Antoni Canals
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1352 (Gregorià)  Regne de València (Corona d'Aragó) |
| Mort | c. 1419 (Gregorià) (66/67 anys) Regne de València (Corona d'Aragó) |
| Lector | |
| 1398 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, traductor |
| Professors | Sant Vicent Ferrer |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Pedro Canals |
Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor. Nasqué al Regne de València de llavors i destacà pels seus sermons (dels quals no se'n conserva cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català: De providentia de Sèneca, Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim i Raonament fet entre Scipió e Aníbal de Petrarca.[1][2]
Biografia
[modifica]Es formà en lògica, filosofia i teologia a diverses universitats. Fou deixeble de Vicent Ferrer i el 1395 ocupà la càtedra de teologia prèviament ocupada per Ferrer. Ocupà càrrecs alts dins de la jerarquia de l'orde, i el 1401 està documentada la seua tasca com a lloctinent de l'inquisidor general del Regne de València. Es desconeix el moment exacte de la mort que hauria de situar-se entre el 1415, any en què es documenta la seua assistència com a definidor provincial al capítol general de Perpinyà, i el 1419, quan se l'esmenta com a difunt en les actes del capítol general de Saragossa.[1]
Tingué força prestigi intel·lectual dins de la cort de Joan el Caçador i de Martí l'Humà. De fet, el mateix Joan I li feu l'encàrrec de traduir diversos llibres del llatí al català cap al 1391, obra per la qual és més conegut. A més, fou capellà de Martí I des de 1398.[1][2]
Obra
[modifica]
La seua obra té com a finalitat el seu apostolat. El caràcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres:
- La traducció de De providentia de Sèneca. Obra dedicada al governador de València Ramon Boïl per aclarir el concepte cristià de providència entre els contemporanis.
- La versió del Dictorum factorumque memorabilium (1395) de Valeri Màxim, anomenada Llibre anomenat Valeri Màxim. Es tracta d'una obra encarregada pel cardenal Jaume de Prades per enviar-la als consellers de Barcelona. L'obra pretenia dotar d'exemples morals per recuperar una virtut cristiana perduda a partir del record dels romans.
- La seua obra humanista per excel·lència: Raonament fet entre Scipió e Aníbal, que és una traducció lliure del llibre setè de l'Àfrica de Petrarca, amb interpolacions basades en altres autors.
Tot i que és un autor humanista que destacà per la traducció d'obres de clàssics llatins o autors humanistes com Petrarca, Canals no tingué un interès purament humanístic. Té una voluntat d'adoctrinar cristianament i les obres que tradueix formen part de la literatura ascètica, amb una mentalitat medieval.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hinojosa Montalvo, José. «Antoni Canals» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 octubre 2022].
Enllaços externs
[modifica]Vegeu també
[modifica]