Badia

Per a altres significats, vegeu «Badia (desambiguació)».

Una badia és una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs. És a dir, una concavitat en la línia costanera formada pels moviments de la mar o d'un llac. Una badia és el concepte oposat d'un cap o una península. Una badia llarga o de gran superfície es considera un golf, mentre que una badia molt estreta és un fiord o ria (formació típica de Galícia). Una badia també es pot dir rada en català, quan permet arrecerar-hi vaixells. Una cala és una badia petita, normalment estreta, típica de la costa Mediterrània a diversos llocs, similar o igual a la calanca occitana. També hi ha el concepte de líman (estuari d'un riu que desemboca a la mar Negra o d'Azov, pràcticament tancat per un cordó de sorra).^[1]

Badia en el dret de la mar[modifica]

En el sentit de la Llei del Mar (vegeu Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, article 10), "vol dir "badia" a tota escotadura ben determinada, la penetració de la qual, terra endins, en relació a l'amplada de la seva boca, ja que conté aigües voltades i constitueix més que una simple inflexió de la costa. Tanmateix, l'escotadura no es considerarà una badia si la seva superfície no és igual o superior a la d'un semicercle que tingui per diàmetre la boca d'aquesta escotadura."