Joan de Safont i de Ferrer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1789  Besalú (Garrotxa) |
| Mort | 1847 (57/58 anys) Barcelona |
| Abat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, filòsof |
Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 15 de juliol de 1789 [1] - Barcelona, 23 de febrer de 1847[2]) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Va néixer a Casa de l'Abat Sa Font de Besalú, fill de Joan Francesc de Çafont-Cella i Pou donzell de Besalú i de Maria-Antònia de Ferrer-Adroher i Ribes també de Besalú. Net de Francisco de Çafont i Cella, donzell de Besalú i de Isabel Pou i de Jaume Ferrer i Adroher, ciutadà honrat i Teresa Ribes.[3]
Catedràtic de filosofia al Col·legi de Sant Pau del Camp fins a l'exclaustració de 1835. Exclaustrat, fou professor i divulgador de les ciències físiques. Organitzà un notable museu i una biblioteca. Dins dels seus treballs d'home estudiós i encuriosit per tot el que l'envoltava, destaca per la seva raresa l'esfera copernicana el·líptica que va construir amb la col·laboració de Francesc Arau i Sapons, l'any 1835.
Referències[modifica]
- ↑ «Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Besalú.Baptismes 1782-1802.pàg.182». Arxiu Diocesà de Girona, 17-07-1789. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ «Registre de Defuncions.1847.Llibre 1.Registre núm.744». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-02-1847. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ «Dispensa per quart grau de consanguinitat núm.3025.». Arxiu Diocesà de Girona, 1776. [Consulta: 27 juny 2019].