Josep de Camporrells i de Sabater

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep de Camporrells i de Sabater
106è President de la Generalitat de Catalunya
St George's Cross Crowned Badge.svg
1671 – 1674
Dades biogràfiques
Naixement segle XVII
Biosca
Mort 1677
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Càrrec eclesiàstic ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell
Modifica dades a Wikidata

Josep de Camporrells i de Sabater, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell i President de la Generalitat de Catalunya (1671-1674).

Era fill de Bernat Miquel de Camporrells i d'Herclé, baró de la vila de Biosca i de Magdalena Sabater i Ulbià de Barcelona. La família Camporrells tenien la senyoria de Biosca des del segle XIV. La seva família tenia una àmplia presència als estaments religiosos i polítics. L'any 1641 va ocupar el canonicat de Vilamitjana de la Seu d'Urgell que Pau Claris havia deixat al morir el 27 de febrer de 1641. En aquella època el bisbe d'Urgell, Pau Duran de tendències filipistes, estava enfrontat amb els canonges que, com Camporrells, eren partidaris dels francesos. Amb tot, el 1652 Camporrells va ser acusat de ser afecte al rei espanyol per part del canceller de l'audiència Llorenç de Barutell i Puigmartí, i acabà sent desterrat a Begues del Penedès junt amb Jaume de Copons i de Tamarit. Quan Barcelona va ser reconquerida el 1652, els dos desterrats varen ocupar el lloc de vicaris generals de la Seu d'Urgell.

Va ser síndic del Capítol de la seu de Barcelona el 1661 període en què va ser insaculat.

Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1671. Tot i la teòrica pau entre Espanya i el Regne de França després de la guerra de Devolució i la Tractat d'Aquisgrà, la realitat era que a les fronteres continuaven les batusses i, en conseqüència, les tropes reials instal·lades arreu de Catalunya. Les contínues tensions amb la població pel reiteratiu problema de l'allotjament i avituallament portava a la Diputació a protestar sovint davant de l'indolent virrei Francisco Fernández de Códoba. Finalment va caldre enviar un ambaixador a veure a la reina regent, Marianna d'Àustria. Es varen presentar diversos memorials de greuges en els següents anys però tots patien una lentitud en el seu tractament insoportable. La pressió mitjançant la denúncia davant del Consell d'Aragó va aconseguir la substitució del duc de Sessa com a virrei per Francisco de Tutavila y del Rufo amic personal de Joan d'Àustria el 17 d'agost de 1673.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història dels Presidents..., pàg. 269-271

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)


Precedit per:
Joan Pagès i Vallgornera
President de la
Generalitat de Catalunya

16711674
Succeït per:
Esteve Mercadal i Dou