Vés al contingut

Itziar González i Virós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaItziar González i Virós
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta, política, activista social Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJosep Antoni González i Casanova Modifica el valor a Wikidata  i Maria Rosa Virós i Galtier Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2493848 TMDB (persona): 1469067 Modifica el valor a Wikidata

Itziar González i Virós (Barcelona, 1967) és una arquitecta i activista política catalana, exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona. És impulsora de l'entitat Parlament Ciutadà, fundadora de l'Institut Cartogràfic de la Revolta i autora del llibre Revoltes. El 2010 va ser alertadora d'un dels casos més greus de corrupció de l'Ajuntament de Barcelona[1] quan amb la tècnica municipal Lourdes Conesa van denunciar que una colla de funcionaris havien cobrat per concedir llicències a pisos turístics de manera irregular.[2] El 2022 l'Audiència Provincial de Barcelona va acabar condemnant disset dels responsables a penes d'entre sis mesos i tres anys de presó.[3]

Biografia

[modifica]

Filla de Josep Antoni González, catedràtic de dret constitucional i de Maria Rosa Virós, primera catedràtica de ciència política d'Espanya i primera rectora d'universitat de Catalunya,[4] ideòleg i militant del PSC respectivament,[5] va néixer a Barcelona el desembre de l'any 1967. Fins als quatre anys va viure a Santiago de Compostel·la, ja que el seu pare va aconseguir la càtedra de dret constitucional a la universitat d'aquesta ciutat. Itziar va fer la carrera d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 1995), i va fer el seu projecte final de carrera al barri de Christiania de Copenhaguen.[6] Un cop finalitzada la carrera, va fer el «jurament hipocràtic» pel qual no faria mai obra nova.[7]

Posteriorment, va ser professora associada del Departament de Composició Arquitectònica de l'ETSAB-UPC fins a l'any 2005.[8] Paral·lelament, l'any 2002 va intervenir com a tècnica independent en el procés veïnal de participació ciutadana i reforma de la plaça Lesseps de Barcelona, i el 2004 va treballar com a redactora del projecte d'intervenció integral del Barri de l'Erm de Manlleu.[6]

El seu èxit en la mediació, participació i resolució de conflictes en l'espai públic, així com la vinculació històrica dels seus pares al PSC, van fer que el 2007 rebés una oferta per a formar part com a independent de l'equip electoral de Jordi Hereu, que en aquell moment buscava la reelecció com a alcalde de Barcelona.[5] Després que les eleccions donessin la victòria al PSC, va ser elegida regidora del districte de Ciutat Vella. Va destacar per la seva oposició a la construcció de l'hotel del Palau de la Música i la denúncia d'una trama de corrupció vinculada als pisos turístics del seu districte. Sense el suport de l'Ajuntament, i havent rebut amenaces de mort, la seva carrera com a representant política va truncar-se, veient-se obligada a denunciar-ho personalment al jutjat i dimitir com a regidora. La sentència, que va trigar 13 anys a dictar-se, va condemnar 17 persones a penes de presó, inhabilitació i multes pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental.[9][10]

González ha continuat la carrera professional com a urbanista, a més de dirigir l'Observatori Ciutadà Contra la Corrupció.[11]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]