Rap (peix)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Monobook icon.svg
Caldria estandarditzar les citacions bibliogràfiques.
Aquest article conté bibliografia o fa referència a publicacions en un format no estandarditzat. Podeu millorar aquest article fent servir {{ref-llibre}}, {{ref-publicació}} o d'altres. Més informació.
Infotaula d'ésser viuRap
Lophius piscatorius
Monkfish.jpg
Exemplar exposat a un mercat de Bergen (Noruega).
Lophius piscatorius.jpg
Il·lustració del 1896
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198610
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreLophiiformes
FamíliaLophiidae
GènereLophius
EspècieLophius piscatorius
(Linnaeus, 1758)[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Batrachus eurypterus (Düben, 1845)
  • Batrachus piscator (Linnaeus, 1758)
  • Batrachus piscatorius (Linnaeus, 1758)
  • Lophius eurypterus (Düben, 1845)[2]
Distribució
Anglerfish Range Map.svg
Distribució geogràfica (en blau)
Modifica les dades a Wikidata

El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar[3] (Lophius piscatorius) és un peix de la família dels lòfids. Es localitza a la mar Negra,[4][5][6] la mar Mediterrània[7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19] (incloent-hi els Països Catalans)[20][21][22] i l'oceà Atlàntic oriental (des del sud-oest del mar de Barentsz[23] fins a Islàndia,[24][25] l'estret de Gibraltar i Mauritània).[26][27][2][28]

Es podria confondre amb el rap vermell (Lophius budegassa), però se'n diferencia en la quantitat de radis en l'aleta dorsal i pel color.[29] És inofensiu per als humans[28] i no s'adapta a viure bé als aquaris domèstics a causa de la seua grandària.[30]

Morfologia[modifica]

Els exemplars més vells poden viure 24 anys,[31] pesar més de 57,7 kg[32] i arribar a 2 m de llargària, tot i que la seua mida més freqüent és d'1 m (els exemplars de l'oceà Atlàntic nord són més grossos que els africans i els mascles són més petits que les femelles). Té el cos aplanat dorsiventralment, la pell aspra, nuosa, de tons marronosos i sense escates, el cap dur i voluminós, el qual correspon al 50% de la llargada del peix. Presenta tres llargues espines entre els ulls. Té la boca enorme, en forma de mitja lluna i amb dues fileres de dents molt punxegudes i dirigides cap enrere, dues aletes dorsals a l'esquena: la primera, formada per sis radis totalment independents -el primer, anomenat filament pescador- i, la segona, amb 11 o 12 radis, l'aleta anal amb 9-10 radis tous, el peritoneu (és a dir, la pell que recobreix internament el ventre) és de color blanc.[27][25][28][33][34]

Ecologia[modifica]

És una espècie marina, batidemersal, la qual viu dels 20 als 1.000 m de fondària[35] i entre les latituds 75°N-30°N, 28°W-46°E, sobre fons de roques, sorra o fang.[27][28][30]

Es nodreix principalment de peixos més petits (lluernes, rajades, etc.) emprant la següent tècnica: quan està mig enterrat al fons, mou el filament pescador acabat en un lòbul membranós bifurcat, la qual cosa atreu les preses curioses cap a ell. Quan les té prou a prop, obre la boca (que actua com un xuclador), i se les empassa de cop. L'operació dura dècimes de segon.[27][26][28][36][37][38][39]

A Irlanda és depredat pel congre (Conger conger)[40] i a Noruega pel bacallà (Gadus morhua).[41][42]

És parasitat per Chondracanthus lophii, Caligus curtus, Chondracanthus barnardi, Holobomolochus albidus, Hamaticolax albidus, Chondracanthus gibbosus, Acantholochus albidus i Caligus elongatus.[43]

La maduresa sexual s'assoleix als sis anys de vida i la reproducció ocorre de febrer a juliol. Durant l'aparellament, el mascle es subjecta a la femella amb la boca i es produeix la fecundació. La femella pon més d'un milió d'ous, els quals estan embolicats en una massa gelatinosa envoltada d'una mena de cinta violàcia de fins a 1 m d'ample i 10 m de llargada que acaba trencant-se i alliberant els ous.[27][44][45][46][29]

Pesca i ús gastronòmic[modifica]

La seua talla mínima legal de captura és de 30 cm i és capturat amb bous d'arrossegament, soltes i tresmalls, fonamentalment.[27] Es comercialitza fresc o congelat, i es menja cuit al vapor, rostit, bullit, fregit, saltat a la paella o cuit al forn microones.[47]

  • Segell de les illes Fèroe del 2006 mostrant un rap blanc

  • Esquelet

  • Lophius piscatorius RO.jpg

  • Il·lustració del 1912

  • Lotte de Mareis.JPG

  • Exemplar mostrant el filament pescador.

  • Peixe sapo branco.jpg
  • Lopis u0.gif

  • Exemplar capturat a Noruega.

  • Lophius piscatorius.1 - Aquarium Finisterrae.JPG

  • Il·lustració (circa 1880)

Referències[modifica]

  1. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824
  2. ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ TERMCAT (anglès)
  4. ↑ Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, Rússia, 550 p.
  5. ↑ Rass, T.S., 1987. Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  6. ↑ Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  7. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064
  8. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  9. ↑ Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm.
  10. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines
  11. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972)
  12. ↑ Jardas, I., 1987. On the biology and ecology of Lophius species (Teleostei, Lophiidae) in the Adriatic Sea. Pàgs. 181-185. A: S.O. Kullander i B. Fernholm (eds.). Proceedings, V Congress of European Ichthyologists, Estocolm. Department of Vertebrate Zoology, Sweden Museum of natural History, Estocolm, Suècia
  13. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296
  14. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p
  15. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  16. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  17. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia
  18. ↑ Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. Pàgs. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  19. ↑ Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  20. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona
  21. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988.
  22. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  23. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p
  24. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  25. ↑ 25,0 25,1 Caruso, J. H., 1986. Lophiidae. Pàgs. 1362-1363. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  26. ↑ 26,0 26,1 Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 62-63. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 FishBase (anglès)
  29. ↑ 29,0 29,1 Club d'immersió biologia (català)
  30. ↑ 30,0 30,1 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  31. ↑ Landa, J., P. Pereda, R. Duarte i M. Azevedo, 2001. Growth of anglerfish (Lophius piscatorius and Lophius budegassa) in Atlantic Iberian waters. Fish. Res. 51:363-376.
  32. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  33. ↑ Crozier, W.W., 1989. Age and growth of anglerfish (Lophius piscatorius L.) in the north Irish Sea. Fish. Res. 7:267-278
  34. ↑ ARKive (anglès)
  35. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. (en danès).
  36. ↑ Crozier, W. W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  37. ↑ Laurenson, C.H. i I.G. Priede, 2005. The diet and trophic ecology of anglerfish Lophius piscatorius at the Shetland Islands, UK. J. Mar. Ass. U.K. 85(2):419-424.
  38. ↑ Velasco, F., I. Olaso i F. de la Gándara, 1996. Alimentación de veintidós especies de peces demersales de la División VIIIc de la ICES. Otoños de 1992 y 1993. Informes Técnicos, Instituto Español de Oceanografía 164, 62 p.
  39. ↑ Centreinteractiudelpeix.org (català)
  40. ↑ O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826.
  41. ↑ Hønes, A., O.A. Bergstad i O.T. Albert, 1992. Seasonal variation of the diet of cod (Gadus morhua, L.) and haddock (Melanogrammus aeglefinus, L.) at a herring spawning ground. ICES (9):1-23.
  42. ↑ FishBase (anglès)
  43. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  44. ↑ Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476.
  45. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  46. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  47. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Duarte, R., M. Azevedo i P. Pereda, 1994. Study on the growth of black monkfish (Lophius budegassa, Spinola) and white anglerfish (L. piscatorius L.) of ICES stock in Divisions VIIIc and IXa. ICES C.M. 1994/G:26.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gray, I.E., 1954. Comparative study of the gill area of marine fishes. Biol. Bull. Mar. Biol. Lab. Woods Hole 107:219-225.
  • Hughes, G.M., 1966. The dimensions of fish gills in relation to their function. J. Exp. Biol. 45:177-195.
  • Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
  • Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel, Alemanya. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Vitturi, R., E. Catalano i D. Colombera, 1992. Karyotype analysis of the teleostean fish Balistes carolinensis and Lophius piscatorius suggest the occurrence of two different karyoevolutional pathways. Biol. Zbl. 111:215-222.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
 Viccionari
Viquiespècies
 Viquiespècies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rap_(peix)&oldid=20206349»