Guillem de Guimerà i d'Abella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem de Guimerà i d'Abella
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Ciutadilla Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1396 Modifica el valor a Wikidata
Barberà de la Conca Modifica el valor a Wikidata
St George's Cross Crowned Badge.svgPresident de la Generalitat de Catalunya
1376 – 1377
← Joan I d'EmpúriesGalceran de Besora i de Cartellà →
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títolgran prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem

Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376. Fill de nobles, ingressà jove a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la Castellania d'Amposta i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per Sanç d'Aragó. S'enfrontà amb el rei Pere el Cerimoniós qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra Jaume III de Mallorca al Rosselló. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.[1]

El punt més alt de la carrera política es donà a les Corts de Montsó (1376), on Guimerà és nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa Gregori XI.[1]

Castell de Barberà de la Conca, Ossera de fra Guillem de Guimerà (avui al Museu Diocesà de Tarragona)

A causa de les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les Corts de Barcelona (1377) i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya. En morir en 1396, es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Solé i Sabaté, Josep Maria. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. 1r vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Fundació Endiclopèdia Catalana, 2003, p. 76-80. ISBN 8441208832. 

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Joan I d'Empúries
President de la
Generalitat de Catalunya

13661367
Succeït per:
Galceran de Besora i de Cartellà