Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor

(2008)
Nom original	(ca) Isabel-Clara Simó
Biografia
Naixement	4 abril 1943 Alcoi
Mort	13 gener 2020 (76 anys) Barcelona
Causa de mort	Causes naturals (Esclerosi lateral amiotròfica)
Lloc d'enterrament	Cementiri d'Alcoi
7è Degana de la Institució de les Lletres Catalanes  2016 – 2020 (mort en el càrrec) ← Francesc Parcerisas i Vázquez
Activitat
Ocupació	Periodista i escriptora
Partit	Solidaritat Catalana per la Independència
Família
Cònjuge	Xavier Dalfó i Hors
Premis (2017)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2016)  Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2011)  Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi (2011)  Premis Valencià de l'Any (2010)  Premi Joanot Martorell de narrativa (2009)  Premis Pompeu Fabra (2009)  premi Trajectòria (2009)  Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2007)  Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, per l'obra El meu germà Pol (2004)  Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2001)  Premi Andròmina de narrativa (1999)  Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (1999)  Creu de Sant Jordi (1993)  Premi Sant Jordi de novel·la (1993)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1985)  Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (1978)  Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020) fou una escriptora, periodista i política valenciana. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura en català. Ha estat guardonada en múltiples ocasions. Entre altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La salvatge; el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària, i el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per El meu germà Pol.

Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l'italià, el neerlandès i el suec.

Biografia

Isabel-Clara Simó és llicenciada en Filosofia per la Universitat de València en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Va exercir de professora a Bunyol i a l'IES Ramon Muntaner de Figueres, ciutat on van néixer els seus fills, i també a l'IB Sant Josep de Calassanç de Barcelona. Va passar al periodisme el 1972 com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació. En els seus contes i novel·les ha creat uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). Obres com Júlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) han estat ambientades a Alcoi, la seva ciutat natal. La seva novel·la El mossèn (1987), sobre Jacint Verdaguer, va ser adaptada a la ràdio per Catalunya Ràdio.

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993 per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptació cinematogràfica l'any 2000. De publicació més recent són llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la recopilació dels seus articles apareguts al diari Avui, amb el títol d'En legítima defensa. També s'ha de parlar de l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, portada a l'escena per Pep Cortès.

Isabel-Clara Simó rep el Premi Trajectòria de mans de Josep Maria Castellet. A la dreta, Carles Solà; al fons, Jordi Boixaderas i Albert Pèlach

El 1993 guanyà el Premi Crítica Serra d'Or de narració per Històries perverses. L'any 2001 li és atorgat el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones, i el 2004, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la modalitat d'assaig per En legítima defensa. L'any 2007 va conquerir el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra El meu germà Pol.

Com a periodista, va exercir de directora del setmanari Canigó, va ser columnista al diari Avui i ara al Punt Avui. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 2008 va ser distingida amb els Premis Joan Coromines que atorga la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la llengua catalana, la cultura i la nació.

L'any 2009 va rebre el Premi Trajectòria en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Segons l'organització, aquest guardó reconeix l'extensa obra de l'escriptora i la seva implicació en la defensa de la llengua. Van completar la cita literària una glossa a l'homenatjada de l'exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Solà, i una lectura de poemes inèdits de l'autora per part de l'actor Jordi Boixaderas. El 2013 també va ser reconeguda per l'Ajuntament d'Alcoi amb la concessió de la medalla d'or de la ciutat i el nomenament com a filla predilecta.

L'any 2016 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. A la tardor, va esdevenir la nova degana de la Institució de les Lletres catalanes, en substitució de Francesc Parcerisas.

El 2017 va rebre el Premi d'Honor de les lletres catalanes.

El 7 d'agost de 2019 l'escriptora faria saber públicament la lluita que mantenia contra una malaltia. Moriria el 13 de gener de l'any 2020 a causa d'aquesta malaltia a l'edat de 76 anys.

Obra publicada

Entre les seves més de quaranta obres cal destacar:

Novel·la Júlia. Barcelona: La Magrana, 1983 Ídols. Barcelona: La Magrana, 1985 T'estimo, Marta. Barcelona: La Magrana, 1986 El secret d'en Toni Trull. Barcelona: Barcanova, 1986 El mossèn. Barcelona: Plaza i Janés, 1987 Els ulls de Clídice. Barcelona: Ed. 62, 1990 La veïna. Barcelona: Àrea, 1990 Una ombra fosca com un núvol de tempesta. Barcelona: Àrea, 1991 La Nati. Barcelona: Àrea, 1991 El Mas del Diable. Barcelona: Àrea, 1992 Raquel. Barcelona: Columna, 1992 [juvenil] La salvatge. Barcelona: Columna, 1994 La innocent. Barcelona: Columna, 1995 Joel. Barcelona: Columna, 1996 El professor de música. Barcelona: Columna, 1998 De nom, Emili. Barcelona: Columna, 1998 El gust amarg de la cervesa. Barcelona: Columna, 1999 T'imagines la vida sense ell? Barcelona: Columna, 2000 Hum... Rita!: L'home que ensumava dones. València: Eliseu Climent / 3i4, 2001 L'home que volava en el trapezi. Barcelona: Columna, 2002 Adéu-suau. Barcelona: Ed. 62, 2006 Dora diu que no. Alzira: Bromera, 2006 [juvenil] El caníbal. Barcelona: Columna, 2007 El meu germà Pol. Alzira: Bromera, 2008 Amor meva. Barcelona: Ed. 62, 2010 Un tros de cel. Alzira: Bromera, 2012 Els invisibles. Barcelona: Amsterdam, 2013 La vida sense ell (nova versió de T'imagines la vida sense ell?). Alzira: Bromera, 2013 L'amant de Picasso. Alzira: Bromera, 2015 Jonàs. Barcelona: Edicions 62, 2016 Narrativa És quan miro que hi veig clar. Barcelona: Selecta, 1979 Bresca. Barcelona: Laia, 1985 Alcoi-Nova York. Barcelona: Ed. 62, 1987 Històries perverses. Barcelona: Ed. 62, 1992 Perfils cruels. Barcelona: Ed. 62, 1995 Dones. Barcelona: Columna, 1997 En Jordi i la sargantana. Barcelona: Columna, 1999 [infantil] Contes d'Isabel: antologia. Barcelona: Columna, 1999 Sobre el nacionalisme (Carta al meu nét). Barcelona: Columna, 2000 Estimats homes (Una caricatura). Barcelona: Columna, 2001 En legítima defensa. Barcelona: Columna, 2003 Angelets. Barcelona: Ed. 62, 2004 Adéu Boadella. Barcelona: Mina, 2008 Homes. Alzira: Bromera, 2010 Tota aquesta gent. Barcelona: Edicions 62, 2014

Altres Teatre ... I Nora obrí la porta. Barcelona: Revista Entreacte, 1990 Còmplices. Alzira: Bromera, 2004 La visita. Alzira: Bromera, 2012 Obres dramàtiques representades Dona i Catalunya. Institut Francès, 1982 Dones. Mite-les. Barcelona: Teatre Regina, 1999 Còmplices. Pep Cortès, Granollers: Teatre de Ponent, 2003 Poesia ABCDARI. Alcoi: Marfil, 1995 El conjur. Barcelona: Ed. 62, 2009 Estudis literaris Si em necessites, xiula. Barcelona: Ed. 62, 2005 Textos autobiogràfics Els racons de la memòria. Barcelona: Ed. 62, 2009 Investigació i divulgació El món de Toni Miró. València: Ed. de la Guerra, 1989

Premis i reconeixements

• Víctor Català, 1978: És quan miro que hi veig clar
• Crítica del País Valencià, 1985: Ídols
• Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, 1993: Històries perverses
• Sant Jordi, 1993: La salvatge
• València de Literatura-narrativa, 1994: La innocent
• Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 1999: El professor de música
• Premis Octubre-Andròmina de narrativa, 2001: Hum... Rita! : L'home que ensumava dones
• APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), 2002
• Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, 2004: En legítima defensa
• Ciutat d'Alzira de novel·la, 2007: El meu germà Pol
• Premi Joan Coromines, 2008
• Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, 2009: Adéu Boadella
• Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, 2009
• Pompeu Fabra, 2009
• Joanot Martorell de narrativa de Gandia, 2010: Amor meva
• Ciutat d'Alcoi de teatre, 2011: La visita
• Memorial Jaume Fuster de l'AELC, 2013: a la trajectòria i al conjunt de la seva obra
• Medalla d'Or de la ciutat d'Alcoi, 2013
• Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats, 2016
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 2017

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel-Clara Simó i Monllor

• Paüls, Lena; Miàs, Josep. «Isabel-Clara Simó i Monllor». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• «Simó,Isabel-Clara». Corpus literari de la Ciutat de Barcelona.
• «Isabel-Clara Simó Monllor». Fitxa biobibliogràfica. Grup 62.
• «Isabel-Clara Simó». Biobibliografia. Edicions Bromera.

Premis i fites
Precedit per: Matthew Tree Ella ve quan vol	Premi Andròmina de narrativa 2001	Succeït per: Vicent Usó i Mezquita Crònica de la devastació