Francesc de Sentjust i de Castre

De Viquipèdia
Infotaula de personaFrancesc de Sentjust i de Castre
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1627 Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Diócesis de Gerona.svg Bisbe de Girona
24 agost 1622 – 10 març 1627
← Pere de Montcada i de MontcadaGarcia Gil de Manrique y Maldonado →
Bisbe catòlic
12 desembre 1621 – 10 març 1627
Bisbe d'Elna
9 agost 1621 – 1622
← Rafael de RifósPere de Magarola i Fontanet →
Diòcesi: bisbat d'Elna
Abat de Santa Maria de Ripoll
1616 – 1621
St George's Cross Crowned Badge.svg 83è President de la Generalitat de Catalunya
1611 – 1614
← Onofre d'Alentorn i de BotellaRamon d'Olmera i d'Alemany →
Abat Santa Maria d'Arles
1598 – 1616 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAndrés de San Jerónimo Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolAbat d'Arles.

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1611.

Era fill d'Enric de Sentjust i de Sagarriga i de Jerònima de Castre. Els Sentjust era una nissaga implicats en la participació institucional des de feia segles. Ja el 1399, Berenguer de Sentjust havia participat en la coronació de Martí I, i tant el seu pare com el seu avi havien assistit a corts a finals del segle xvi. Havia ingressat a la carrera eclesiàstica en l'orde de Sant Benet. Fou monjo a Sant Cugat del Vallès, paborde al Penedès i síndic a Roma. Fou abat al monestir de Santa Maria d'Arles (1598-1616) i posteriorment a Santa Maria de Ripoll (1616-1621), on va construir el porxo que dona accés al claustre. Fou nomenat bisbe d'Elna (1621-1622)i de Girona (1622-1627). Com a responsable eclesiàstic va participar en les Corts de Barcelona de 1599 i de 1626 Durant el seu trienni al front de la Generalitat varen sovintejar els conflictes amb els oficials reials i amb la inquisició que havia decidit empresonar un oficial del veguer. La Generalitat i el Consell de Cent denuncien el cas davant la Reial Audiència que convidà als inquisidors a abandonar el principat. La corona ordena el sobreseïment d'aquesta decisió judicial. El 14 d'abril de 1612, la corona promulga una pragmàtica prohibint els pedrenyals, armes de foc curtes que feia servir l'estament militar. El menyspreu de la corona i especialment del virrei Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas envers les institucions i lleis de Catalunya va ser una constant en aquest període.

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Onofre d'Alentorn i de Botella
President de la
Generalitat de Catalunya

16111614
Succeït per:
Ramon d'Olmera i d'Alemany
Precedit per:
Pere de Montcada
Bisbe de Girona
16221627
Succeït per:
Garcia Gil de Manrique y Maldonado