Sant Pau del Camp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Pau del Camp
Imatge
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 99 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 34″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.37611°N,2.16944°E / 41.37611; 2.16944
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN20-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000025 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC24 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1262 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona,[1] i és l'únic d'aquest estil a la ciutat.[2] El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.

Història[modifica]

No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la fundació del monestir. Es creu, també, que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i que s’hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat; d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.

Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[3] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.

El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.

El campanar des del claustre

Al segle xiv es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.

El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.

A partir d'aleshores, el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Monestir de Sant Pau del Camp, que actualment sumen més de vint edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent durant la seva existència.[5]

Edifici[modifica]

Vista de l'interior del creuer, la cúpula i els absis

L'església és d'una única nau amb planta de creu grega. Té un absis i dues absidioles i cimbori amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó.

La portalada, amb el timpà i les representacions tetramòrfiques al seu voltant

La portalada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics, fets de marbre, on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó; i sant Lluc, per un brau; i Sant Mateu i Sant Joan, per l'home alat i l'àguila. Al timpà hi ha esculpida, al centre, la figura del Crist en Majestat assegut al tron i amb el nimbe crucífer. La mà esquerra té un llibre i la dreta està en actitud de beneir. Sota hi ha les inscripcions dels noms de Pere i Pau, l'Alfa i l'Omega, voltat d'un text traduït de la següent manera: Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l'horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l'ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta església. Sobre els capitells hi ha uns medallons amb representacions pròpies de l'època visigòtica.

Tot l'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes decorades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. La façana de l'església, guarnida amb arcuacions penjants anomenades llombardes, està acabada amb unes restes de fortificació. Està distribuïda en dos registres: el superior acabat amb una coberta o doble vessant i a l'inferior es troba un fris amb tres arcuacions cegues per banda sobre mènsules. Les mènsules dels dos registres tenen decoracions vegetals, animals fantàstics i caps humans.

L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda a començaments del segle xviii, damunt de la sala noble dels segles XIV-XV.

Claustre[modifica]

El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental, per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat que és del segle xii i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes.

Els arcs són polilobulats —en trobem de tres i de cinc lòbuls— decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen sobre columnes geminades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.

De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions zoomòrfiques, d'animals fantàstics i de motius vegetals. Alguns són representacions historiades, com l'expulsió del Paradís d'Adam i Eva; o figurades, com les sirenes, lluites de guerrers amb lleons o monstres, i els sofriments de la dona lúbrica.

Al voltant del claustre hi ha tombes, dues de les quals pertanyen a la família dels comtes de Bell-lloc.

  • El claustre, al fons l'entrada a l'església

    El claustre, al fons l'entrada a l'església

  • Detall dels arcs

    Detall dels arcs

  • S'observen arcs de tres i cinc lòbuls

    S'observen arcs de tres i cinc lòbuls

  • Detall del claustre

    Detall del claustre

Tomba de Guifré II[modifica]

Làpida de la tomba de Guifré II, a la sala capitular.

A l'antiga sala capitular es conserva la llosa sepulcral del comte Guifré II, mort el 911, a qui s’atribueix la fundació del monestir.

Intervencions arqueològiques[modifica]

Article principal: Jaciment arqueològic de la Caserna de Sant Pau del Camp

EL 2010 es va dur a terme una nova intervenció arqueològica que vingué motivada per l'obertura d'una rasa de sanejament de l'edifici. Tot i la parcialitat de l'excavació, ja que en cap moment es va arribar al terreny natural, les nombroses restes aparegudes han permès identificar diverses fases constructives. En primer lloc, s'ha detectat uns estrats d'amortització de la coneguda vil·la romana de la zona, que han donat materials del darrer terç del segle vi. Una segona fase se situaria entre els segles VII i IX on es documenta un absis, petites parts de la nau de l'església, paviments associats i dues inhumacions en fossa, en molt mal estat de conservació. Pel que fa a l'absis i als murs de la nau de l'església, es pot dir, pels materials recuperats, que són posteriors a mitjan segle vi i tenen un sostre cronològic del segle xii, moment en què es basteix l'actual temple. Ara bé per la tipologia arquitectònica de les restes es pot acotar més la cronologia, entre els segles VII i IX. El següent moment cronològic coincideix amb la construcció de l'església romànica, al segle xii, que afecta parcialment l'església anterior. L'absis perd la seva funció i la nau sembla que passa a formar part de les dependències monàstiques del voltant del claustre. Ja en el segle xiv es duen a terme les obres de remodelació de la sala capitular. I en el segle xvii es transforma l'absis de l'antiga església en la sagristia, tot creant un àmbit de planta rectangular. És precisament en aquest moment, l'any 1672 que es trasllada a Sant Pau del Camp, el col·legi i el noviciat de la Congregació Claustral Benedictina de Catalunya, fet que deu causar la rehabilitació i ampliació de les dependències monàstiques. Durant el segle xviii es succeeixen diverses reformes de millora d'aquestes dependències fins que al segle xix s'enderroca la sagristia. Ja a finals del segle xix s'inicien les obres de restauració, durant la Setmana Tràgica s'incendia la rectoria i el monestir torna a ser cremat durant la Guerra Civil l'any 1936. A partir del 1940 s'inicien els treballs de restauració del monestir.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cecília Lorenzo Gibert; Núria Claver López 501 racons màgics de Barcelona que has de conèixer abans de morir. ARA LLIBRES, 12 gener 2012, p. 52–. ISBN 978-84-15224-29-7. 
  2. ↑ Picatoste, Jordi «Sant Pau del Camp, el único monasterio románico de Barcelona, será restaurado» (en castellà). La Vanguardia, 13-07-2002, pàg. 42.
  3. ↑ (francès) Barral i Altet, Xavier. Le paysage monumental de la France autour de l'an mil: avec un appendice, Catalogne (en francès). Picard, 1987. ISBN 2-7084-0337-0. 
  4. ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 17 abril 2020].
  5. ↑ «Monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 17 abril 2020].
  6. ↑ «Sant Pau del Camp». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

  • PLADEVALL, Antoni: "Els monestirs catalans", Edicions Destino, Barcelona, 1970, ISBN 84-233-0511-2
  • VIGUÉ, Jordi: "El monestir romànic de Sant Pau del Camp", amb el capítol "La història", d'Antoni Pladevall, Barcelona, Artestudi, 1974.
  • PLADEVALL, Antoni, i ADELL i GISBERT, Joan Albert: "Sant Pau del Camp", dins Catalunya Romànica (27 volums), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. XX, 1992, pàgines 213-229.
  • DALMASES, David: "Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona. Aproximació a la seva fundació", Lambard, Estudis d'Art Medieval, V (Barcelona, 1989-1991), 1992, pàgines 89-111.
  • MUTGÉ VIVES, Josefina: "Pergamins del monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (segles XII-XIV)", Barcelona, CSIC, Institució Milà i Fontanals, 2002.
  • MUTGÉ VIVES, Josefina: "El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentació de Cancelleria Reial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1287-1510)", Barcelona, Fundació Noguera (Textos i Documents núm. 42), 2008.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pau del Camp
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Pau_del_Camp&oldid=32422060»