
1627-1629 Jaume Busquets
1630-1640 Pere de Finot
1640-1643 Andreu Pont 98è President de la Generalitat de Catalunya
Abat de Santa Maria d'Amer i de Roses
1643-1645 Francesc Monfart
1645-1676 Josep de Magarola i de Grau 104è President de la Generalitat de Catalunya
1677-1684 Benet Rocabertí
1685-1695 Baltasar Muntaner
1695-1706 Genadi Colom
1710-1735 Galderic Sanjust
1735-1743 Francesc de Copons
1746-1749 Pere Trellas
1780-1785 Ignasi de Francolí
1786-1801 Joaquim de Parrella
1802-1805 Baltasar Baldrich
1825-1835 Miquel de Parrella

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cabestany i Fort, Joan- Francesc. «Sant Pere de Camprodon: l'església, vestigi d'un monestir». A: Art i cultura als monestirs del Ripollès. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Juny de 1995, p. 89-90. ISBN 84-7826-625-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Monestir de Sant Pere». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
  3. Zaragoza Pascual, Ernesto. Catàleg dels monestirs catalans. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 62-63. ISBN 8478268871. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Camprodon Modifica l'enllaç a Wikidata