Jaume Caçador i Claret

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Caçador i Claret
76è President de la Generalitat de Catalunya
St George's Cross Crowned Badge.svg
1590 – 1593
Dades biogràfiques
Naixement segle XVI
Barcelona
Mort 1597
Girona
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593)

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Francesc Caçador i nebot de Guillem Caçador i de Jaume Caçador. Canonge de Vic, Tortosa i Barcelona. Fou nomenat vicari general de Barcelona pel seu oncle, el bisbe d'Alguer, que ell ajudà en la reforma, especialment, en la dels religiosos. A Girona hagué d'enfrontar-se amb el capítol, al qual s'oposà.

La seva estada al front de la Diputació va estar caracteritzat per les fortes tensions polítiques amb la corona. Seguia actiu el nou sistema de presa de decisions a través de les Juntes de Braços i les divuitenes. En començar el trienni es formen fins a 28 juntes en què hi participen fins a 562 membres dels estaments i que generaríen entre 1590 i 1592, un total de 14 noves divuitenes sobre temes com: la defensa costanera, les detencions il·legals dels oficials reials, sobre la salutació protocol·lària dels genovesos a la ciutat de Barcelona o la persecució de lladres i bandolers.

A finals de 1590, les tensions s'incrementen degut a unes detencions il·legals practicades per oficials reials. La incomprensió del Consell d'Aragó a les queixes sistemàtiques de la Diputació no eren sinó la inoperància endèmica de l'aplicació de la Constitució de l'Observança. S'ordenà al nou virrei, en Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós que detingués al diputat militar, Joan Granollacs i Pons, però l'intent de detenció al carrer el 24 de maig de 1590 va ser un fracàs. La Generalitat es tanca al Palau i, de facto, es produeix una paràlisi política que serà aprofitada per la monarquia per a preparar la divisió interna dels diputats. Fou la figura de Jaume Caçador qui primer es va desmarcar de les posicions més dures, en part atemorit per les notícies que arribaven de Saragossa sobre la repressió reial arran de les alteracions d'Aragó i que varen acabar amb la decapitació fulminant del justícia Joan V de Lanuza. En un clima d'incertesa, es demanà la constitució d'una divuitena per a l'expulsió del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exèrcit popular que s'oposés a les forces reials. Finalment, Granollacs es trobà sol al retirar-li el suport la resta de diputats i oïdors.

Granollacs acabà fugint i, temporalment, minven les tensions institucionals. El 22 de febrer de 1593 es comunica la suspensió dels tres capítols de redreç aprovats a les Corts de Montsó (1585) i que configuraven el funcionament de les Juntes de Braços i les divuitenes. També s'aplicà un control sobre els insaculats per a evitar que optés cap partidari del revoltat Granollacs.

Després d'acabar el seu mandat al front de la Generalitat, Jaume Caçador va estar vinculat al Tribunal del Breu encarregat dels delictes comesos pels eclesiàstics, des d'on va haver de jutjat als religiosos alçats a favor de Granollacs.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)



Precedit per:
Francesc Oliver de Boteller
President de la
Generalitat de Catalunya

15901593
Succeït per:
Miquel d'Agullana
Precedit per:
Benet de Tocco
Bisbe de Girona
15831597
Succeït per:
Francisco Arévalo de Zuazo