Antoni de Saiol i de Quarteroni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni de Saiol i Quarteroni
111è President de la Generalitat de Catalunya i Rector de la Universitat de Barcelona
St George's Cross Crowned Badge.svg
1686 – 1689
Dades biogràfiques
Naixement segle XVII
Barcelona
Mort Barcelona
1705
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Càrrec eclesiàstic Canonge de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1686.[1]

Biografia[modifica]

A la seva família també varen ser personatges destacats els seus germans, Felicià (1646-1713) frare de l'orde de Sant Joan i majordom de l'arxiduc Carles; Francesc, un austriacista qui va ser capità de la coronela de Barcelona durant el setge de 1697 i cavaller de l'orde de Calatrava a les corts de 1705-1706; i Daniel, ardiaca de Barcelona i propietari d'una biblioteca científica de gran valor.

El diumenge 1 d'agost de 1683 Antoni de Saiol fou nominat rector per dos anys.[2]

Antoni de Saiol junt amb el seu germà Daniel varen ser protagonistes destacats a la Revolta dels Gorretes (1687-1689) en suport als pagesos.

Durant el seu mandat com a president va continuar el conflicte entre la població i les tropes reials instal·lades permanentment des de les guerres amb França (1673-78 i 1684). Saiol va fer costat a les queixes elevant-les al virrei Diego Felipe Messía de Guzmán, qui posteriorment es convertiria en austriacista i seria perseguit i mort per ordre de Felip V. El virrei acusà a Saiol d'incitar les masses i aquest adreçà directament al rei les seves queixes amb indignació del virrei que va manar tallar el correu, en contra dels furs catalans i d'un capítol específic sobre la correspondència amb el rei aprovat a les Corts de 1599.

Aquests enfrontaments acabarien amb una acusació contra Saiol que feu que, entre juliol de 1687 i l'11 de maig de 1688, fos desinsaculat i substituït per Francesc Bernat de Ponç, abat del monestir de Sant Cugat. [3]

Referències[modifica]

  1. Morales Roca, Francisco. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII: 1599-1713. Madrid: Higalguía, 1983, p. 304. Disponible a: Google Books (Consulta: 16 de febrer de 2015).
  2. Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona :Impr. d'en Henrich y Compañía, 1892-1975.v.XX p.153, 215, 219 Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  3. Història dels Presidents..., pàg. 284-286

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
  • Morales Roca, Francisco. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII: 1599-1713. Madrid: Higalguía, 1983, p. 304. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Baltasar de Muntaner i de Sacosta
President de la
Generalitat de Catalunya

1686-1689
Succeït per:
Benet Ignasi de Salazar


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Benet Atxer
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de l'Estudi General

16791681
Succeït per:
Ramon Sans


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon Sans
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de l'Estudi General

16831685
Succeït per:
Ramon Sans