Cas Hotel del Palau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cas Hotel del Palau
LlocBarcelona, Catalunya
Data dels fets2006
Data de difusió2010
Descripció dels fets
Presumpta requalificació urbanística irregular d'una finca propera al Palau de la Música Catalana
Implicats
PolíticsRamon García-Bragado (Tinent d'Alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona)
FuncionarisRamon Massaguer i Enric Lambies
ParticularsFèlix Millet i Tusell i Jordi Montull i Bagur
Sentència
Recorreguda al Suprem
Data28 de maig de 2014
ÒrganAudiència de Barcelona, sala cinquena.
SentitUn any de presó per Fèlix Millet i Tusell i Jordi Montull
Absolució per a Ramon García-Bragado, Ramon Massaguer i Enric Lambies

Arxivat
Data8 de juny de 2016
ÒrganTribunal Suprem
SentitAbsolució per Fèlix Millet i Tusell i Jordi Montull
Categoria:Casos de corrupció
Casa Agustí Valentí, al carrer Sant Pere Més Alt 13-bis, on s'havia de construir l'hotel

El Cas Hotel del Palau és el nom que va rebre una causa judicial iniciada l'any 2009 per tràfic d'influències en la requalificació urbanística d'una finca del carrer Sant Pere més Alt de Barcelona, propera al Palau de la Música Catalana per construir-hi un hotel de luxe. L'expedient judicial estava referit a uns fets ocorreguts entre l'any 2006 i 2009 i derivava del procés d'instrucció del Cas Millet, contra Fèlix Millet i Tusell i Jordi Montull i Bagur. L'any 2010 també van ser imputats per tràfic d'influències i prevaricació tres càrrecs de l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona: Ramon García-Bragado (Tinent d'alcalde d'Urbanisme, PSC), Ramon Massaguer (gerent d'Urbanisme), i el lletrat Enric Lambies, a més de l'arquitecte del projecte de l'hotel, Carles Díaz. Als membre del Consistori Barcelonès se'ls acusava de no haver aturat l'operació quan la finca va canviar de titularitat.[1][2]

Altrament també s'hi va veure relacionat el Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en aquell moment, Antoni Castells (PSC), tot i que no va estar imputat.[3]

A la seva sentència de 28 de maig de 2014, l'Audiència de Barcelona va condemnar a un any de presó als acusats Fèlix Millet i Tusell, president de la Fundació del Palau de la Música Catalana i Jordi Montull i Bagur, director de la mateixa institució, per tràfic d'influències. Obligava també Millet a pagar una multa de 3,6 milions d'euros i Montull, una de 900.000 euros. La mateixa sentència va absoldre de l'acusació de prevaricació a Ramon García-Bragado, Ramon Massaguer i Enric Lambies, de l'Ajuntament de Barcelona, i Carles Diaz Gomez, l'arquitecte del despatx Tusquets que va projectar l'hotel.[4]

El cas[modifica]

En novembre de l'any 2003, la Fundació del Palau de la Música Catalana va arribar a un acord amb l'Escola La Salle Comtal per comprar-li una finca de la seva propietat situada al carrer Sant Pere Més Alt 13-bis a 17 de Barcelona amb l'objecte de construir un hotel de luxe. L'acord, signat per Fèlix Millet i Tusell i Jordi Montull i Bagur, president i director de la fundació, compensava al col·legi amb la realització d'unes obres.[5] L'edifici és obra d'Antoni Millàs i Figuerola de 1906 i figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona amb una qualificació urbanística d'"equipament educatiu".[6]

Per poder construir l'hotel era necessària una requalificació urbanística com a "residencial", una tramitació complexa però factible dins d'un pla general de millora dels entorns del Palau de la Música Catalana. Aquest pla s'havia començat a desplegar l'any 1989 amb un projecte dels arquitectes Òscar Tusquets i Carles Díaz, que va permetre enderrocar la veïna església de Sant Francesc de Paula per a fer una important remodelació i ampliació del Palau, l'any 2000.[7]

Per poder iniciar la tramitació de canvi de qualificació, s'havia de comptar amb una altra propietat de caràcter residencial que pogués passar a ser equipament, un requisit indispensable per mantenir la proporció de cada tipus prevista al Pla General Metropolità. Per a això la Fundació del Palau de la Música i la Generalitat de Catalunya van formalitzar un conveni el 8 de març de 2006 on s'acordava una permuta de qualificacions entre la finca de la Fundació i la del carrer Ciutat número 1 de Barcelona, propietat de la Generalitat i qualificada com a residencial. Aquest conveni fixava que els costos de compensació a la Generalitat serien pagats per la constructora del futur hotel.[8]

El 24 d'octubre de 2006 es va formalitzar un segon conveni entre la Fundació, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que, referenciant l'anterior, fixava les bases de la modificació puntual del Pla General Metropolità i es determinava que la Fundació, com a promotor, redactaria la proposta mitjançant l'equip d'arquitectes Oscar Tusquets. El projecte de modificació va ser presentar per la Fundació davant l'Ajuntament el 13 de març de 2007.[9][8]

Un cop signats els dos convenis institucionals, Millet i Montull inicien contactes amb diverses empreses per tal d'assignar la construcció i gestió de l'hotel, amb el resultat d'un contracte entre Olivia hotels, representat per Manuel Valderrama ex-vocal de la junta del Palau, i la Fundació del Palau de la Música, representada per Félix Millet i Jordi Montull. En el procés de negociació, abans de convertir-se en públic el 13 de juliol de 2007, Millet i Montull van exigir 900.000 euros a Manuel Valderrama, com a compensació perquè la Fundació continués apareixent a la tramitació de la requalificació.[10]

El 8 d'abril de 2008 el gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Messeguer, va signar l'«aprovació inicial» de la modificació del PGM, primera fase del tràmit i que, un cop va ser aprovat per la comissió d'Urbanisme el 10 d'abril de 2008, va ser publicada al BOPB el 2 de maig de 2008.[11]

Després de l'aprovació inicial, el procediment de tramitació segueix amb un període d'al·legacions i un procés d'exposició pública abans de la seva «aprovació provisional». Aquest període va durar fins al 24 d'abril de 2009, data en què va ser aprovat provisionalment pel plenari de l'Ajuntament de Barcelona.[9]

Rebuig veïnal[modifica]

Va ser en aquesta fase quan es van produir les reclamacions veïnals que comptaven amb el suport de la regidora del districte de Ciutat Vella, l'arquitecta Itziar González. El veïns van presentar un conjunt de condicions que van ser incorporades al projecte abans de la seva aprovació provisional.[6] Però la seva reivindicació passava per evitar la construcció de l'hotel, ja que identificaven un risc d'invasió del sector hoteler a l'interior d'un barri bàsicament residencial. Entenien que, en un moment de fort creixement del sector turístic, la proliferació d'equipaments hotelers alteraria l'essència de la zona.[12] De fet, la regidora ja havia manifestat el seu compromís en contra de la proliferació d'aquests establiments i d'apartaments turístics que els darrers anys s'havien creat. Una posició que li havia suposat amenaces i que va portar l'Ajuntament a suspendre llicències per construir nous hotels a Ciutat Vella durant un any l'1 d'abril de 2009.[13] El 30 d'abril de 2009, Itziar Gonzalez va patir un assalt al seu domicili particular, situat dins el mateix districte.[14]

La suspensió de llicències no tenia efectes retroactius i, per tant, només afectava a les noves peticions i no a les que ja estaven en curs com el cas de l'hotel del Palau.[13]

Judici i sentència[modifica]

L'expedient judicial es va admetre a tràmit al jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona l'abril de 2009. Després de la recollida de proves i testimonis, el fiscal va presentar querella contra Millet i Montull acusats de tràfic d'influències i apropiació indeguda el 9 de juny de 2010.[a] El 17 de juny la jutgessa Míriam de Rosa Palacio ordena presó provisional per als dos imputats com a mesura cautelar per a evitar pressions sobre algun dels testimonis.[15]

El 30 de juny de 2010 també van ser imputats per tràfic d'influències i prevaricació tres càrrecs de l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona: Ramon García-Bragado (Tinent d'alcalde d'Urbanisme, PSC), Ramon Massaguer (gerent d'Urbanisme), i el lletrat Enric Lambies, a més de l'arquitecte del projecte de l'hotel, Carles Díaz.[1] En aquell moment, la jutgessa considera que el risc de pressions per part de Millet i Montull ja no existia i van sortir de la presó.[15]

La imputació de càrrecs públics va donar un caràcter mediàtic al cas i va provocar una comissió d'investigació municipal l'octubre de 2010. Pocs mesos abans de les eleccions municipals, el fet va deixar tocat el govern del PSC i va obligar Garcia-Bragado a dimitir com a responsable polític d'urbanisme, si bé l'alcalde Jordi Hereu el va mantenir com a tinent d'alcalde.[16] Durant la comissió, Garcia-Bragado va acusar l'oposició municipal de CDC d'haver aprofitat el cas per equilibrar les acusacions de finançament il·legal que se li imputaven al Cas Millet, la causa origen d'aquest cas.[17]

La fase d'instrucció va finalitzar el novembre de 2012 i l'expedient va passar a la sala cinquena de l'Audiència de Barcelona. Després d'un retard en la constitució del tribunal, es va convocar el judici oral per octubre de 2013. Però per problemes d'agenda d'un dels lletrats es va produir un ajornament fins al 24 de febrer de 2014. El dia d'inici del judici, en Fèlix Millet i Tusell no es va presentar i l'endemà el seu advocat va presentar un certificat de l'ingrés hospitalari del principal encausat per un trencament de fèmur, un fet que va fer ajornar un altre cop el judici fins al 10 de març. Va quedar, finalment, vist per a sentència el 8 d'abril de 2014.[18]

A la seva sentència de 28 de maig de 2014, la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona va condemnar a un any de presó als acusats Fèlix Millet i Tusell i Jordi Montull i Bagur per tràfic d'influències i absolts de la resta de càrrecs demanats per les acusacions. Obligava també Millet a pagar una multa de 3,6 milions d'euros i Montull, una de 900.000 euros. La mateixa sentència absolia de tots els càrrecs a Ramon García-Bragado, Ramon Massaguer i Enric Lambies, de l'Ajuntament de Barcelona i Carles Diaz, l'arquitecte del despatx Tusquets que va projectar l'hotel.[19][4] La fiscalia va recórrer al Tribunal Suprem que va demanar una nova redacció de la sentència considerant que no s'havien recollit correctament algunes proves. Un any més tard, el 23 d'abril de 2015, l'Audiència de Barcelona es va ratificar en el resultat amb una nova sentència que argumentava de forma més precisa la seva primera resolució.[20]

El juny de 2016, el Tribunal Suprem va absoldre Millet i Montull en el cas Hotel del Palau, deixant el cas sense cap condemnat.[21]

Notes[modifica]

  1. Diligències prèvies 2613/2010-P

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Redacció. «L'Ajuntament no ha pres mai una decisió perquè Millet i Montull s'enriqueixin». TV3.cat. [Consulta: 28 maig 2014].
  2. «La jutge de l'hotel Millet limita el cas a l'ajuntament». El Periódico de Catalunya, 02-07-2010.
  3. Redacció Directe, 4 juny 2010.
  4. 4,0 4,1 Redacció TV3, 28/05/2014.
  5. Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 7.
  6. 6,0 6,1 Urbanisme de Barcelona, 01-07-2009.
  7. Cararach, Joan Anton. El Palau de la Música Catalana : simfonia d'un segle. 1a ed.. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 978-84-297-6037-8. 
  8. 8,0 8,1 Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 8.
  9. 9,0 9,1 Perdigó Solà, gener-2011, p. 75.
  10. Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 10.
  11. Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 11.
  12. «Acta de la reunió de l'Associació». SOSI. Associació de Veïns de Casc Antic, 28-11-2008. [Consulta: 5 juny 2014].
  13. 13,0 13,1 Suñé, Ramon; Angulo, Silvia «Ciutat Vella suspende por un año las licencias para construir hoteles» (en castellà). La Vanguardia, 01-04-2009 [Consulta: 5 juny 2014].
  14. Navarro, Núria «La concejala que dijo 'no' a la corrupción». El Periodico, 21 febrer del 2014.
  15. 15,0 15,1 Jutjat d'Instrucció n.10, 30-06-2010, p. 7.
  16. «García-Bragado deixa les responsabilitats d'Urbanisme temporalment», 01-07-2010. [Consulta: 13 juny 2014].
  17. Cia, Blanca «García-Bragado acusa a CDC de usar el hotel del Palau para tapar su financiación». El Pais, 28-09-2010.
  18. Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 2.
  19. Audiència de Barcelona, 28-05-2014, p. 73.
  20. Piulachs, Mayte «[l'Audiència de Barcelona L'Audiència manté la pena a Millet i Montull i l'absolució als caps d'Urbanisme]». El Punt Avui, 24-04-2015 [Consulta: 7 maig 2015].
  21. «El Suprem absol Millet i Montull en el cas Hotel del Palau». 324.cat, 09-06-2016 [Consulta: 9 juny 2016].

Bibliografia[modifica]