Sèpia
| Sepiida | |
|---|---|
_dark_coloration.jpg) | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Cephalopoda |
| Superordre | Decapodiformes |
| Ordre | Sepiida Bather, 1888 |
|
| |
| Ordres i Famílies | |
 | |
Sèpia, sépia o sípia és el nom comú que es dóna als individus de l'ordre Sepiida, pertanyent a la classe Cephalopoda.
Pot arribar a 30 o 40 cm de longitud. Viu als fons dels mars poc profunds, generalment entre herbes aquàtiques i algues. Les sèpies tenen una closca interna, ulls grans en forma de W, i 8 braços i 2 tentacles.
Mengen petits mol·luscs, crancs, peixos i altres sèpies. Els seus depredadors inclouen els dofins, taurons, peixos, foques i altres sèpies. Viuen entre 1 i 2 anys.
Gastronomia[modifica]
La sèpia es troba entre les espècies comestibles, pescades sobretot a la zona mediterrània. És un element essencial en la preparació de la paella a certes zones de Catalunya i de vegades es pot afegir al suquet de peix i a la sarsuela. Menja petits crustacis i llagostes i altres animals microscòpics.
També es prepara com a element central d'alguns plats, entre els quals cal destacar la Sípia amb patates, la Sèpia amb pèsols i la Sípia a la planxa.[1]
Joieria[modifica]
Els ossos de la sípia s'utilitzen com a motlle per a l'elaboració de peces de joieria. Aquest material és esponjós i fràgil, i és resistent a les altes temperatures del metall fos. A més, l'os deixa uns bonics relleus impresos al metall que donen unes característiques molt especials a la joia.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Sèpia amb pèsols» (en català). Consell Comarcal del Baix Empordà. [Consulta: 15 setembre 2030].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèpia |
