Lluís de Tena Gomez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís de Tena Gomez
Biografia
Naixement ?
Guadix
Mort 26 de setembre de 1622
Tortosa
St George's Cross Crowned Badge.svg 86è President de la Generalitat de Catalunya
1617 – 1620
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic i polític
Família
Càrrec eclesiàstic Bisbe de Tortosa
Modifica les dades a Wikidata

Lluís de Tena Gomez[1] (Guadix,? - Tortosa, 26 de setembre de 1622)[2] fou President de la Generalitat (1617-1620) i Bisbe de Tortosa (1616-1622).

Va estudiar i es va doctorar a la Universitat d'Alcalà d'Henares, on va ser catedràtic de teologia i sagrada escriptura. Fou lector de la catedral de Toledo i almoiner del rei. Durant el seu càrrec com a bisbe de Tortosa (1616-1622) va crear la confraria de la mare de Déu de la Cinta (1617) i va convocar un sínode diocesà (el tercer després del Concili de Trento). Va escriure Commentaria et disputationes in epistolam divi Pauli in Hebraeos (1612) un recull de la seva feina com a professor de Sagrada Escriptura.[3]

Lluís de Tena va ser un personatge controvertit dins de la Diputació, ja que en algunes discussions internes va tenir una postura massa reialista. Com sigui que havia estat educat prop de la cort i no parlava català, no era massa ben vist quan feia servir els mateixos arguments que el rei en els enfrontaments amb les accions expeditives del virrei contra el bandolerisme. Aquestes postures parcials i la indiferència quan els consistoris demanaven ajut a la Diputació, li varen suposar moltes crítiques dels consistoris municipals que eren els que més patien les arbitrarietats del virrei i la pressió reial per cobrar el quint. El mes de maig de 1620, la pretensió de cobrar el quint arribà a la ciutat de Barcelona amb endarreriments des de 1599, el que suposava una quantitat superior a les 300.000 lliures. Però el consistori de Barcelona tenia privilegis i cartes que eximien del pagament i els millors advocats per a defensar-ho. La tenacitat del virrei Fernando Afán de Ribera y Enríquez no va ser prou per a aconseguir el seu objectiu i, a més, va enrarir l'ambient fins a fer fracassar les Corts de Barcelona (1626).[4]

Un cop acabat el seu mandat, el 1621, el rei el va nomenar virrei de Sardenya, càrrec que no va arribar a ocupar perquè va morir abans.[5]

La seva tomba es troba a la capella de la Verge de la Cinta creada per ell a la catedral de Tortosa.

Referències[modifica]

  1. En la documentació oficial sempre apareix com "Lluís de Tena", si bé al "Diccionario geografico-estadistico de España y Portugal: España: Esparaz-Hoceja (L. S.)" de 1826 es recull el seu segon cognom "Gomez".
  2. Jaime Villanueva, Joaquín Lorenzo Villanueva, (Real Academia de la Historia). Impr. de Fortanet. Viage literario á las iglesias de España, 1806. , pàg.114
  3. Història dels Presidents....pàg.173
  4. Història dels Presidents....pàg.175
  5. Història dels Presidents....pàg.174

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)

Enllaços externs[modifica]



Precedit per:
Miquel d'Aimeric
President de la
Generalitat de Catalunya

16171620
Succeït per:
Benet Fontanella
Precedit per:
Alfonso Márquez de Prado
Bisbe de Tortosa
16161622
Succeït per:
Agostino Spinola Basadone