Cas Millet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cas Millet
Lloc Catalunya
Data dels fets 1990-2009
Descripció dels fets
Presumpte desfalc de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música i delicte urbanístic
Implicats
Particulars Fèlix Millet i Tusell
Estat
En investigació
Categoria:Casos de corrupció
Modifica dades a Wikidata
Placa amb el nom "Fèlix Billet", col·locada arran del Cas Millet, situada a la plaça de Lluís Millet, a Barcelona

El cas Millet, també conegut com el cas Palau o el saqueig del Palau de la Música,[1][2] és essencialment un desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música (que és una fundació erigida pel mateix Fèlix Millet l'any 1990), amb la implicació d'alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que incloïa el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya.[3] El desfalc va ser realitzat durant aproximadament tota la primera dècada del segle XXI i en alguns casos ha passat tant de temps que el delicte ja ha prescrit.

El cas va originar consternació en la societat civil catalana per la importància simbòlica del Palau de la Música Catalana. Les ramificacions del cas Millet han afectat partits polítics que directament o indirecta van ésser finançats per Millet amb fons d'origen il·legal.

Antecedents[modifica]

Ja l'any 2002 una nota anònima adreçada a la Delegació d'Hisenda de Catalunya alertava, citant només Fèlix Millet ("l'inefable Fèlix Millet", deia textualment) que part dels diners de la Fundació Palau de la Música es desviaven per a usos privats. Malgrat aquesta denúncia anònima, no es va realitzar cap investigació en aquell moment perquè la denúncia no aportava dades concretes que ho permetessin. Tot i així, aquesta denúncia fou arxivada amb el pertinent registre oficial d'entrada.

També el Síndic de Comptes de la Generalitat de Catalunya trobà anomalies en la gestió de l'any 2002, i n'informà l'administració responsable.[4]

La instrucció i imputació[modifica]

El juny de 2009 la fiscalia de Barcelona sí que va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet i Tusell i tres responsables i directius més del Palau de la Música Catalana. A finals de juliol de 2009 Millet es va veure implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona en la qual s'intentà aclarir un presumpte desviament de dos milions d'euros durant els anys 2003 i 2004 per part del patronat del Palau de la Música. El 28 de juliol de 2009 Millet fou destituït del càrrec al patronat, i el 31 de juliol cessà de la presidència del Banc de la Petita i Mitjana Empresa Bankpime.

Seguint el consell dels seus advocats, Millet reconegué el desviament de fons per als seus comptes i patrimoni personal. En una confessió de Fèlix Millet publicada al diari La Vanguardia, ell mateix confessa haver fet un desfalc per import de 3,3 milions d'euros que destinà, entre altres usos, a reformar edificacions de la seva propietat i a pagar viatges turístics a destinacions com Maldives i Dubai. A més, i de forma molt controvertida, hi deia que havia pagat comissions i altres despeses en diner negre (diners que no consten en la comptabilitat oficial) a artistes que actuaven al Palau de la Música Catalana.

Finalment, el jutge d'instrucció determinà que Convergència Democràtica de Catalunya havia rebut 5,1 milions en comissions de Ferrovial.[3]

Durant la instrucció del cas també es van detectar irregularitats en el projecte de l'hotel del Palau de la Música, la qual cosa donà peu a l'anomenat Cas Hotel del Palau, en el qual foren imputats el 2010, i declarats innocents el maig de 2014, els responsables d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona: l'extinent d'alcalde del consistori Ramon García-Bragado, l'exgerent d'urbanisme Ramon Massaguer i l'exdirector jurídic d'urbanisme Enric Lambies, així com l'arquitecte del projecte.[5]

El judici va començar l'1 de març de 2017 i es va acabar el 16 de juny del mateix any.[6] El 15 de gener de 2018 el tribunal va publicar la sentència.[7] Els principals acusats van ser condemnats a penes de presó:[8][9]

  • Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de diners, delicte contra la hisenda pública.
  • Jordi Montull a 7 anys i 6 mesos de presó per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de diners, delicte contra la hisenda pública.
  • Gemma Montull a 4 anys i 6 mesos de presó per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències i blanqueig de diners. Absolta del delicte contra la hisenda pública.
  • Daniel Osàcar a 4 anys i 5 mesos de presó per tràfic d'influències, blanqueig de diners, falsedat en document mercantil i falsedat comptable.
  • Raimon Bergós Civit a 2 anys de presó per falsedat en document mercantil. Absolt de malversació de diners públics i apropiació indeguda.
  • Santiago Llopart Romero a 1 any i 9 mesos de presó per falsedat en document mercantil. Absolt de malversació de diners públics i apropiació indeguda.
  • Miguel Giménez-Salinas Lerín a 8 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
  • Juan Manuel Parra González a 8 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
  • Luis Rodríguez Silvestre a 1 any i 9 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
  • Vicente Muñoz García a 1 any i 9 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
  • Juan Antonio Menchén Alarcón a 1 any i 9 mesos de presó per falsedat en document mercantil.
  • Edmundo Quintana Giménez a 8 mesos de presó per delicte contra la hisenda pública. Absolt de malversació de diners públics, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil.
  • A CDC 6,6 milions per finançament irregular.

El tribunal va absoldre els ex-directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga i el directiu de Publiciutat Marc Martí Ramon perquè va considerar que els delictes havien prescrit i va absoldre també a la ex-directora general del Palau Rosa Garicano van ser absolts.[10][11]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Descàrrega del sumari del cas Millet (castellà)
  • Serveis informatius de TV3. «Cop al Palau». 30 Minuts, emès a TV3 el 22 novembre 2009. [Consulta: 23 novembre 2009]. Reportatge sobre el desenvolupament del cas Millet amb entrevistes a patrons del Palau, músics relacionats amb l'Orfeó /Fundació / Cor del Palau de la Música i representants de les institucions polítiques que participaven en aquest consorci de la Fundació Palau de la Música.