Emili Casanova Herrero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmili Casanova Herrero
Biografia
Naixement 1956 (61/62 anys)
Agullent
Educat a Universitat de València
Activitat
Ocupació Professor, dialectòleg i filòleg
Ocupador Universitat de València
Modifica dades a Wikidata

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg valencià. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València l'any 1981 amb una tesi sobre el lèxic d'Antoni Canals, dirigida pel doctor Manuel Sanchis Guarner, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha sigut professor ajudant de la Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de València (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985 fins ara. Ha sigut també professor de valencià de Ciències de la Informació del CEU San Pablo de València des del curs 1986-1987 al 1999-2000.

És Premi Faraudo de Sant Germain, de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha codirigit el PATROM-Patronymica Romanica,[1] projecte de l'IEC coordinat amb la resta de llengües romàniques, i amb el professor Vicent Rosselló, el I Mestratge de Toponímia (1990-1991) en una universitat europea. Ha sigut subdirector de l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana.

Membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha sigut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de l'any 1982 fins al 2000, president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals i president de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.[2]

Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes:

Obra[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bastardas i Rufat, Maria-Reina «PatRom: projecte per a un diccionari històric de cognoms romànics» (PDF). Llengua i Literatura, 1992-1993, pàg. 730, vol. 5.
  2. «Institutos de estudios comarcales se unen para impulsar la vertebración» (en castellà). El País, 19-11-2000. [Consulta: 11 gener 2018].
  3. Casanova, Emili «Toponímia d´origen antroponímic: el cas de la Vall d'Albaida». Actes de la III Jornada d'Onomàstica: Xàtiva 2008, 2010, pàg. 19-50.
  4. Casanova, Emili «Les conjuncions finals en català. El cas de per a que». La Corona d’Aragó i les llengües romàniques. Gunter Narr Verlag [Tübingen], 1989, pàg. 187-201.
  5. Casanova, Emili «Aproximació al lèxic d'Antoni Canals». Cuadernos de filología. II, Studia linguistica hispanica, 2, 1981, pàg. 27-52. ISSN: 0214-6746.
  6. Casanova, Emili «Llengua popular i llengua col·loquial al "Tirant lo Blanch"». Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, Vol. 8, 1994, pàg. 119-138.
  7. Casanova, Emili «La llengua de Joan Roís de Corella (1435-1497): una presentació». Estudis sobre Joan Roís de Corella. Vicent Martines Peres (ed.), 1999, pàg. 89-105.
  8. Casanova, Emili «La riquesa lèxica de l'obra valoriana». Nova reflexió sobre l'obra d'Enric Valor. Gemma Lluch i Josep M. Baldaquí Escandell (ed. lit.), 2011, pàg. 55-73.
  9. Casanova, Emili «La contribució d'Enric Valor a la lexicografia catalanovalenciana». Enric Valor, el valor de les paraules, 2010, pàg. 168-184.
  10. Casanova, Emili «La creativitat lèxica de V. Andrés Estellés». Revista L’Aiguadolç, núm. 28-29, 2003, pàg. 67-104. ISSN: 2386-7388.
  11. Casanova, Emili «Una obreta inèdita de Manuel Sanchís Guarner de 1949: una llista de variants valencianes al diccionari Fabra de 1932». Almaig, estudis i documents, núm. 12, 1996, pàg. 97-101. ISSN: 1139-2487.
  12. Casanova, Emili «Aproximació a una gramàtica contrastiva dels dialectes catalans al segle XVIII: la combinació binària de pronoms personals febles de 3ª persona». Actes del Vuitè Col·loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, Vol. 2, 1989, pàg. 57-80.
  13. Casanova, Emili «Elements per a una proposta lèxica». La llengua als mitjans de comunicació: Actes de les Jornades sobre la llengua oral als mitjans de comunicació valencians (València, 1987). Antoni Ferrando Francés (ed.) Publicacions de la Universitat de València, 1990, pàg. 101-147.
  14. Casanova, Emili «La deonomástica catalano-valenciana: estado de la cuestión, con especial atención a la aportación de Joan Coromines». Rivista italiana di onomastica, Vol. 17, núm. 2, 2011, pàg. 565-590. ISSN: 1124-8890.
  15. Casanova, Emili «Valencià versus castellà als segles XVIII i XIX.: El cas de Vicent Salvà». Caplletra: revista internacional de filologia, núm. 9, 1990, pàg. 147-166. ISSN: 0214-8188.
  16. Casanova, Emili «La comunicació administrativa castellà-valencià com a font de castellanismes al segle XVII». Alba: revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, núm. 13-14, 1999, pàg. 71-84. ISSN: 0213-4896.