Vés al contingut

Baltasar de Muntaner i de Çacosta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBaltasar de Muntaner i de Çacosta
Biografia
Naixementc. segle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortc. segle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Madrid
Abat del monestir de Sant Cugat
1696 – 1711
110è President de la Generalitat de Catalunya
1683 – 1686
← Josep Sastre i PratsAntoni de Saiol i de Quarteroni → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPaborde de Berga i abat de Sant Cugat del Vallès
ParePere de Montaner i de Solanell Modifica el valor a Wikidata

Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.[1] Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1683.

Va ser fill de Pere de Muntaner i de Solanell, doctor en drets, i de Teresa de Çacosta i de Sunyer, de família de juristes (vegeu casa Montaner).

Durant el seu mandat com a president de la Generalitat tornen les invasions franceses amb la Guerra de les Reunions. Formalment la guerra és declarada el novembre de 1683 i Carles II demana a la Generalitat que prepari un terç de 400 homes. Serà el març de 1684 quan 16.000 francesos amb el mariscal Bellesfonds al front creuen la frontera i conquesten l'Empordà. El virrei Alexandre de Bournonville defensà heroicament Girona el maig de 1684. Amb tot, el fet de no atacar i restar a la defensiva li acabaria costant el càrrec, i va ser substituït per Diego Dávila Mesía y Guzmán[2] el 6 d'octubre de 1684. La pau s'havia signat abans, el 15 d'agost, i prorrogava la Pau de Nimega durant vint anys més. Amb tot, la Generalitat continuava reclamant una millora de les defenses a la frontera, sempre precàries. La incapacitat de la hisenda i la intendència reial obligava els seus soldats al pillatge i de retruc tensionava el clima social amb la pagesia. Aquesta situació va acabar desembocant en la Revolta dels Gorretes.[3]

Referències

[modifica]
  1. Necrológico nobiliario madrileño del siglo XVIII (1701-1808), article de José Miguel de Mayoralgo y Lodo, a la revista Hidaguía (p. 816), núm. 331, de l'any 2008. ISSN 0018-1285.(castellà)
  2. Puig, Eduard. «Les insaculacions de la Diputació del General de Catalunya: el cas dels germans Saiol i Josep Ciges (1687-1688)». Arxivat de l'original el 2017-02-20. [Consulta: 7 novembre 2020].
  3. Història dels Presidents..., pàg. 281-283

Bibliografia

[modifica]
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)


Precedit per:
Josep Sastre i Prats
President de la
Generalitat de Catalunya

1683-1686
Succeït per:
Antoni de Saiol i de Quarteroni
Precedit per:
Francesc Bernat de Ponts
Abat del monestir de Sant Cugat
1696-1711
Succeït per:
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà