Cas Millet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cas Millet
Lloc Catalunya
Data dels fets 1990-2009
Descripció dels fets
Presumpte desfalc de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música i delicte urbanístic
Implicats
Particulars Fèlix Millet i Tusell
Estat
En investigació

Categoria:Casos de corrupció
Modifica dades a Wikidata
Placa amb el nom "Fèlix Billet", col·locada arran del Cas Millet, situada a la plaça de Lluís Millet, a Barcelona

El cas Millet, també conegut com el cas Palau o el saqueig del Palau de la Música,[1][2] és essencialment un desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música (que és una fundació erigida pel mateix Fèlix Millet l'any 1990), amb la implicació d'alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que incloïa el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya.[3] El desfalc va ser realitzat durant aproximadament tota la primera dècada del segle XXI i en alguns casos ha passat tant de temps que el delicte ja ha prescrit.

El cas va originar consternació en la societat civil catalana per la importància simbòlica del Palau de la Música Catalana. Les ramificacions del cas Millet han afectat partits polítics que directament o indirecta van ésser finançats per Millet amb fons d'origen il·legal.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ja l'any 2002 una nota anònima adreçada a la Delegació d'Hisenda de Catalunya alertava, citant només Fèlix Millet ("l'inefable Fèlix Millet", deia textualment) que part dels diners de la Fundació Palau de la Música es desviaven per a usos privats. Malgrat aquesta denúncia anònima, no es va realitzar cap investigació en aquell moment perquè la denúncia no aportava dades concretes que ho permetessin. Tot i així, aquesta denúncia fou arxivada amb el pertinent registre oficial d'entrada.

També el Síndic de Comptes de la Generalitat de Catalunya trobà anomalies en la gestió de l'any 2002, i n'informà l'administració responsable.[4]

La instrucció i imputació[modifica | modifica el codi]

El juny de 2009 la fiscalia de Barcelona sí que va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet i Tusell i tres responsables i directius més del Palau de la Música Catalana. A finals de juliol de 2009 Millet es va veure implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona en la qual s'intentà aclarir un presumpte desviament de dos milions d'euros durant els anys 2003 i 2004 per part del patronat del Palau de la Música. El 28 de juliol de 2009 Millet fou destituït del càrrec al patronat, i el 31 de juliol cessà de la presidència del Banc de la Petita i Mitjana Empresa Bankpime.

Seguint el consell dels seus advocats, Millet reconegué el desviament de fons per als seus comptes i patrimoni personal. En una confessió de Fèlix Millet publicada al diari La Vanguardia, ell mateix confessa haver fet un desfalc per import de 3,3 milions d'euros que destinà, entre altres usos, a reformar edificacions de la seva propietat i a pagar viatges turístics a destinacions com Maldives i Dubai. A més, i de forma molt controvertida, hi deia que havia pagat comissions i altres despeses en diner negre (diners que no consten en la comptabilitat oficial) a artistes que actuaven al Palau de la Música Catalana.

Finalment, el jutge d'instrucció determinà que Convergència Democràtica de Catalunya havia rebut 5,1 milions en comissions de Ferrovial.[3]

Durant la instrucció del cas també es van detectar irregularitats en el projecte de l'hotel del Palau de la Música, la qual cosa donà peu a l'anomenat Cas Hotel del Palau, en el qual foren imputats el 2010, i declarats innocents el maig de 2014, els responsables d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona: l'extinent d'alcalde del consistori Ramon García-Bragado, l'exgerent d'urbanisme Ramon Massaguer i l'exdirector jurídic d'urbanisme Enric Lambies, així com l'arquitecte del projecte.[5]

Es preveu que el judici comenci l'1 de març de 2017.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raül Maigí i Manuel Cuyàs. «El saqueig del Palau, de la «A» a la «Z»». El Punt, 27-09-2009. [Consulta: 20 octubre 2009].
  2. «ESPECIAL: El saqueo del Palau de la Música» (en castellà). El País, 27-09-2009. [Consulta: 20 octubre 2009].
  3. 3,0 3,1 «El juez concluye que CDC recibió 5,1 millones en comisiones de Ferrovial» (en castellà). El País, 16-07-2013. [Consulta: 4 gener 2014].
  4. «La Generalitat va detectar irregularitats al Palau ja al 2002 però no es va fer res» (en ca). El Punt Avui, 09-05-2017.
  5. Redacció TV3. «L'Audiència condemna a un any de presó Millet i Montull i absol l'antiga cúpula d'Urbanisme pel "cas hotel Palau"». TV3.cat, 28-05-2014. [Consulta: 28 maig 2014].
  6. Fernández, David «Tretze dies de març: entre Palau i Pretòria» (en ca-es). Directa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Descàrrega del sumari del cas Millet (castellà)
  • Serveis informatius de TV3. «Cop al Palau». 30 Minuts, emès a TV3 el 22 novembre 2009. [Consulta: 23 novembre 2009]. Reportatge sobre el desenvolupament del cas Millet amb entrevistes a patrons del Palau, músics relacionats amb l'Orfeó /Fundació / Cor del Palau de la Música i representants de les institucions polítiques que participaven en aquest consorci de la Fundació Palau de la Música.