Querella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una querella és un acte processal consistent en una declaració voluntàriament dirigida a l'òrgan jurisdiccional competent, per la que el seu subjecte, a més a més d'assabentar a aquell la notitia criminis —notícia criminal—, exercita l'acció penal, regulant-se actualment al Codi Processal Penal.

Aquest article explica les formalitats de la presentació d'una querella, vàlida solament per a Espanya. La denúncia pot formular-se davant de qualsevol autoritat judicial, funcionari del Ministeri fiscal o de la Policia. Tanmateix, la querella ha d'interposar-se davant l'òrgan jurisdiccional competent.

Subjectes de la denúncia i la querella[modifica]

La denúncia, per regla general, és un deure, mentre que la querella és un dret, en general.

  • La denúncia és una obligació que, per regla general, imposa l'Estat per obtenir la cooperació ciutadana en la lluita contra el delicte.
  • La querella, tanmateix, constitueix, per regla general, un dret: tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, poden querellar-se quan es tracti d'un delicte públic, utilitzant l'acció popular; i també poden querellar-se els estrangers pels delictes comesos contra les seves persones o béns, o les persones o béns dels seus representats.

Respecte dels ciutadans espanyols, la Llei Orgànica del Poder Judicial disposa que podran exercir l'acció popular, en els casos i formes establerts en la Llei. Al contrari, als delictes privats (perseguibles a instància de part), només poden querellar-se les persones legitimades, segons els casos, per actuar al procés en qualitat d'acusador privat.

Forma de la querella[modifica]

Els requisits formals de la querella són:

  1. Es presentarà sempre pel mig de Procurador en poder i subscrita per Lletrat.
  2. Ha de contenir: 2 operacions
    1. El Jutge o Tribunal davant de qui es presenti;
    2. El nom, cognoms i veïnatge del querellant;
    3. El nom, cognoms i veïnatge del querellant. En cas d'ignorar-se aquestes circumstàncies, s'haurà de fer la designació del querellant per les senyes que millor puguin fer-lo conèixer;
    4. La relació minuciosa del fet, amb expressió del lloc, any, mes, dia i hora en què es va executar, si se sabessin;
    5. Les diligències que hagin de practicar-se per a la comprovació del fet;
    6. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències referides, es procedeixi a la detenció i presó del presumpte culpable o a exigir-li la fiança de llibertat provisional, i s'acordi l'embargament dels seus béns a la quantitat necessària, en els casos en els quals així procedeixi;
    7. La signatura del querellant (o la d'una altra persona al seu prec, si no sabés o no pogués signar, quan el Procurador no tingués poder especial per formular la querella) de l'advocat i del procurador.

Requisits de l'admissibilitat[modifica]

El querellant prestarà fiança de la classe i quantia que fixi l'òrgan jurisdiccional, per respondre de les resultes del procés. Però estan exempts de l'obligació de prestar fiança:

  1. L'ofès i els seus hereus o representants legals;
  2. Als delictes d'homicidi el vidu o vídua, els ascendents i descendents consanguinis o afins, els col·laterals consanguinis o uterins i afins fins al segon grau, els hereus de la víctima i els pares, mares i fills no matrimonials respecte de la mare en tot cas, i respecte del pare, quan estiguessin reconeguts.

L'exempció de fiança no és aplicable als estrangers si no els correspongués en virtut de tractats internacionals o pel principi de reciprocitat.

D'altra banda, quan es tracta de determinats delictes privats (perseguibles a instància de part), l'admissibilitat de la querella ve determinada per uns certs requisits previs o pressuposats, a saber:

  • a) Si la querella tingués per objecte un fet que revesteixi els caràcters de delicte perseguible solament a instància de part, haurà d'acompanyar-se a la mateixa la certificació que acrediti haver-se'n celebrat o intentat l'acte de conciliació entre querellant i querellat.
  • b) A les querelles relatives a delictes de calúmnia o injúria causades en judici, haurà de presentar-se, a més a més de la certificació referida, la llicència del Jutge o Tribunal que hagués conegut d'aquell.

Constitució en part del subjecte de la querella[modifica]

La querella és una declaració de voluntat, mitjançant la qual qui la formula no només assabenta al Jutge uns fets possiblement delictuosos, sinó que expressa la voluntat d'exercitar l'acció penal, constituint-se parcialment en el corresponent procés.

Efectes de la denúncia i de la querella[modifica]

A la querella, l'òrgan jurisdiccional competent, després d'admetre-la si fos procedent, manarà practicar les diligències que en ella es proposessin, llevat de les que consideri contràries a les lleis, innecessàries o perjudicials per a l'objecte de la querella, les quals denegarà en resolució motivada. I desestimarà a la mateixa forma la querella quan els fets en els quals es funda no constitueixin delicte o quan no es consideri competent per instruir el seu objecte sumari.

D'altra banda, no pot parlar-se de desistiment en la denúncia (atès que, una vegada presentada, el denunciant ni està obligat ni té facultats per realitzar cap activitat processal, ja que no és part);

Tanmateix, el querellant pot veure's obligat a realitzar activitats posteriors, la qual no realització, equival al desistiment, el qual pot ésser exprés o tàcit, entenent-se que és tàcit per a les querelles per delictes privats; en efecte:

  • Si la querella fos delicte que no pugui ser perseguit sinó a instància de part, s'entendrà abandonada pel que l'hagués interposada quan deixés d'instar el procediment dintre dels 10 dies següents a la notificació de l'auto en què el Jutge o el Tribunal així l'hagués acordat.
  • Es tindrà també per abandonada la querella quan, per mort o per haver-se incapacitat el querellant per continuar l'acció, no comparegués cap dels seus hereus o representants legals a sostenir-la dins dels 30 dies següents a la citació que a l'efecte se'ls farà, informant-los de la querella.