Andreu Pont

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu Pont
Biografia
Naixement15 agost 1606 Modifica el valor a Wikidata
Osseja (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1653 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
St George's Cross Crowned Badge.svg 98è President de la Generalitat de Catalunya
1647 – 1650
← Gispert d'Amat i Desbosc de Sant VicençPau del Rosso →
Abat Santa Maria d'Amer, Monestir de Santa Maria de Roses
1643 – 1653
Abat Sant Pere de Camprodon
1640 – 1643 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbat Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata

Andreu Pont Bosom, anomenat Andreu Pont d'Osseja (Oceja, 15 d'agost de 1606Perpinyà, 1653) fou abat de Santa Maria d'Amer i de Santa Maria de Roses (1643-1653), va ésser nomenat[1] President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1647.

Va ser abat de Sant Pere de Camprodon entre 1640 i 1643[2] i poc després va jurar fidelitat com a monjo a la congregació benedictina el 18 d'agost de 1644, on va ser nomenat president[3] català del capítol l'any 1648.

És sabut que Andreu Pont va participar en l'expulsió dels monjos de l'abadia de Montserrat.

Durant el seu mandat com a president de la Generalitat hagué d'afrontar diversos problemes crònics. Els nous governants francesos incomplien sistemàticament la legalitat catalana, més per desconeixement que per criteri; l'enfrontament institucional amb en Pèire de Marca es mantingué durant anys; la volatilitat dels virreis no ajudava a consolidar les relacions. En aquest període es succeïren tres governants francesos importants: Lluís II de Borbó-Condé, Michele Mazzarino i Lluís de Borbó-Vendôme.[1] Enmig d'aquest ambient es publicà el Manifiesto de la fidelitat catalana, integridad francesa i perversidad enemiga de la justa conservación de Catalunya en Francia, que comportà[4] la detenció de Francesc Martí i Viladamor.

Però el problema més greu fou el dels allotjaments de les tropes en territori català. Era un problema per partida doble, ja que tant les tropes franceses com les filipistes es feien donar menjar i beure de franc i maltractaven als que els hostatjaven.[1]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Història dels Presidents..., pàg. 226-228
  2. Zaragoza Pascual, Ernesto. L'Abadia de Montserrat. Catàleg dels monestirs catalans, 1997. ISBN 8478268871. , pàg.63
  3. Zaragoza Pascual, Ernesto. L'Abadia de Montserrat. Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustiana (1215-1835), 2004. ISBN 8484156680. , pàg.182-183
  4. Eulàlia Duran, Maria Toldrà, Anna Gudayol. Maria Toldrà, Institut d'Estudis Catalans. Repertori de manuscrits catalans (1620-1714), 2006. ISBN 9788472838901. 

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)


Precedit per:
Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç
President de la
Generalitat de Catalunya

16471650
Succeït per:
Pau del Rosso
Precedit per:
Pere de Finot
Abat de Sant Pere de Camprodon
16401643
Succeït per:
Francesc Monfart
Precedit per:
Samatier
Abat de Santa Maria d'Amer
16431654
Succeït per:
Josep Sastre