Joan II de Ribagorça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan II de Ribagorça
Joan d'Aragó
Duc de Luna
268 Basílica de Montserrat, accés a l'atri, sepulcre de Joan d'Aragó.JPG
46è President de la Generalitat de Catalunya
St George's Cross Crowned Badge.svg
Comte de Ribagorça
Lloctinent de Catalunya
Virrei de Nàpols
Coat of Arms of Ferdinand I of Naples.svg
I Duc de Luna
Escudo de Luna.svg
Castellà d'Amposta
Blason Châtelain d'Amposta (selon Gelre).svg
Cavaller Ordre de Sant Joan
Malteserkreuz.svg
Dades biogràfiques
Naixement 1457
Estandarte de la Corona de Aragon.png Benavarri, Corona d'Aragó
Mort 5 de juliol del 1528
Estandarte de la Corona de Aragon.png Montsó, Corona d'Aragó
Ocupació militar i polític
Carrera militar
Ocupació militar i polític
Condecoracions Membre de l'orde de Sant Joan
Modifica dades a Wikidata

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat
Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan en 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta en 1506. En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Mort i enterrament[modifica | modifica el codi]

Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Vegeu també: Sepulcre de Joan II de Ribagorça

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inclòs a la llista de nomenats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Ribagorça Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Jordi Sanç
President de la
Generalitat de Catalunya

15121514
Succeït per:
Jaume Fiella
Precedit per:
Alfons VI
Comte de Ribagorça
14851512
Succeït per:
Alfons VII
Precedit per:
Joan Fernàndez d'Herèdia
Lloctinent de Catalunya
14961501
Succeït per:
Jaume de Luna