Serra de Cardó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaSerra de Cardó
Tivenys10.JPG
La serra de Cardó sobre l'Ebre i el poble de Tivenys
Tipologia serra
Ubicació
Localització Ribera d'Ebre i Baix Ebre
Serralada Massís de Cardó
Característiques
Cims destacats La Creu de Santos o Xàquera, punta de l'Agulla, la Picossa
Altitud 942[1]
Material Calcari
Longitud 8,8 km

40° 56′ 40″ N, 0° 32′ 28″ E / 40.94444444°N,0.54111111°E / 40.94444444; 0.54111111
Modifica dades a Wikidata
La serra de Cardó amb neu vista des del sud
Ermita de Sant Onofre, ermita abandonada a la serra de Cardó

La Serra de Cardó és una formació muntanyosa que forma part de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Forma, juntament amb la Serra del Boix, el Massís de Cardó. Aquest encaixa al nord i a l'est la cubeta de Móra (Ribera d'Ebre i Priorat), i tanca, passada la plana del Burgar (el seu límit oriental), la Serra de Tivissa (Ribera d'Ebre); a l'oest davalla fins a l'Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida[2] i del Boix i els morrals del Cantdelgall o morral de les Nines[3] i de Cabrafeixet[4] i el Montaspre, i al sud del coll d'Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l'anomenat bloc de Cardó.

L'abrupta Vall de Cardó, oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l'esquerra, de l'Ebre, poc abans de Benifallet.

La carena culmina a la Creu de Santos[5] (942 m); altres cims importants són la punta de l'Agulla (687 m) i la Picossa (766 m). La serra és travessada per antics camins al coll de Murtero, vers Tivenys i Tortosa, i als portells de Xàquera i de Cosp (o portell de Cardó), vers Rasquera i Móra d'Ebre, fa alhora de partió d'aigües entre l'Ebre i la mar.

Les serres de Cardó-Boix han estat incloses dintre del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. En plena serra dintre del terme municipal de Benifallet però amb accés des de Rasquera hom hi troba l'antic balneari de Cardó que en l'actualitat es troba en procés de transformació en centre hoteler.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és mediterrani (14°C de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Vegetació[modifica | modifica el codi]

A la serra de Cardó s'hi poden trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló (palmera autòctona europea) totes dos espècies protegides.

Entre la gran diversitat de plantes que s'hi poden trobar remarquem: savina, ginebre, jonc, orquídia, ranuncle, servera, maleïda, ruda, jonça, viola boscana, heura, arboç, bruc, sepell, sàlvia, espígol, marfull, te de roca, etc. Però el que més cal destacar és el bosc de més de 200 teixos que hi ha a la font del Teix, on n'hi ha un de soca enorme que ha estat catalogat com a mil·lenari.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Quant al poblament faunístic del massís, i dins del grup dels carnívors, cal esmentar la presència de la rabosa, la geneta, el teixó, la fagina, la mostela, el turó i el gat salvatge. És present i força abundant el porc senglar. Dins de l'ordre dels rosegadors, trobem l'esquirol i la rata cellarda. Com a insectivors hi trobem l'eriçó i la musaranya. Quant a aus hi ha comptabilitzades cinc parelles d'àguiles daurades i dos parelles de perdigueres. També hi ha diversos exemplars de ducs i de falcons pelegrins. Altres aus que s'hi troben són: tallarons, merles blaves, tords, aligots, xoriguers, tudons, òbiles, mussols, grives, perdius, abellerols, puputs, pits-roig, marallengues carboneres, corbs, garses, roquerols, etc.

En el camp dels amfibis i rèptils destaquen el tritó verd, la reineta, el gripau llevador, la granota verda, el dragó, la sargantana, el fardatxo, la lliseta, la serp verda, la serp d'aigua, la serp blanca i el temible escurçó.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. «serra de la Capcida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «morral del Cantdelgall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «morral de Cabrafeixet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «la Creu de Santos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Calvet, Jordi «Aigües divines». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Cardó Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 56′ 40″ N, 0° 32′ 28″ E / 40.94444°N,0.54111°E / 40.94444; 0.54111