Vés al contingut

Josep Piera Rubio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Piera)
Plantilla:Infotaula personaJosep Piera Rubio
Imatge
(1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata
Beniopa (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 2026 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Gandia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, poesia i traducció literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarifé Arroyo (1972–2026), mort Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Josep Piera Rubio Modifica el valor a Wikidata

Josep Piera Rubio (Beniopa, 30 de maig de 1947 - Gandia, 5 d'abril de 2026) fou un poeta, escriptor, narrador i traductor valencià en llengua catalana.[1][2]

Trajectòria

[modifica]

Diplomat en Magisteri per la Universitat de València, com a poeta s'inicià amb una participació en el recull col·lectiu Carn fresca. Poesia valenciana jove 1974,[3][4] de joves poetes valencians. S'integrà de ple en la que s'anomenà generació dels 70,[5][6] i fou un dels fundadors de la revista literària Cairell. També publicà nombroses col·laboracions en altres publicacions literàries (Èczema, Caràcters) i en la premsa diària (Avui, Levante-EMV). Els seus llibres, tant en vers com en prosa, foren guardonats amb els premis més importants per a obres en català, com ara el Carles Riba de poesia o el Josep Pla de narrativa.[7]

Cultivà profusament la narració autobiogràfica, inspirada en les experiències dels seus nombrosos viatges pel Mediterrani, amb llargues estades a Grècia, a Itàlia i al Marroc, i en els paisatges de la Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on s'hi instal·là a partir del 1974. Publicà, així mateix, biografies de personatges com Ausiàs March i sant Francesc de Borja.[7] Fruit del seu interès per la poesia àrab són les seves versions al català de diversos poetes de l'orient d'al-Àndalus, i especialment d'Ibn Khafaja. També traduí el poeta italià Sandro Penna. Algunes obres seves han estat traduïdes al castellà, a l'anglès i a l'italià.[7]

De la seva faceta d'animador cultural, cal destacar la direcció de les activitats de l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició de Tirant lo Blanc) i la direcció de publicacions de l'Editorial Tres i Quatre.[7] El 1972 es casà amb la pedagoga Marifé Arroyo, una de les primeres mestres que introduí el valencià a l'escola pública.[8]

El 1976 publicà el primer llibre de poemes, Renou: la pluja ascla els estels, i dos anys més tard, El somriure de l'herba. El 1991 publicà els seus poemes en el recull Dictats d'amors (Poesia 1971-1991). Posteriorment, publicaria En el nom de la mar (1999), El jardí llunyà (2000) i Cants i encants (2004). La seva primera novel·la –gènere que poc després canviaria per la narració en primera persona– va ser Rondalla del retorn (1977). Els seus llibres, que d'alguna manera es mouen entre el relat intimista i les memòries, sovint descriuen viatges i, al mateix temps, exploren la més íntima natura de l'ésser humà: El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996) i A Jerusalem (2005). El 2001 publicà Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, una biografia literària del gran poeta del segle xv. El seu últim llibre, Puta postguerra (2007) és la continuació d'El temps feliç, part de les memòries que publicà el 2001. Rebé molts premis, entre altres el Premi Carles Riba de poesia, els premis Andròmina i Josep Pla de prosa,[9] i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[10]

El 2008, la revista L'Aiguadolç li dedicà un número monogràfic,[11] i el 2011 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'homenatjà amb una jornada en què intervingueren diversos estudiosos de la seva obra.[12] És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[cal citació]

L'any 2020 rebé una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Memòries setanteres.[13]

També fou vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club. El 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. El 2010, l'Ajuntament de Gandia acordà atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de Gandia. El 2023 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[14]

El febrer de 2025 publicà una reedició revisada d'Ací s'acaba tot, amb un epíleg inèdit, a l'editorial Cap de Brot Edicions. Aquest fou el primer llibre que publicà des que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, tal com afirmà ell mateix, aquesta reedició li permeté reviure el viatge a Sicília i, alhora, fer un treball de reescriptura que el rejovení.[15]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • 1973 Natanael. Gandia: Ajuntament de Gandia. Premi Ausiàs Marc 1972.
  • 1976 Renou: la pluja ascla els estels. Renou. València: Eliseu Climent. Col. «Tres i Quatre».
  • 1978 Presoners d'un parèntesi. Barcelona: Llibres del Mall.
  • 1979 Crits baden la tarda melodiosa. València: Septimomiau.
  • 1980 El somriure de l'herba. Pròleg de Jaume Pont. Barcelona: Proa; El somriure de l'herba/La sonrisa de la hierba. Edició i traducció de Marc Granell. Paiporta: Denes, 2008.
  • 1980 Esborranys de la música. Palma: Tafal.
  • 1981 Mel-o-drama. Postfaci de Josep Lluís Seguí. Barcelona: Edicions 62.
  • 1981 Brutícia. Pròleg de Jaume Pont. Barcelona: Llibres del Mall.
  • 1985 Maremar. Barcelona: Edicions 62.
  • 1987 Antologia. Pròleg d'Enric Sòria. València: Consorci d'Editors Valencians, col. «Gregal» 11.
  • 1990 Setembre a Sicília. Barcelona: Cafè Central, 1990. Plaquette.
  • 1991 Dictats d'amors (poesia 1971-1991). Pròleg d'Eduard J. Verger. Barcelona: Edicions 62.
  • 1991 Sentir. Lleida: Ajuntament de Lleida. Acompanya el núm. 4-5 de la revista Urc.
  • 1993 En blau. Màlaga: Ajuntament de Màlaga.
  • 1999 En el nom del mar. Barcelona: Empúries.
  • 2000 En el nom de la mar... i un inèdit, 1991-2000. Palma: Universitat de les Illes Balears.
  • 2004 Cants i encants. Epíleg d'Àngel Terron; dibuixos de Ramon Canet. Muro: Ensiola.
  • 2007 Grècia. València: Institució Alfons el Magnànim; Grecia. Traducció d'Emilio Coco a l'italià; 2009, Grèce. Traducció de Daría Rolland Pérez al francés; Grecia. Traducció al castellà, 2009. Col·lecció «Els Plecs del Magnànim».
  • 2008 Monodia de l'absència/Monodia de la ausencia. Pròleg de José Luis Falcó. Versions de Susanna Rafart et alii. Paiporta: Denes.
  • 2008 La poesia. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes-UnescoCat.
  • 2013 El temps trobat. Alzira: Bromera.
  • 2014 L'art antic del crit escrit. Il·lust. d'Amaia Arrazola; cur. de Víctor Gómez Labrado. Algemesí: Andana, 2014. Poesia infantil i juvenil.
  • 2018 Poesia completa 1971-2018. Pròleg de Maria Josep Escrivà. Epíleg de Jaume C. Pons Alorda. València: Institució Alfons el Magnànim.

Narrativa breu

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • 1978 Rondalla del retorn

Narracions de viatges

[modifica]
  • 1982 El cingle verd
  • 1985 Estiu grec
  • 1986 Les quatre estacions (amb Joan M. Monjo i Ignasi Mora)
  • 1987 Un bellíssim cadàver barroc
  • 1993 Ací s'acaba tot
    • 2025. Ací s'acaba tot, edició revisada i actualitzada per l'autor (editat per Cap de brot edicions)[16]
  • 1996 Seduccions de Marràqueix
  • 2000 El jardí llunyà
  • 2005 A Jerusalem
  • 2025 Tot són ones (Catarroja: Afers)

Infantil i juvenil

[modifica]
  • 1985 La raboseta i el rabosot
  • 1986 Peret i Marieta
  • 1989 En la ciutat dels jocs

Crítica literària i assaig

[modifica]
  • 1983 «Narracions» d'Ernest Martínez Ferrando
  • 1983 El poetes aràbigo-valencians
  • 1995 Gandia i la Safor
  • 1995 El paradís de les paraules
  • 2000 Els arrossos de casa
  • 2011 El somni d'una pàtria de paraules (Bromera)
  • 2016 Mai no és tard. Vinyoliana (Publicacions de la Universitat de València)
  • 2018 El llibre daurat : la història de la paella com no s'ha contat mai (Pòrtic)

Biografia, memòries i dietaris

[modifica]
  • 2001 Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March
  • 2001 Francesc M. Miret, l'últim poeta romàntic (amb Antoni López Quiles, Enric Ferrer Solivares i Eduard J. Verger)
  • 2001 El temps feliç
  • 2003 Arran del precipici
  • 2007 P*** postguerra (Barcelona: Edicions 62)
  • 2009 Francesc de Borja (Barcelona: Edicions 62)
  • 2012 Joc de daus (Barcelona: Edicions 62)
  • 2020 Els fantàstics setanta 1969-1974. València: Institució Alfons el Magnànim
  • 2023 Canvi de rumb. Els fantàstics setanta 1975-1979. València: Institució Alfons el Magnànim

Traduccions

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «S'ha mort Josep Piera, figura cabdal de la literatura valenciana i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 05-04-2026. [Consulta: 5 abril 2026].
  2. ↑ «Fallece el poeta y escritor valenciano Josep Piera a los 78 años» (en castellà). El País, 05-04-2026. [Consulta: 7 abril 2026].
  3. ↑ Iborra, Josep. «La nova poesia catalana del País Valencià (1974-1977)». A: La trinxera literària, 1974-1990: estudis sobre literatura Catalana al país Valencià. València: Universitat de València, 1995, pàg. 158. ISBN 9788478266265.
  4. ↑ Broch, Àlex. Sobre poesia catalana. Barcelona: Proa, 2007, p. 36. ISBN 9788484370819.
  5. ↑ Marco, Joaquim; Pont, Jaume. La nova poesia catalana. Barcelona: Península, 1980, p. 100 i 237. ISBN 9788429715989.
  6. ↑ Altaió, Vicenç; Sala-Valldaura, Josep Maria. Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). Barcelona: Laia, 1980, p. 77. ISBN 9788472229259.
  7. 1 2 3 4 «Mor el poeta valencià Josep Piera, una de les veus més destacades de la literatura catalana». 3CatInfo. CCMA, 05-04-2026. [Consulta: 6 abril 2026].
  8. ↑ «Biografia Josep Piera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 6 abril 2026].
  9. ↑ «Josep Piera i Rubió». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 21 novembre 2015].
  10. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 01-03-2023. [Consulta: 1r març 2023].
  11. ↑ AADD L'Aiguadolç, 35. Número monogràfic sobre Josep Piera, 2008.
  12. ↑ «Acadèmia Valenciana de la Llengua. Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals: Josep Piera», 2011. Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 12 agost 2014].
  13. ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 64. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
  14. ↑ «Josep Piera, 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes». El Punt Avui, 01-03-2023 [Consulta: 1r març 2023].
  15. ↑ «Telenotícies - Reediten "Ací s'acaba tot", un llibre de viatges de l'escriptor Josep Piera». 3cat. CCMA. [Consulta: 18 febrer 2025].
  16. ↑ Llort, Lluís. «L'editorial Cap de brot agafa velocitat de vol». El Punt Avui. [Consulta: 18 gener 2025].
  17. ↑ «El poeta, narrador i traductor Josep Piera, 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb. [Consulta: 1r març 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Josep Piera, València 2011. Generalitat Valenciana. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012, p. 127. ISBN 978-84-482-5726-2.  Publicació disponible en Llibreries de la Generalitat - Llig.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Enric Sòria
Arqueologia		 Premis València: Poesia en valencià
2013
amb Josep Piera		 Succeït per:
Salvador Ortells Miralles
Els mots ferits
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Piera_Rubio&oldid=37230796»