Rap (peix)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rap
Exemplar exposat a un mercat de Bergen (Noruega).
Exemplar exposat a un mercat de Bergen (Noruega).
Il·lustració del 1896
Il·lustració del 1896
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Paracanthopterygii
Ordre: Lophiiformes
Subordre: Lophioidei
Família: Lophiidae
Gènere: Lophius
Espècie: L. piscatorius
Nom binomial
Lophius piscatorius
(Linnaeus, 1758)[1]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims

Batrachus eurypterus (Düben, 1845)
Batrachus piscator (Linnaeus, 1758)
Batrachus piscatorius (Linnaeus, 1758)
Lophius eurypterus (Düben, 1845)[2]

El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar[3] (Lophius piscatorius) és un peix de la família dels lòfids. Es localitza a la mar Negra,[4][5][6] la mar Mediterrània[7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19] (incloent-hi els Països Catalans)[20][21][22] i l'oceà Atlàntic oriental (des del sud-oest del mar de Barentsz[23] fins a Islàndia,[24][25] l'estret de Gibraltar i Mauritània).[26][27][2][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66] Es podria confondre amb el rap vermell (Lophius budegassa), però se'n diferencia en la quantitat de radis en l'aleta dorsal i pel color.[67] És inofensiu per als humans[28] i no s'adapta a viure bé als aquaris domèstics a causa de la seua grandària.[68]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els exemplars més vells poden viure 24 anys,[69] pesar més de 57,7 kg[70] i arribar a 2 m de llargària, tot i que la seua mida més freqüent és d'1 m (els exemplars de l'oceà Atlàntic nord són més grossos que els africans i els mascles són més petits que les femelles). Té el cos aplanat dorsiventralment, la pell aspra, nuosa, de tons marronosos i sense escates, el cap dur i voluminós, el qual correspon al 50% de la llargada del peix. Presenta tres llargues espines entre els ulls. Té la boca enorme, en forma de mitja lluna i amb dues fileres de dents molt punxegudes i dirigides cap enrere, dues aletes dorsals a l'esquena: la primera, formada per sis radis totalment independents -el primer, anomenat filament pescador- i, la segona, amb 11 o 12 radis, l'aleta anal amb 9-10 radis tous, el peritoneu (és a dir, la pell que recobreix internament el ventre) és de color blanc.[27][25][28][71][72]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una espècie marina, batidemersal, la qual viu dels 20 als 1.000 m de fondària[73] i entre les latituds 75°N-30°N, 28°W-46°E, sobre fons de roques, sorra o fang.[27][28][68]

Es nodreix principalment de peixos més petits (lluernes, rajades, etc.) emprant la següent tècnica: quan està mig enterrat al fons, mou el filament pescador acabat en un lòbul membranós bifurcat, la qual cosa atreu les preses curioses cap a ell. Quan les té prou a prop, obre la boca (que actua com un xuclador), i se les empassa de cop. L'operació dura dècimes de segon.[27][26][28][74][75][76][77]

A Irlanda és depredat pel congre (Conger conger)[78] i a Noruega pel bacallà (Gadus morhua).[79][80]

És parasitat per Chondracanthus lophii, Caligus curtus, Chondracanthus barnardi, Holobomolochus albidus, Hamaticolax albidus, Chondracanthus gibbosus, Acantholochus albidus i Caligus elongatus.[81]

La maduresa sexual s'assoleix als sis anys de vida i la reproducció ocorre de febrer a juliol. Durant l'aparellament, el mascle es subjecta a la femella amb la boca i es produeix la fecundació. La femella pon més d'un milió d'ous, els quals estan embolicats en una massa gelatinosa envoltada d'una mena de cinta violàcia de fins a 1 m d'ample i 10 m de llargada que acaba trencant-se i alliberant els ous.[27][82][83][84][67]

Pesca i ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

La seua talla mínima legal de captura és de 30 cm i és capturat amb bous d'arrossegament, soltes i tresmalls, fonamentalment.[27] Es comercialitza fresc o congelat, i es menja cuit al vapor, rostit, bullit, fregit, saltat a la paella o cuit al forn microones.[85]

  • Segell de les illes Fèroe del 2006 mostrant un rap blanc

  • Esquelet

  • Lophius piscatorius RO.jpg

  • Il·lustració del 1912

  • Lotte de Mareis.JPG

  • Exemplar mostrant el filament pescador.

  • Peixe sapo branco.jpg
  • Lopis u0.gif

  • Exemplar capturat a Noruega.

  • Lophius piscatorius.1 - Aquarium Finisterrae.JPG

  • Il·lustració (circa 1880)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824
  2. ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ TERMCAT (anglès)
  4. ↑ Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, Rússia, 550 p.
  5. ↑ Rass, T.S., 1987. Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  6. ↑ Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  7. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064
  8. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  9. ↑ Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm.
  10. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines
  11. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972)
  12. ↑ Jardas, I., 1987. On the biology and ecology of Lophius species (Teleostei, Lophiidae) in the Adriatic Sea. Pàgs. 181-185. A: S.O. Kullander i B. Fernholm (eds.). Proceedings, V Congress of European Ichthyologists, Estocolm. Department of Vertebrate Zoology, Sweden Museum of natural History, Estocolm, Suècia
  13. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296
  14. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p
  15. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  16. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  17. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia
  18. ↑ Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. Pàgs. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  19. ↑ Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  20. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona
  21. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988.
  22. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  23. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p
  24. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  25. ↑ 25,0 25,1 Caruso, J. H., 1986. Lophiidae. Pàgs. 1362-1363. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  26. ↑ 26,0 26,1 Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 62-63. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 FishBase (anglès)
  29. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  30. ↑ Bergstad, O.A., O. Bjelland i J.D.M. Gordon, 1999. Fish communities on the slope of the eastern Norwegian Sea. Sarsia 84:67-78.
  31. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  32. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
  33. ↑ Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, l'Estat francès. 206 p.
  34. ↑ Christensen, V.S. Guénette, J.J.S. Heymans, C.J. Walters, R. Watson, D. Zeller i D. Pauly, 2003. Hundred-year decline of North Atlantic predatory fishes. Fish and Fisheries 4:1-24.
  35. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  36. ↑ Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31): 110 p.
  37. ↑ Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, l'Estat francès. 165 p.
  38. ↑ Dupouy, H., R. Pajot i B. Kergoat, 1984. Étude de la croissance de baudroies, Lophius piscatorius et Lophius budegassa de l'Atlantique nord-est obtenue a partir de l'illicium. Rev. Trav. Inst. Peches Marit. 48:107-131
  39. ↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  40. ↑ Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
  41. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  42. ↑ Landa, J. i P. Pereda, 1997. Growth of white monkfish (Lophius piscatorius, L.) in the northern Spanish continental shelf (ICES Divisions VIIIc i IXa). ICES C.M. 1997/CC:07.
  43. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  44. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  45. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  46. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.
  47. ↑ Møller, P. R., J. G. Nielsen, Knudsen S. W., J. Y. Poulsen, K. Sünksen i O. A. Jørgensen, 2010. A checklist of the fish fauna of Greenland waters. Zootaxa 2378:1–84.
  48. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  49. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  50. ↑ Rogers, S.I., D. Maxwell, A.D. Rijnsdorp, U. Damm i W. Vanheed, 1999. Fishing effects in northeast Atlantic shelf seas: patterns in fishing effort, diversity and community structure. IV. Can comparisons of species diversity be used to assess human impacts on demersal fish faunas?. Fish. Res. 40 (1999) 135-152.
  51. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  52. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  53. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  54. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  55. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  56. ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, la Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pp.
  57. ↑ PESI (anglès)
  58. ↑ Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374
  59. ↑ GBIF (anglès)
  60. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  61. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  62. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  63. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  64. ↑ Fulton, T.W., 1903. The distribution, growth and food of the angler (Lophius piscatorius). 21st Ann. Rep. Fish. Bd. Scotland, part 3:186-217.
  65. ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  66. ↑ Monod, T. i Y. Le Danois, 1979. Lophiidae. P. 659-660. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  67. ↑ 67,0 67,1 Club d'immersió biologia (català)
  68. ↑ 68,0 68,1 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  69. ↑ Landa, J., P. Pereda, R. Duarte i M. Azevedo, 2001. Growth of anglerfish (Lophius piscatorius and Lophius budegassa) in Atlantic Iberian waters. Fish. Res. 51:363-376.
  70. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  71. ↑ Crozier, W.W., 1989. Age and growth of anglerfish (Lophius piscatorius L.) in the north Irish Sea. Fish. Res. 7:267-278
  72. ↑ ARKive (anglès)
  73. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. (en danès).
  74. ↑ Crozier, W. W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  75. ↑ Laurenson, C.H. i I.G. Priede, 2005. The diet and trophic ecology of anglerfish Lophius piscatorius at the Shetland Islands, UK. J. Mar. Ass. U.K. 85(2):419-424.
  76. ↑ Velasco, F., I. Olaso i F. de la Gándara, 1996. Alimentación de veintidós especies de peces demersales de la División VIIIc de la ICES. Otoños de 1992 y 1993. Informes Técnicos, Instituto Español de Oceanografía 164, 62 p.
  77. ↑ Centreinteractiudelpeix.org (català)
  78. ↑ O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826.
  79. ↑ Hønes, A., O.A. Bergstad i O.T. Albert, 1992. Seasonal variation of the diet of cod (Gadus morhua, L.) and haddock (Melanogrammus aeglefinus, L.) at a herring spawning ground. ICES (9):1-23.
  80. ↑ FishBase (anglès)
  81. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  82. ↑ Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476.
  83. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  84. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  85. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Duarte, R., M. Azevedo i P. Pereda, 1994. Study on the growth of black monkfish (Lophius budegassa, Spinola) and white anglerfish (L. piscatorius L.) of ICES stock in Divisions VIIIc and IXa. ICES C.M. 1994/G:26.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gray, I.E., 1954. Comparative study of the gill area of marine fishes. Biol. Bull. Mar. Biol. Lab. Woods Hole 107:219-225.
  • Hughes, G.M., 1966. The dimensions of fish gills in relation to their function. J. Exp. Biol. 45:177-195.
  • Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
  • Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel, Alemanya. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Vitturi, R., E. Catalano i D. Colombera, 1992. Karyotype analysis of the teleostean fish Balistes carolinensis and Lophius piscatorius suggest the occurrence of two different karyoevolutional pathways. Biol. Zbl. 111:215-222.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
 Viccionari
Viquiespècies
 Viquiespècies
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rap_(peix)&oldid=17513331»