Isa Tròlec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsa Tròlec
Placa a la casa on va viure Isa Tròlec a Benimeli.JPG
Nom original (ca) Joan Baptista Mengual i Llull
Biografia
Naixement 14 desembre 1945
Mort 26 juny 1992 (46 anys)
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Escriptor
Nom de ploma Isa Tròlec
Modifica les dades a Wikidata
Placa a la casa on va viure Isa Tròlec a Benimeli

Joan Baptista Mengual i Llull, més conegut pel seu pseudònim Isa Tròlec, (Sanet i els Negrals, La Marina Alta, 14 de desembre 1945 - València, L'Horta, 26 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.

Biografia i obra[modifica]

Joan Baptista Mengual va fer estudis de medicina i filosofia a València; s'especialitzà en psiquiatria i hi exercí treballs relacionats.

A nivell professional desenvolupa la seva feina a llocs cada vegada més rellevants: Assessor psicopedagògic en diversos col·legis i en el Centre per autistes "El Cau", psiquiatre del Tribunal de Menors de València, Director del Centre d'Orientació i Diagnòstic de la Càtedra de Psiquiatria de la Universitat de Vàlencia, Cap del Servei de sanitat en la Direcció territorial de Sanitat i Consum i Cap de la Unitat de Salut Mental del Servei Valencià de Salut.

Amb el pseudònim d'Isa Tròlec, es presenta als Premis Octubre i guanya el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la humorística Ramona Rosbif, en què recreava l'ambient de postguerra amb solucions estilístiques marcadament valencianes. L'any següent publicà Mari Catúfols, en què barrejava experiments literaris d'avantguarda amb l'ús de registres col·loquials valencians. Ambientades totes dues en la comarca de La Marina, les novel·les arreplegaven estampes del paisatge i l'estil de vida tradicional valencià i del seu ocàs durant la postguerra. Hi abundaven els retrats psicològics de dones i un punt de vista matriarcal. Aquestes dues novel·les d'estil gairebé inclassificable assoliren, això no obstant, un cert èxit que li donà renom en l'àmbit valencià a la suposada autora, i en suscità diferents reedicions. A aquestes li seguiren Bel i Babel (1980), i 7x7=49 (1984), que no gaudiren del mateix èxit.

El 1995, després de la seua mort es publica Ploure a la mar, una novel·la experimental, protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi, en què, entre altres personatges inventats, es poden entreveure, disfressats, altres de reals, com els professors de filosofia de la Universitat de València Adela Cortina i Jesús Conill. Aquesta obra és la més extensa de Joan Baptista Mengual i també la més complexa quant a lèxic, registres i trama, i es pot considerar com la seua obra de maduresa.

Altres publicacions[modifica]

  • 1977. El bou (premi d'assaig periodístic sobre la revista homònima d'Elx "La mata de jonc", publicat en la revista Dos i Dos (València).
  • "La antipsiquiatría de los graffiti", en Arias F editor, Los graffiti, juego y subversión. Ed. Lindes, València .
  • Balnearis al País Valencià (premi d'assaig Rafael Chalver i Consuelo Aranda), Alberic.
  • "Los retrasados mentales también tienen sexo", en Los Marginados, núm. 3, València.
  • "Enseñanza especial o la sutil marginación de los retrasados". En Los marginados, núm. 5, València.
  • 1978, Vicent Andrés Estellés (Premi de retrat literari "Rafael Cornellà" (Blanes) en Vicent Andrés Estellés, la Marina Alta: llibre de Dènia. Ed Marina Alta, Pedreguer, 1981.
  • Lleixius de diverses cendres (Premi de teatre Ciutat d'Olot), inèdit.
  • Cabo de Palos (finalista del Premi de novel·la Vicent Blasco Ibáñez, 1978. Ed. Prometeo. València.
  • Qui té una dobleta d'or? (Accèssit al premi de narrativa breu Malvarrosa). Ed. Prometeo. València, 1978.
  • "El suicida no puede hablar", Los Marginados, núm. 11. València.
  • 1978-1984. Col·laboració setmanal en la Cartelera Turia.
  • 1979, "Draps" en AA.DD. Bandera Bandera, Ed. Tres i Quatre. València.
  • 1980, "Flautes d'aigua" (poema), L'espill. València.
  • 1981, Les is sense punt. Premi de narrativa breu Francesc Puig i Llença, Blanes.Tots els premis (recull). Ed Pòrtic, Barcelona.
  • 1987, "Enfermedad mental y delito". Monografia en col·laboració amb J. Carbonell Mateu, catedràtic de dret penal, i J. L. Gómez Colomer, catedràtic de dret processal. Ed. Civitas.

Bibliografia[modifica]

  • Picornell, Mercè. Interdiscursivitat, collage i subversió. Les formes de la intertextextualitat en la narrativa d’Isa Tròlec. Comunicació llegida al "Segon Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans", secció «La intertextualitat a la literatura catalana de la postguerra fins avui» (Béziers, Universitat de Montpeller, 19-21 de gener de 2006) (en xarxa).
  • Picornell Belenguer, Mercè. EIVIS S.A. Representacions atòpiques d'Eivissa a '7x7=49', d'Isa Tròlec dins de Lluc. Palma de Mallorca, Any LXXXV, Núm. 858 (2007, Juliol - Agost), p. 26-32 (en xarxa)

Guardons[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Carmelina Sánchez-Cutillas
Matèria de Bretanya
Premi Andròmina de narrativa
1976
Succeït per:
Josep Piera i Rubió
Rodalla del retorn