Consell General d'Aran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Conselh Generau d'Aran)
Salta a: navegació, cerca
Conselh Generau d'Aran
Logo-conselh-Aran.png
Tipus
Tipus Òrgan de govern autònom
Líders
Síndic Carles Barrera Sánchez, CDA
des del dia 15 de juny del 2015
Estructura
Membres 13
Conselh Aran 2003, 2011 i 2015.svg
Grups polítics
Elecció
Última elecció 24 de maig del 2015
Conselh Generau d'Aran 2.JPG
Casa deth Senhor d’Arròs
Lloc web
http://conselharan.org
Modifica dades a Wikidata

El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran. Es va constituir oficialment després de les eleccions del 1991 i és format per 13 membres. Segons la Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre règim especial de la Vall d'Aran, és integrat pel Síndic d'Aran (Sindic), pels Consellers Generals (Conselhers Generaus) elegits a les eleccions al Consell General d'Aran i que funcionen en Ple, i per la Oïdoria de Compdes.

Història[modifica]

El 1312 fou incorporada novament a la Corona d'Aragó. El rei establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume el Just, modificant-se el sistema d'administratiu de la universitas al Conselh Generau d'Aran.[1] El privilegi fou reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306.

L'elecció i el jurament dels consellers del Conselh Generau d'Aran se celebrava a l'església de Sant Aurenç de Viella, que fou enderrocada en l'època de Madoz per raons estratègiques.[2]

Competències[modifica]

Seu del Consell General d'Aran, a Viella

Té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa. Endemés, La Generalitat ha de cedir al Consell General competències i serveis almenys sobre les matèries següents:

  • Ensenyament.
  • Cultura.
  • Sanitat.
  • Serveis socials.
  • Ordenació del territori i urbanisme.
  • Turisme.
  • Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic.
  • Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.
  • Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.
  • Salvaments i extinció d'incendis.
  • Joventut.
  • Oci i temps lliure.
  • Esports.
  • Medi ambient.
  • Recollida i tractament de residus sòlids.
  • Salubritat pública.
  • Carreteres locals.
  • Transport interior de viatgers.
  • Artesania.

Endemés, li corresponen les facultats que la legislació de la Generalitat de Catalunya reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests, la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya. El Consell General exerceix també les competències que li delega o li assigna l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

El finançament de les competències es farà amb

  • Ingressos de dret privat.
  • Taxes per la prestació de serveis i la realització d'activitats de la seva competència.
  • Contribucions especials per l'execució d'obres o per l'establiment, l'ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.
  • Participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals.
  • Subvencions i altres ingressos de dret públic.
  • Ingressos procedents d'operacions de crèdit.
  • Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la Generalitat.
  • Multes.
  • Altres que es puguin establir.

També corresponen al Consell General participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de la Diputació de Lleida i les aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.

D'aleshores ençà ha rebut traspassos de competències autonòmiques. El 1993 se li assigna un 1,86% del total de la dotació del FEDER. El 1999 li foren transferides competències en ensenyament (elaboració i producció de llibres de text i material didàctic en aranès, formació permanent del professorat en llengua i cultura aranesa, auxiliars de conversa en aranès, activitats d'implantació de la reforma educativa i desenvolupament en llengua aranesa, gestió dels serveis de menjador i transport escolar i formació ocupacional) i serveis i funcions en matèria de transports interiors de viatgers. El 2000 se li transferiren competències en sanitat i ramaderia i pesca, i el 2003 en formació ocupacional en l'àmbit de l'escola d'hoteleria i serveis socials.

El 21 de gener del 2015 entrà en vigor la nova Llei d'Aran,[3] que defineix de forma més concisa i amplia substanciosament les competències del Consell General. Al març, aquest va assumir els primers traspassos, en matèries com la infraestructura bàsica de Protecció Civil, foment del comerç i l'artesania i la gestió de l'Arxiu General d'Aran[4]

Partits polítics representats[modifica]

Els partits polítics representats al Consell General d'Aran després de les eleccions al Consell General d'Aran de 2015 són:[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Documenta et scripta, p.82
  2. Enciclopèdia Catalana, Viella
  3. [1]
  4. [2]
  5. Resultats de les Eleccions al Consell General d'Aran Generalitat de Catalunya

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell General d'Aran Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 42′ 10.41″ N, 0° 47′ 45.93″ E / 42.7028917°N,0.7960917°E / 42.7028917; 0.7960917