Pere Maria Orts i Bosch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Maria Orts i Bosch
Dades biogràfiques
Naixement 5 de juliol de 1921
València, País Valencià
Mort 26 de febrer de 2015(2015-02-26) (als 93 anys)
València, País Valencià
Residència Benidorm Benidorm, Marina Baixa
Ciutadania Espanya
Educació Llicenciat en Dret (UV)
Alma mater Universitat de València
Es coneix per Acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Activitat professional
Ocupació historiador
Altres dades personals
Parents Pere Maria Orts i Berdín (avi)
Modifica dades a Wikidata

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015)[1] va ser un escriptor, historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià. Va ser acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i va ser guardonat amb l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana el 2006.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a la ciutat de València el 5 de juliol de 1921, realitza els estudis de Batxiller al Reial Col·legi de les Escoles Pies de València i el 1945 es llicencià en Dret a la Universitat de València, tot i que mai ha exercit aquesta professió desenvolupant la seua tasca com a historiador i investigador.

Pere Maria Orts manté una forta vinculació amb la ciutat de Benidorm (Marina Baixa), d'on procedeix la seua família paterna. Així ha seguit les pases del seu avi patern Pere Maria Orts i Berdín (Benidorm, 1839), magistrat de l'Audiència de València i historiador.

Amb l'edat de 45 anys, Orts trasllada la seua residència a Benidorm on decideix dedicar-se per complet a la investigació, centrant els seus estudis en la comarca de la Marina. L'interès i motor principal de l'obra literària i labor artística global de Pere Maria Orts, ha estat localitzar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'antic Regne de València, que per causes exògenes han abandonat el seu origen, amb la finalitat de completar els fons patrimonials i rescatar part de la història del poble valencià. Com mecenes artístic, ha ampliat la seua herència familiar amb la compra de tot tipus d'objectes artístics, buscant exemplars únics fora de les biblioteques, arxius i museus de València. Així, el 2006 va decidir donar gran part d'aquest patrimoni a diverses institucions públiques valencianes com la Biblioteca Valenciana (més d'11.000 volums únics entre els quals es troben 13 incunables) o el Museu de Belles Arts Sant Pius V (229 pintures dels més cèlebres mestres des del Trecento al segle XX i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures d'embalum rodó, 69 peces de ceràmica provinents majoritàriament de Manises, Talavera, l'Alcora i Ribesalbes, o importats des de la Xina, Japó i França, porcellanes de la Companyia d'Índies i vidre de Murano. A més de 9 mobles, 3 tapissos, 7 calzes, diversos candelers i fins i tot, una escrivania de plata).

Mor el 26 de febrer de 2015,[3] després de ser hospitalitzat per una gastroenteritis, que posteriorment es va complicar en problemes pulmonars.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

És autor de diverses publicacions, com "Una imagen de la Virgen en Benidorm" (1965), "Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia" (1971), "Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm" (1972), "Alicante, notas históricas (1373-1800)" (1971), "Introducció a la història de la Vila-Joiosa i el notari Andreu Mayor" (1972), "L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm" (1976) o "Història de la Senyera al País Valencià" (1979).

S'han de destacar les publicacions sobre història de Benidorm i toponímia de la Marina Baixa en la revista de les festes majors de Benidorm, l'article "Estudi sobre toponímia a la Crònica del rei Jaume I" publicat en la revista Sai tabi o diversos pròlegs i col·laboracions i un estudi sobre la família Borja publicat en el catàleg de l'exposició Borja a Xàtiva. També ha col·laborat amb estudis de genealogia i heràldica en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1972-77).

Reconeixements i premis[modifica | modifica el codi]

Aquesta extensa labor li ha valgut el títol de Cronista Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'aquesta localitat des del 23 de desembre de 1985, a més de la Distinció Cultural "Ciutat de Benidorm", des del 9 d'octubre de 2008. És a més Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en 1996, Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València des de 1999 i Fill predilecte i Medalla d'Or de la Ciutat de València, a més de l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en 2006.

Va ser membre del Patronat del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2001. Així mateix, va ser nomenat vocal membre del consell de Biblioteques de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, proposat a l'abril de 1987; Vocal de la comissió per a l'adjudicació de beques per a l'estudi de la cultura valenciana en 2000, 2003 i 2007; membre del jurat del Premi Alfons el Magnànim de poesia en valencià en 2003, entre d'altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor Pere Maria Orts, humanista i acadèmic de l'AVL». La Veu, 26-02-2015. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. «Distinciones 9 d'Octubre-ARGOS». www.argos.gva.es. [Consulta: 28 desembre 2016].
  3. «Mor a València als 93 anys d'edat Pere Maria Orts, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua» (en català). ACN. [Consulta: 26 febrer 2015].
  4. «El investigador y académico Pere Maria Orts muere a los 93 años» (en castellà). Levante. [Consulta: 26 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]