Bernat de Cardona i de Queralt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBernat de Cardona i de Queralt
Biografia
Naixement1592 Modifica el valor a Wikidata
Mort1612 Modifica el valor a Wikidata (19/20 anys)
80è President de la Generalitat de Catalunya
1602 – 1605
← Jaume Cordelles i OmsPere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai →
Abat de Sant Miquel de Cuixà
1592 – 1612
Abat Sant Pere de Camprodon
1574 – 1593 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Bernat de Cardona i de Queralt fou abat de Sant Miquel de Cuixà (1592-1612) i de Sant Pere de Camprodon. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol del 1602.[1]

Era fill de Lluís de Cardona i Rocabertí i de Jerònima de Queralt i de Luna, família dels comtes de Santa Coloma.

Va haver de patir el nomenament que Felip III feu de Joan de Queralt i de Ribes com a governador de Catalunya. Joan de Queralt havia estat acusat de corrupció quan era diputat militar en el trienni 1584-1587 i detingut per la Generalitat el 1588. Tot i les queixes del braç militar pel nomenament, Bernat de Cardona ho va haver d'acceptar després de consultar-ho als doctors en dret.

Sovintejaren els conflictes amb els oficials reials, aquest cop amb el capità general de les tropes al Rosselló, en Carles Coloma i de Melo.

L'aplicació del nou impost acordat a les Corts de Barcelona (1599), el dret de galeres, generà protestes del comerciants doncs diuen que feia baixar les vendes. Les galeres no s'havien començat a construir i els diputats intentaren que se suspengués l'aplicació de l'impost. El rei es va negar mitjançant una carta al president que aquest va considerar "molt genèrica i compendiosa" i amb promeses reials molt poc concretes.

Bernat de Cardona va rebre al Palau de la Generalitat la visita de la comtessa de Benavente, Mencia de Requesens i Zuñiga, filla de Lluís de Requesens i Zúñiga. Cap al final de 1603, també va rebre la visita d'Antoni de Cardona i Fernández de Córdoba, duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avelino i Cabra, i senyor de Bellpuig.

Referències[modifica]

  1. «80. Bernat de Cardona i de Queralt». El Punt Avui, 21-04-2013, pàg. 38.

Bibliografia[modifica]



Precedit per:
Jaume Cordelles i Oms
President de la
Generalitat de Catalunya

1602-1605
Succeït per:
Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai