Alteracions d'Aragó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591.

Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dóna als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada de 1580 i els primers anys del 1590 al regne d'Aragó. Les agitacions foren de magnituds i motivacions diverses, però acabaren desembocant en un conflicte entre el constitucionalisme dels representants del regne i l'autoritarisme de Felip II de Castella: un conflicte que arribaria al seu zenit amb la guerra de la Ribagorça i la revolta de Saragossa el 1591.[1]

El motiu del conflicte[modifica]

El detonant del conflicte fou que Antonio Pérez del Hierro, secretari del rei Felip II de Castella fins al 1579, havia estat arrestat a Madrid acusat de l'assassinat de Juan de Escobedo (home de confiança de Joan d'Àustria), i s'afegiren els càrrecs d'abusar de la confiança reial i de conspiració. L'abril de 1590 va escapar-se de la presó de Madrid amb l'ajuda de la seva esposa i va fugir a Saragossa. Allí l'ambient polític del regne d'Aragó ja estava alterat des del 1588 arran del poc respecte reial per les constitucions aragoneses[1] demostrat en els episodis del plet del virrei estranger i dels problemes al comtat de Ribagorça. Antonio Pérez va demanar la protecció dels furs aragonesos, acollint-se al privilegi de manifestació i demanant la protecció del Justícia d'Aragó. A més a més va rebre el suport de Francesc I de Ribagorça, el duc de Villahermosa, al qual li havien expropiat els dominis que tenia a la Ribagorça, i el de Luis Ximénez de Urréa y Enríquez, comte d'Aranda i el de Diego de Heredia, membre de la baixa noblesa.

L'esclafament de la revolta[modifica]

Monument dedicat al Justícia d'Aragó decapitat Joan V de Lanuza erigit a Zaragoza

Davant d'aquest panorama Felip II de Castella va recórrer a un tribunal contra el qual el Justícia d'Aragó i el Furs aragonesos no podien oposar-se: la Inquisició. El setembre de 1591 Antonio Pérez fou detingut i portat a la presó de la Inquisició. Diego de Heredia i els seus seguidors es van alçar i el van alliberar, provocant un revolta radicada a la ciutat de Saragossa, mentre la pagesia i d'altres viles del regne van fer costat al rei. Felip II de Castella va reaccionar enviant un exèrcit de 12.000 soldats castellans contra el Saragossa,[1] mentre la Generalitat del regne d'Aragó hi oposà un contingent de 2.000 homes encapçalats pel Justícia d'Aragó, Juan de Lanuza. Les tropes de la Generalitat aragonesa va avançar fins a Utebo per a presentar-hi batalla, però davant la gran superioritat numèrica dels terços reials l'exèrcit aragonès es va disgregar i es va retirar cap al sud l'octubre de 1591. Antonio Pérez i els seus seguidors van fugir a Bearn des d'on van intentar una invasió fallida amb l'ajuda d'Enric IV de França, mentre Diego de Heredia fou capturat a França i executat, i el Justícia d'Aragó Joan V de Lanuza fou decapitat, la mateixa sort van córrer molts dels que havien donat suport a la revolta. El duc de Villahermosa i el comte d'Aranda van ser capturats i enviats a Castella on van morir a la presó en circumstàncies misterioses. Finalment Antonio Pérez va passar a Anglaterra, lloc on va morir el 1611. Les tropes de Felip II no es retiraren d'Aragó fins al desembre de 1593.

Durant el conflicte la capital i la Generalitat aragonesa van demanar ajuda material a Barcelona i la Generalitat catalana, però aquestes no atengueren la demanda i foren molt prudents amb llurs respostes, ja que també elles vivien un moment molt delicat per la detenció de Joan de Granollacs per part de Felip II,[1] i simplement es van oferir com a mediadores. Pel que fa a la suposada participació catalana en la defensa de Saragossa el 1591 la historiografia no pot confirmar-la definitivament, i en qualsevol cas no és cert que hi participés el bandoler català Joan Cadell.[1]

Les Corts de Tarassona i l'atac al constitucionalisme aragonès[modifica]

El 1592 Felip II va convocar les Corts d'Aragó a Tarassona. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.[2] La Generalitat d'Aragó va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al Justícia d'Aragó i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.[2] Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 52
  2. 2,0 2,1 «Cortes de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 11 juliol 2011].

Bibliografia[modifica]