Vicent Pallarés i Porcar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicent Pallarés i Porcar
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vicent Pallarés i Porcar (Barcelona, 28 de març de 1951) és un escriptor valencià. Amb vuit anys, el 1959 la família torna Suera,[1] el poble d'origen, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent.

Va començar a escriure en castellà, i el 1982 publica El valle incompleto. La seua primera obra en català, La immensa solitud de Geneviève Lelouch, no arribaria fins al 1993.[2] Just aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. El mateix any també s'imposava al Premi Alambor amb L'àngel custodi. Però el gruix de la seua bibliografia arriba en el període comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València o l'Enric Valor, entre d'altres. El 2011 conclou i publica El magma silenciós, una obra concebuda junt amb el desaparegut Manuel Garcia i Grau. El 2017 és guardonat amb el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la Les llàgrimes d'Orfeu. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9 Valencians que fan història.

Bibliografia destacada[modifica]

  • El valle incompleto (1982)
  • La immensa solitud de Geneviève Lelouch (1993, Pòrtic)
  • L'heretgia amagada (2000, 7 i mig)
  • Evasions efímeres (2001, Bromera)
  • La mirada de Rebeca (2001, Tabarca)
  • El pes mosca (2001, Brosquil)
  • Retalls de vellut gris (2002, Brosquil)
  • El mapa d'Arístides (2002, Brosquil)
  • Les urpes del llop (2002, Bromera)
  • L'àngel covard (2004, Bromera)
  • El magma silenciós (2011, Onada), junt amb Manuel Garcia i Grau
  • Masculí plural (2013, Viena)
  • Les llàgrimes d'Orfeu (2018, 3i4)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Vicent Pallarés». Llibres valencians, s.d. [Consulta: 15 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 Aliaga, Xavier «Els Octubre premien trajectòries consolidades i sumen una nova veu». El Temps, 30-10-2017.
  3. «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: Març 2016].
  4. Llorente, Rebeca «Vicent Pallarés, premio Enric Valor por la novela de la vida de un niño». El País, 07-02-2004.


Premis i fites
Precedit per:
Josep Franco i Martínez
La vida és dura
Premi Andròmina de narrativa
2017
Succeït per:
Salvador Company Gimeno
Fons de formes