Ignasi Riera i Gassiot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ignasi Riera)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Riera i Gassiot
Ignasi Riera.jpg
Ignasi Riera (2001)
Biografia
Naixement 5 gener 1940 (79 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 1995 – 24 agost 1999
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

23 juny 1993 – 26 setembre 1995
← Rafael Ribó i Massó
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

11 agost 1987 – 4 abril 1988
← Antoni Lucchetti i Farré
Circumscripció electoral: Barcelona


Escut de Cornellà de Llobregat.svg  Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat 

1979 – 1994
Dades personals
Formació Escola Tècnica Professional del Clot
Activitat
Ocupació Polític, escriptor, columnista i editor
Partit Iniciativa per Catalunya Verds
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Família
Parents Joan Oliver i Sallarès (oncle)
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940) és un polític i escriptor català, nebot de Joan Oliver.

Biografia[modifica]

Estudià filosofia i teologia Fou professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1979-1994) pel PSUC, ciutat on residí molts anys, i fou diputat al Parlament català per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999. La seva figura, políticament parlant, s'ha mantingut sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Avui dia col·labora en diversos diaris i revistes, i és també conferenciant i tertulià radiofònic. Ha col·laborat a les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt i és membre de l'AELC, de la qual fou secretari general del 1983 al 1991.

Com a escriptor ha aportat més de trenta obres tant literàries com d'assaig. El 1984 li varen donar el premi Ramon Llull per a la seva novel·la El rellotge del pont d'Esplugues, com ja havia rebut el 1980 el Premi Andròmina de narrativa per Honorable míster R. Ha traduït al català les obres del pedagog Celestin Freinet. Des del 2003 viu a Madrid.

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Pàries, sindicalistes, demagogs (1986)
  • La pobra Norma Litz i altres contes (1988)
  • Bla, bla, bla..., Premi Pere Quart d'humor i sàtira (1989)
  • Un diputat per no res (1994)
  • Natàlia i altres contes (1995)
  • Els contes de la ràdio (1996)
  • La revolta dels avis (2005)
  • La infelicitat. Un estat de plenitud (2006)
  • Les set vides del gat Giovanni (2006)

Novel·la[modifica]

  • Honorable Mr. R. (1980)
  • No arrenqueu els geranis (1984)
  • El rellotge del pont d'Esplugues (1984)
  • Esposa al forn amb cebes (1986)
  • El pacte de Formentera (1987)

Poesia[modifica]

  • Poemes d'amor i d'estalvi (1989)

Biografies[modifica]

  • Candel, Paco o Francesc (1988)
  • Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000)
  • Jordi Pujol : llums i ombres (2001)
  • Lluís Llach (2002)

Assaigs[modifica]

  • El meu oncle Pere Quart (1992)
  • Un patriota exemplar (1997)
  • Els catalans de Franco (1998)
  • Un català a Madrid (2004)
  • Memòries d'un nen golut (2006)

Descripció i viatges[modifica]

  • Viatgers de Barcelona (2000)

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Lozano i Lerma
Crim de Germania
Premi Andròmina de narrativa
1980
Succeït per:
Rafael Ventura Melià
Àmbit perdurable