Guerra de la Ribagorça
| Tipus | guerra  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1581-1591 | ||
| Resultat | Renúncia de Ferran II de Ribagorça al comtat de Ribagorça en favor de la corona | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
S'anomena guerra de la Ribagorça o guerra de Ribagorça a un enfrontament en el Comtat de Ribagorça a la fi del segle xvi que va marcar el final del comtat.
Ferran II de Ribagorça heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare el 1581 i hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà amb la presa de Benavarri el 1587, on prengué i feu degollar el capitost Joan d'Àger[1] per restablir la seva autoritat amb el suport dels Bardaxí de Benasc, oposats a Joan d'Àger,[2] i de Luprecio de Latràs, bandoler de Bearn.[3] Els revoltats continuaren resistint, i la revolta va coincidir amb les Alteracions d'Aragó provocades a Aragó per Antonio Pérez del Hierro i el Virrei d'Aragó, Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza, comte de Chinchón i enemic de la casa de Vilafermosa, ajudat pel bandoler minyó de Montellà[4] empresonà Ferran II de Ribagorça el 1591 acusat de complicitat en les alteracions i el forçà a renunciar al comtat de Ribagorça en favor de la corona, i portat al castell de Burgos i a Miranda de Ebro, on morí.
Francesc I de Vilafermosa, germà de Ferran II va continuar la lluita pel comtat de Ribagorça, del qual s'autoanomenava Francesc I de Ribagorça fins al 1598, quan finí.
Referències[modifica]
- ↑ «Ferran d'Aragó i de Borja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Casey, James; Ardit, Manuel. España en la Edad Moderna: una historia social (en castellà). Universitat de València, 2001, p.174. ISBN 8470309498.
- ↑ «1591: La fi del Comtat de Ribagorça». Tribuna.cat, 15-11-2006. Arxivat de l'original el 2011-11-18. [Consulta: 15 juliol 2011].
- ↑ «1587: el Minyó de Montellà». Tribuna.cat, 07-09-2006. [Consulta: 15 juliol 2011].[Enllaç no actiu]