Baltasar de Muntaner i de Sacosta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaltasar de Muntaner i de Sacosta
Biografia
Naixement1696 Modifica el valor a Wikidata
Mort1711 Modifica el valor a Wikidata (14/15 anys)
Madrid
St George's Cross Crowned Badge.svg 110è President de la Generalitat de Catalunya
1683 – 1686
← Josep Sastre i PratsAntoni de Saiol i de Quarteroni → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbat Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic i polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPaborde de Berga i abat de Sant Cugat del Vallès

Baltasar de Muntaner i de Sacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.[1] Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1683.

Va ser fill de Pere de Muntaner i de Solanell, doctor en drets, i de Teresa de Sacosta i de Sunyer, de família de juristes. El 1664 va ser ambaixador de Barcelona davant el rei Felip IV de Castella i el 1669 otingué el títol de noble.

Durant el seu mandat com a president de la Generalitat tornen les invasions franceses amb la Guerra de les Reunions. Formalment la guerra és declarada el novembre de 1683 i Carles II demana a la Generalitat que prepari un terç de 400 homes. Serà el març de 1684 quan 16.000 francesos amb el mariscal Bellesfonds al front creuen la frontera i conquesten l'Empordà. El virrei Alexandre de Bournonville defensà heroicament Girona el maig de 1684. Amb tot, el fet de no atacar i restar a la defensiva li acabaria costant el càrrec, i va ser substituït per Diego Dávila Mesía y Guzmán[2] el 6 d'octubre de 1684. La pau s'havia signat abans, el 15 d'agost, i prorrogava la Pau de Nimega durant vint anys més. Amb tot, la Generalitat continuava reclamant una millora de les defenses a la frontera, sempre precàries. La incapacitat de la hisenda i la intendència reial obligava als seus soldats al pillatge i de retruc tensionava el clima social amb la pagesia. Aquesta situació va acabar desembocant en la Revolta dels Gorretes.[3]

Referències[modifica]

  1. Necrológico nobiliario madrileño del siglo XVIII (1701-1808), article de José Miguel de Mayoralgo y Lodo, a la revista Hidaguía (p. 816), núm. 331, de l'any 2008. ISSN 0018-1285.(castellà)
  2. Puig, Eduard. «[www.raco.cat%2Findex.php%2FPedralbes%2Farticle%2Fdownload%2F234577%2F316866%2F&usg=AOvVaw27lZ0-cpSNAPyJNF5O4b_k Les insaculacions de la Diputació del General de Catalunya: el cas dels germans Saiol i Josep Ciges (1687-1688)]». [Consulta: 7 novembre 2020].
  3. Història dels Presidents..., pàg. 281-283

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)


Precedit per:
Josep Sastre i Prats
President de la
Generalitat de Catalunya

1683-1686
Succeït per:
Antoni de Saiol i de Quarteroni
Precedit per:
Francesc Bernat de Ponts
Abat del monestir de Sant Cugat
1696-1711
Succeït per:
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà